Múscul dorsal ample

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaDorsal ample
Musculatura de l'esquena. El múscul dorsal ample destacat en vermell.
Músculs que uneixen l'extremitat superior a la columna vertebral. El múscul dorsal ample destacat en vermell.
Detalls
LlatíMusculus latissimus dorsi
OrigenEn les apòfisis espinoses de les cinc o sis últimes vèrtebres dorsals (D7-D12), les apòfisis espinoses de les vèrtebres lumbars, l'aponeurosi lumbodorsal i la cresta ilíaca.[1]
InsercióEn el fons de la corredora bicipital de l'húmer.[1]
thoracodorsal artery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
IrrigacióBranca toracodorsal de l'artèria subescapular.
InnervacióA càrrec del nervi del dorsal ample i la branca del plexe braquial.[1]
AccionsAddueix, estén i rota internament el braç.[1]
Identificadors
TAA04.3.01.006 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 13357 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/latissimus-dorsi Modifica el valor a Wikidata
Termes anatòmics dels músculs

El múscul dorsal ample (musculus latissimus dorsi) és el múscul més gran, ample i fort de tot el tronc.[2] És un múscul pla i triangular, que cobreix la regió lumbar i les 6 últimes vèrtebres dorsals.

Inicia les seves insercions cobert pel trapezi, en el vèrtex dels processos espinosos de les últimes vèrtebres dorsals. Els fascicles del múscul s'ajunten en una fibra relativament estreta en forma d'espiral, de tal manera que la inserció és més forta. El múscul dorsal ample està present en molts animals, incloent animals extints.[3] És un múscul adductor i rotador del braç cap a dins.

Origen i trajectòria[modifica]

Aquest gran múscul té el seu origen en les darreres sis vèrtebres dorsals i en la part posterior de la fàscia lumbodorsal, per mitjà del qual se subjecta a les espines lumbars i a les vèrtebres de l'os sacre, abastant la regió vertebral de T6 fins L5. En les vèrtebres més superiors el múscul és fort i carnós, mentre que en les inferiors té més massa aponeuròtica blanca. Aquest múscul també s'insereix en la cresta ilíaca posterosuperior, al lligament supraespinal i es dirigeix, amb diversos fascicles, en direcció al braç.

Des d'aquest extens origen, les fibres continuen en diferents direccions. Les fibres superiors creuen horitzontalment, les fibres del medi corren obliquament cap amunt i les més inferiors viatgen gairebé horitzontalment fins a convergir totes en un fascicle gruixut, que travessa l'angle inferior de l'escàpula; en general, rep també fibres d'aquest os. El múscul després dona la volta a la vora inferior del múscul rodó major, s'enrotlla sobre si mateix de tal manera que les fibres superiors es tornen primer posteriors i després inferiors, mentre que les fibres verticals donen la volta tornant-se primer anteriors i després superiors.[4]

Inserció[modifica]

El múscul dorsal ample acaba en un tendó quadrilàter d'uns 7 cm de llarg que passa davant del rodó major i s'insereix en la corredissa bicipital de l'húmer, en la seva cara posterior.[2] La seva inserció en l'húmer s'estén més amunt que el tendó del pectoral major. En un set per cent de les persones es troba un arc muscular axil·lar independent d'uns 8 cm de llarg i 2 cm d'ample, formant la variació muscular més freqüent en l'aixella. Aquest arc muscular axil·lar, freqüentment anomenat latisimocondili, corre juntament amb una branca inusual de l'artèria axil·lar; neix del tendó del dorsal ample i pot inserir-se a la fàscia branquial, en l'húmer, en l'epicòndil lateral i olècranon o, fins i tot, al cap del múscul tríceps. El dorsal ample també té alguns fascicles que arriben a l'angle de l'escàpula i a les quatre últimes costelles per digitacions carnoses que s'interposen entre fascicles similars provinents del múscul oblic extern de l'abdomen.[5]

Acció[modifica]

El dorsal ample és un extensor de l'espatlla i també un aproximador. És també un rotador intern d'aquesta articulació. És un múscul que ajuda a impulsar-se en la natació en l'estil de papallona i, a més, afavoreix l'adherència en l'escalada. Aquest múscul és a més un múscul expirador, que es posa de manifest en les expiracions fortes i brusques, com per exemple en la tos. La contracció muscular del múscul se sent particularment durant l'acció forçada del tossir. Les seves accions secundàries són les d'estabilitzar la pelvis i ajudar els músculs erectors de la columna a redreçar la columna.

