Majúscules monumentals
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
Les majúscules quadrades romanes , anomenades també majúscules quadrades lapidàries , majúscules monumentals i la versió manuscrita quadrata o majúscules elegants , és la forma de cal·ligrafia de la antiga Roma que va donar origen a les majúsculas actuals. Van començar a denominar majúscules en oposició a les lletres minúscules que apareixerien posteriorment, a la edat mitjana amb la escriptura merovíngia i carolíngia.
Taula de continguts |
Forma [modifica]
2.jpg)
(Nota: la U i la J no són d'època romana, es van usar a partir del segle XVIII).
Les majúscules quadrades es caracteritzen per la seva forma principalment de línies rectes amb angles nets i petites serifas en les terminacions. Les seves corbes són suaus, pràcticament circulars. Alterna traços gruixuts i estrets tant en les rectes que es creuen com en els traços corbs. Les lletres tendeixen a tenir la mateixa altura i amplada, per això la denominació de quadrades.
L'abundància de línies rectes i l'absència d'enllaços entre lletres en aquest tipus de cal·ligrafia són degudes a que va ser dissenyada abans que es generalitzés l'escriptura amb tinta. Aquestes lletres van ser concebudes per ser inscrites sobre tauletes de fang o cera, o bé gravades sobre pedra o qualsevol altre material dur, on el traçat de rectes és més ràpid i fàcil que el de les corbes.
Usos [modifica]
S'usaven per a les inscripcions en monuments i tombes, i en alguns manuscrit s, quan s'usa en llibres és coneguda com majúscula elegant o quadrata. [1] Van aconseguir la seva forma definitiva i van ser usades de més habitualment entre la segona meitat del segle I i el segle III, és a dir durant els regnats de August, Tiberi, Trajà, Adrià i Marc Aureli. Per a l'escriptura d'ús quotidià dels romans usaven amb més freqüència les majúscules cursives. [2] Exemples notables de l'ús de les majúscules quadrades es poden trobar a les inscripcions del Panteó d'Agripa, la columna de Trajà, el arc de Titus, tots ells a Roma.
En inscripcions llatines antigues, quan es tractava de documents d'importància menor, les lletres majúscules, podien ser actuaries (rústiques), amb escriptura menys acurada i amb aspecte de lletres traçades a pinzell, més estretes i altes.
Abans del segle IV les majúscules quadrades eren usades per escriure les còpies de luxe de les obres dels autors clàssics, especialment Virgili, les obres apareixen en els tres únics manuscrits supervivents en aquesta cal·ligrafia. Després del segle V aquesta cal·ligrafia va ser caient en desús, quedant només per les lletres dels títols de les portades dels llibres o l'encapçalament dels capítols, sent substituïda per altres com ara la cal·ligrafia uncial.
Els caràcters de titular Felix de Monotype (1934) es basen en l'alfabet de 1463 dissenyat per Feliciano basat al seu torn en les inscripcions romana.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Exemple de [http ://www.lib.umich.edu/pap/exhibits/writing/latin_book.html majúscula elegant] a la de papirs exhibida a la universitat de Michigan.
- ↑ Exemple de html majúscula cursiva romana exhibits en la col·lecció de papirs de la universitat de Michigan.
