Manegot dels rotatoris

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manegot dels rotatoris
Gray412.png
Els músculs del dors de l'escàpula i el tríceps braquial.
Gray521.png
Artèries escapular i circumflexa
Gray subject #123

El manegot dels rotatoris és un terme anatòmic donat al conjunt de músculs i tendons que proporcionen estabilitat a l'espatlla.[nota 1][1][2] Tots aquests músculs connecten l'omòplat (o escàpula) amb el cap de l'húmer, formant un bloc en l'articulació. La seva importància rau en mantenir el cap de l'húmer dins de la cavitat glenoidea de l'omòplat. Aquest manegot té continuïtat amb la càpsula de l'articulació de l'espatlla.

Músculs[modifica | modifica el codi]

Està format per:

  • Múscul supraspinós. S'origina en la fossa supraspinosa de l'escàpula i s'insereix en el tubercle major de l'húmer. Realitza els primers 15 a 20 graus de separació del membre superior del tronc, durant l'abducció del braç.
  • Múscul infraspinós. S'origina en la fossa infraespinosa de l'escàpula i s'insereix en el tubercle major de l'húmer. Rota el braç lateralment.
  • Múscul rodó menor. S'origina en la vora lateral de l'escapula i s'insereix en el tubercle major de l'húmer. També rota el braç lateralment.
  • Múscul subscapular. Té l'origen en la fossa subescapular de l'escàpula i s'insereix en el tubercle menor de l'húmer. Aquest múscul rota medialment l'húmer.

Altres teixits[modifica | modifica el codi]

L'articulació de l'espatlla és la que més varietat i amplitud de moviments posseeix del cos humà. Això és degut a un disseny en el que el cap humeral tot just està cobert per la superfície glenoidea escapular. Per compensar aquesta falta de contacte entre les dues superfícies articulars, al voltant seu hi ha unes parts toves que estabilitzen l'articulació, evitant-ne la luxació:

  • Rodet glenoïdal. És un rodet anular –estructura de forma circular, especialment el fibrocartílag marginal– que hi ha a la cavitat glenoide de l'omòplat, que l'engrandeix i fa possible que s'hi allotgi el cap de l'húmer.[3]
  • Càpsula articular. Envolta tota l'articulació, estabilitzant mitjançant engruiximents de la mateixa que constitueixen els lligaments glenohumerals. És un sac fibrós que, revestit d'una membrana sinovial, embolcalla l'articulació i es fixa a la vora dels cartílags articulars dels ossos que l'envolten. És formada per teixit conjuntiu dens, amb fibres col·làgenes i elàstiques.[4]
  • Unitats musculars que parteixen de l'escàpula o del tronc i s'insereixen en l'húmer i que contribueixen a l'estabilització i, alhora, la seva contracció és la responsable del moviment.

Dins dels músculs que envolten l'espatlla, el grup conegut com a manegot dels rotatoris té una funció fonamental a l'hora d'estabilitzar l'articulació glenohumeral. El supraespinós, el infraespinós i el rodó menor parteixen de la cara posterior de l'escàpula i ajunten les seves terminacions tendinoses en forma d'una banda que cobreix superiorment l'articulació abans d'inserir-se en l'húmer. El múscul subescapular parteix de la cara anterior de l'escàpula per formar una altra banda tendinosa que al seu torn cobreix la cara anterior de l'articulació. D'aquesta manera, a més de fer possible els amplis moviments de l'espatlla, mantenen l'articulació estabilitzada, evitant que el cap humeral pateixi una luxació en una direcció anterior o superior.

Imatges[modifica | modifica el codi]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. No apareix al Diccionari enciclopèdic de medicina. Si apareix al TermCat: Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Salut: Pòrtic, 2008.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. CIM-9-MC. Classificació internacional de malalties: 9a revisió: modificació clínica.. 6a edició. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de SalutPòrtic, 2008, p. 1263. ISBN 978-84-9809-032-1. 
  2. Universitat de les Illes Balears. Servei Lingüístic. Gabinet de Terminologia.. Universitat de les Illes Balears. Estructura i funció del cos humà. Palma: Servei Lingüístic DL, 2012. 
  3. «Rodet» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 18 de febrer de 2014].
  4. «Càpsula» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. [Consulta: 18 de febrer de 2014].
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray sota domini públic.