Innervació i irrigació[modifica]

Aquest múscul és innervat pel nervi del dorsal ample (nervis espinals C6 - C8) o nervi toracodorsal, procedent de la branca posterior del plexe braquial.[4] El nervi toracodorsal innerva fins i tot a les projeccions variants del dorsal ample, encara que no és infreqüent que altres nervis propers de l'àrea, incloent el nervi pectoral, enviïn prolongacions nervioses al dorsal ample.[4] La irrigació sanguínia és produïda per l'artèria escapular dorsal, branca de l'artèria subclàvia, i de l'artèria subescapular, branca de l'artèria axil·lar.[2]

Cirurgia[modifica]

Per la seva gran grandària, el penjall del múscul dorsal ample és un dels més versàtils i funcionals en cirurgia plàstica, traumatologia i ortopèdia, convertint-se una alternativa útil per a la reconstrucció de les extremitats deformades per trauma, cremades o càncer, cobrint defectes petits i de grans extensions, utilitzant-se en la reconstrucció de diferents àrees corporales.[6]

Imatges[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «múscul». Diccionari enciclopèdic de medicina. Enciclopèdia Catalana, S.A. 1997-2010. Arxivat de l'original el 2012-10-02. [Consulta: 4 febrer 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 C Colás, J A Lozano, M J Pelay. Breast reconstruction with latissimus dorsi musculocutaneous flap. An Sist Sanit Navar. (2005); 28 Suppl 2:55-61 16155629. Consultat el 27 de desembre de 2007
  3. Martinelli, Agustín G., Bonaparte, José F., Schultz, Cesar L. et al. "Un nuevo Tritheledóntido (Therapsida, Eucynodontia) del Triásico Tardío de Río Grande do Sul, (Brasil) y su posición filogenénetica entre eucinodontes carnívoros no mamalianos". Ameghiniana. [online]. ene./mar. 2005, vol.42, no.1 [citat el 27 de desembre de 2007], p.191-208. Vegeu scielo.org.ar. ISSN 0002-7014.
  4. 4,0 4,1 4,2 Afshar, Mohammad Y Golalipour, Mohammad Jafar. "Inervación del Arco Muscular de la Axila por un Ramo Pectoral". Int. J. Morphol. [online]. 2005, vol.23, no.3 [citado 27 de desembre de 2007], p.279-280. Vegeu scielo.cl. ISSN 0717-9502.
  5. Soubhagya, R. Nayak, Latha, V. Prabhu, Ashwin, K et al. Coexistencia de un Arco Muscular Axilar (Latisimocondíleo) con un Inusual Ramo de la Arteria Axilar: Reporte de Caso y Revisión.ja Int. J. Morphol. [online]. jun. 2006, vol.24, no.2 [citat el 27 de desembre de 2007], p.147-150. Vegeu scielo.cl. ISSN 0717-9502.
  6. Bardales Lasteros, Alberto, Huiman Lazo, Víctor Y Sullon Olaya, José. "Reconstrucción de brazo afectado por tumor de células de Merkel, con colgajo gran dorsal pediculado". Rev Med Hered. [online]. set. 2003, vol.14, no.3 [citat el 27 de desembre de 2007], p.150-153. Vegeu cielo.org.pe. ISSN 1018-130X.
Aquest article incorpora text de l'edició de l'Anatomia de Gray en domini públic.

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Múscul dorsal ample