Manuel Fernández Silvestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Manuel Fernández Silvestre

Manuel Fernández Silvestre (Caney, Cuba 16 de desembre de 187122 de juliol de 1921) fou un militar espanyol.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Era fill del matrimoni en segones núpcies del comandant Víctor Fernández Pentiaga i Eleuteria Silvestre Quesada.

Poc temps després de sortir de l'Acadèmia de Cavalleria, on havia ingressat el 1890 amb només 19 anys, passà a prestar els seus serveis a Cuba. En una acció enfront dels insurrectes fou colpejat per aquests tan terriblement que, creient-lo mort, el deixaren abandonat en el camp; en el front, en una mà i en diverses parts del cos, gairebé inanimat, fou penjat pels insurrectes de les branques d'un arbre, i així el trobà una de les ambulàncies sanitàries espanyoles.

Malgrat tot, s'ha de dir que gairebé tota la vida militar de Fernández Silvestre resta lligada a la història del Protectorat Espanyol al Marroc, des del seu començament i amb petits intervals, on va romandre a la Península com a ajudant personal del rei, que sentia per Fernández Silvestre una gran estima i una vertadera amistat.

Era comandant quan passà al Nord d’Àfrica en unió del llavors capità Ovilo, i prengué part en els greus incidents desenvolupats a Casablanca quan l'ocupació francesa va haver d'acudir-hi amb part de tropes espanyoles del protectorat. La seva actuació a Larraix fou recompensada amb un ascens.

Quan s'augmentaren les forces i s'entaulà una espècie de competència envers si podia menar forces superiors a les corresponents a llur graduació, com que no havia tingut temps per a complir les condicions d'ascens, es votà una llei a les Corts, autoritzant al ministre de la Guerra per a proposar els ascensos a coronel de Fernández Silvestre, i a comandant d'Ovilo. Allà continuà actuant, i allà assolí tots els seus ascensos i recompenses com les grans creus del Mèrit Militar i de Maria Cristina, medalles, creus i passadors de quasi totes les categories per mèrits de guerra.

Nomenat ajudant del rei, va romandre a Espanya un parell d'anys, i al ser anomenat comandant general de Melilla, deixà aquest lloc d'honor per a continuar a l'Àfrica els serveis al seu país. En morir Fernández Silvestre era general de divisió, grau al qual havia ascendit el 29 de juny de 1919.

Hi ha una opinió molt generalitzada que per culpa del desastre d'Annual, se suïcidà, cosa que no anava amb el seu tarannà d'home valent. Una altra opinió és que es defensà junt amb els seus oficials fins a morir. Cap de les dues versions es pogué ratificar, ja que mai s'arribà a trobar el seu cadàver, i corregué la brama que havia sobreviscut al desastre i avergonyit pel seu fracàs desaparegué sense deixar cap rastre.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Tom 23, pag. 822-823 de l'enciclopèdia Espasa.