Magnesiocoulsonita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralMagnesiocoulsonita
Fórmula químicaMgV₂O₄
Epònimmagnesi i coulsonita Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipuspedrera de marbre de Pereval, Slyudyanka, llac Baikal, óblast d'Irkutsk, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoriaòxids
Nickel-Strunz 10a ed.4.BB.05
Nickel-Strunz 9a ed.4.BB.05 Modifica el valor a Wikidata
Nickel-Strunz 8a ed.IV/B.04 Modifica el valor a Wikidata
Dana7.2.4.3
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Grup espacialgrup espacial 227 Modifica el valor a Wikidata
Colornegre
Duresa6,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllanegre
Propietats òptiquesisotròpica
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1994-034
SímbolMcou Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La magnesiocoulsonita és un mineral de la classe dels òxids, que pertany al grup de l'espinel·la. Rep el seu nom del seu contingut en magnesi i la seva relació amb la coulsonita.

Característiques[modifica]

La magnesiocoulsonita és un òxid de fórmula química MgV₂O₄. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans, els quals poden ser octaèdrics.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la magnesiocoulsonita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitja» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, jacobsita, manganocromita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiïta, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.

Formació i jaciments[modifica]

Es troba com a mineral accessori en roques metamòrfiques que contenen crom i vanadi. Sol trobar-se associada a altres minerals com: tremolita, diòpsid, goldmanita, clorita, moscovita, magnesiocromita, karelianita, pirita, calcita o quars.[2] Va ser descoberta a la pedrera de marbre de Pereval, a Slyudyanka, al llac Baikal (óblast d'Irkutsk, Rússia), l'únic indret on se n'ha trobat.

Referències[modifica]

  1. «Magnesiocoulsonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2016].
  2. 2,0 2,1 «Magnesiocoulsonite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 13 abril 2016].