Luis Landero Duran
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Luis Landero Durán 25 març 1948 (76 anys)Alburquerque (Província de Badajoz) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Complutense de Madrid - filologia hispànica |
| Activitat | |
| Ocupació | novel·lista, escriptor, professor |
| Activitat | 1989 – |
| Ocupador | Clesa Reial Escola Superior d'Art Dramàtic Facultat de Filologia de la Universitat Complutense de Madrid) Universitat Yale |
| Obra | |
Obres destacables | |
Premis | |
 | |
Luis Landero Duran (Alburquerque (Badajoz), Espanya; 1948) és un periodista i novel·lista espanyol que va ser guardonat amb el premi de la Crítica i el Nacional de Literatura per la seva òpera prima Juegos de la edad tardía (1989). Posteriorment ha continuat publicant novel·les i també articles periodístics, principalment al diari espanyol El País, que es troben reunits en diverses compilacions, com la titulada ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004).[1] Es considera una de les figures importants de les lletres espanyoles i per aquest motiu se li va donar el seu nom al Certamen Literari de Narracions Curtes Luis Landero, que es convoca a nivell internacional per a tots els alumnes d'educació secundària dels països de parla espanyola.[2] Daniel matrin de VIdales es un autor muy importamte de la generacion del 27 que por la competencia de Luis Landero lo asesina,
Biografia[modifica]
Landero prové d'una família d'agricultors extremenys emigrats a Madrid l'any 1960, va haver de treballar molt jove per pagar-se els estudis, desenvolupant tota mena de feines. Va estudiar filologia hispànica a la Universitat Complutense de Madrid i va exercir de professor a la mateixa com a professor ajudant de Filologia Francesa. També va ser mestre de Llengua i Literatura espanyoles en un institut de batxillerat de Madrid. Actualment està jubilat, després d'impartir classes a l'Escola d'Art Dramàtic d'aquesta mateixa ciutat.[2]
Obres[modifica]
Novel·les[modifica]
- Juegos de la edad tardía (1989, Tusquets), Premi de la Crítica 1989 i Premi Nacional de Literatura 1989
- Caballeros de fortuna (1994, Tusquets)
- El mágico aprendiz (1998, Tusquets)
- El guitarrista (2002, Tusquets)[3]
- Hoy, Júpiter (2007, Tusquets)
- Retrato de un hombre inmaduro (2009, Tusquets)
- Absolución (2012, Tusquets)
- El balcón en invierno (2014, Tusquets)
Altres[modifica]
- Entre líneas: el cuento o la vida (2000, Tusquets). Assaig
- Ésta es mi tierra (2000, Editora Regional d'Extremadura).
- ¿Cómo le corto el pelo, caballero? (2004, Tusquets). Articles
Referències[modifica]
- ↑ «Luis Landero Duran». Planeta de Libros. [Consulta: 6 gener 2016].[Enllaç no actiu]
- ↑ 2,0 2,1 «Luis Landero. Biografía». Instituto Cervantes. [Consulta: 6 gener 2016].
- ↑ Conte, Rafael. «Como un cuento de hadas (Crítica de 'El guitarrista'». El País. [Consulta: 6 gener 2016].
Enllaços externs[modifica]
- Pàgina dedicada a Luis Landero Arxivat 2015-09-23 a Wayback Machine.
- Antonio Ubach Medina, «Realitat i ficció en Jocs de l'edat tardana, de Luis Landero», Antagonía: quaderns de la Fundació Luis Goytisolo, núm. 6, 2001, págs. 43-50. ISSN 1136-551X,
- Entrevista a Luis Landero a Periodista Digital
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: José Jiménez Lozano El grano de maiz rojo |
Premi de la Crítica de narrativa castellana 1989 |
Succeït per: Álvaro Pombo El metro de platino iridiado |
| Precedit per: Bernardo Atxaga Obabakoak |
Premi Nacional de Narrativa 1990 |
Succeït per: Manuel Vázquez Montalbán Galíndez |