Manuel Compañó i Rosset
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 juliol 1843  Palma (Mallorca) |
| Mort | 29 juliol 1886 (43 anys) San Lorenzo de El Escorial (Comunitat de Madrid) |
| Activitat | |
| Ocupació | enginyer forestal, professor |
| Membre de | |
Manuel Compañó i Rosset (Palma, 7 de juliol de 1843 - San Lorenzo de El Escorial, 29 de juliol de 1886) va ser un enginyer forestal, botànic i professor balear.[1][2]
Biografia[modifica]
Fou un dels enginyers forestals nascuts a Catalunya més destacats. Pertanyent a la promoció de 1866 de la Escuela Especial de Ingenieros de Montes,[3] on cursà estudis, fou cap de districte forestal de Barcelona el 1873, del de Ciudad Real el 1878[4] i posteriorment del de Córdoba. El 1869 va acompanyar a Sebastià Vidal i Soler en algunes de les seves herboritzacions per Catalunya, per a la Flora forestal espanyola. La seva vàlua va ser explícitament reconeguda per Heinrich Moritz Willkomm en el seu important obra Grundzüge der Pflanzenverbreitung auf der Iberis-chen Halbinsel publicada el 1896.[5] El 1880 fou ascendit a cap de segona classe.[6] Formà part de la comissió que el 1872 estigué darrere de la constitució de la Societat Botànica Barcelonesa, impulsada des de la RACAB, Acadèmia de la qual en formaven part la majoria dels seus integrants. Fou el soci número dos dels primers quaranta socis que la conformaren, juntament amb els catalans Frederic Trèmols i Borrell, Joan Ignasi Puiggarí i Iglésias, Estanislau Vayreda i Vila, Ramon de Bolòs i Saderra i Ramon Masferrer i Arquimbau (dels quals se’n conserven herbaris a l'Institut Botànic de Barcelona), Ildefonso Zubía i Francisco Loscos Bernal (reconeguts botànics de La Rioja i d'Aragó, respectivament) i altres botànics estrangers de renom com Édouard Timbal-Lagrave o Jean Odon Debeaux, tots dos francesos.[7] El 1877 fou escollit acadèmic membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB).[8] El 1882 passà a exercir com a professor i ocupà càtedra de Botànica a la mateixa Escuela Espacial de Montes d'El Escorial, càrrec que ocupà fins a la seva mort, sent reconegut pels seus excel·lents coneixements botànics.[1] El seu principal treball fou Apuntes de Botánica. Fitografía, que tracta des del punt de vista taxonòmic, dels caràcters de les principals famílies, generes i espècies de plantes que poblaven les muntanyes espanyoles, i també les seves propietats i usos.[9]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 González Escrig, José Luis «Forestales Ilustresː Manuel Compañó y Rosset (Palma, 1843 - San Lorenzo del Escorial, 1886)». Revista Montes, Núm. 82, 2005, pàg. 81-82. ISSN: 0027-0105 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Manuel Compañó y Rosset». Diccionari biogràfic espanyol. Reial Acadèmia de la Història.
- ↑ Castel y Clemente, Carlos. «Ingenieros nombrados en 5 de Setiembre de 1866». A: Noticia sobre la fundación y desarrollo de la Escuela Especial de Ingenieros de Montes. Madrid: Tipografía Estereotipia Perojo, 1877, p. 93 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Canals Costa, Vicente; Capel Sáez, Horacio «6. Relación de los ingenieros que cursaron estudios en la Escuela Especial de Ingenieros de Montes, 1848-1936 - 7. Escalafón del Cuerpo de Ingenieros de Montes en 1873, 1878 y 1895». La formación científica, la actividad espacial y la proyección intelectual de los ingenieros de montes en la España contemporánea, 1848-1936 (Tesi doctoral). Universitat de Barcelona, 1995, pàgs. 705, 719 i 723 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «los ingenieros de montes y Cataluña durante los siglos XIX y XX». A: Tercer Inventario Forestal Nacional: la transformación histórica del paisaje forestal en Cataluña. Ministerio de Medio Ambiente, p. 227 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Reales Decretos: Nombramientos». Gaceta de Madrid, Tom II, Núm. 187, 05-07-1880, pàg. 33-34 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ Ibáñez i Cortina; Montserrat i Martí, Josep Maria (dir.); Soriano i Tomàs, Ignasi (dir.) «La Societat Botànica Barcelonesa». Estudis sobre cinc herbaris histórics de l'Institut Botànic de Barcelona: Memòria presentada per a optar al grau de Doctor per la Universitat de Barcelona. Universitat de Barcelona, 2006, pàg. 128-133 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Manel Compañó i Rosset». Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB). [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ González Escrig, José Luis «Los ingenieros de montes españoles del siglo XIX y la repoblación, base de la industria forestal». Llull: Revista de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias y de las Técnicas, Vol. 30, Núm. 65, 2007, pàg. 105-122. ISSN: 0210-8615 [Consulta: 22 abril 2020].