Magnesiocoulsonita
 Magnesiocoulsonita | |
|---|---|
| Fórmula química | MgV₂O₄ |
| Epònim | magnesi i coulsonita  |
| Localitat tipus | pedrera de marbre de Pereval, Slyudyanka, llac Baikal, óblast d'Irkutsk, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.04 |
| Dana | 7.2.4.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre |
| Duresa | 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1994-034 |
| Símbol | Mcou |
| Referències | [1] |
La magnesiocoulsonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom del seu contingut en magnesi i la seva relació amb la coulsonita.
Característiques[modifica]
La magnesiocoulsonita és un òxid de fórmula química MgV₂O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans, els quals poden ser octaèdrics.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocoulsonita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba com a mineral accessori en roques metamòrfiques que contenen crom i vanadi. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tremolita, diòpsid, goldmanita, clorita, moscovita, magnesiocromita, karelianita, pirita, calcita o quars.[2] Va ser descoberta a la pedrera de marbre de Pereval, a Slyudyanka, al llac Baikal (óblast d'Irkutsk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.
Referències[modifica]
- ↑ «Magnesiocoulsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2016].
- ↑ 2,0 2,1 «Magnesiocoulsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 abril 2016].