Manuel Fernández Silvestre

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Manuel Fernández Silvestre (Caney, Cuba 16 de desembre de 187122 de juliol de 1921). Militar espanyol.

Era fill del matrimoni en segones núpcies del comandant Víctor Fernandez Pentiaga i Eleuteria Silvestre Quesada.

Al poc temps de sortir de l'Acadèmia de Cavalleria, en la que hi havia ingressat el 1890 amb només 19 anys, passà a prestar els seus serveis a Cuba. En una acció enfront dels insurrectes fou matxetat per aquests tant terriblement, que creient-lo mort el deixaren abandonat en el camp; en el front, en una mà i en diverses parts del cos, quasi inanimat, fou penjat pels insurrectes de les branques d'un arbre, i així el trobà una de les ambulàncies sanitàries espanyoles.

Malgrat tot s'ha de dir que quasi tota la vida militar de Fernandez Silvestre resta lligada a la història del Protectorat Espanyol al Marroc, des del seu començament i amb petit interval, que va romandre a la Península com ajudant personal del rei, que sentia per Fernandez Silvestre una gran estima i una vertadera amistat.

Era comandant quan passà al Nord d’Àfrica en unió del llavors capità Ovilo, i prengué part en els greus incidents desenvolupats a Casablanca quan l'ocupació francesa, va haver d'acudir-hi amb part de tropes espanyoles del protectorat. La seva actuació a Larraix fou recompensada amb un ascens.

Quan s'augmentaren les forces i s'entaulà una espècie de competència envers si podia menar forces superiors a les corresponents a llur graduació, com que no havia tingut temps per a complir les condicions d'ascens, es votà una llei a les Corts, autoritzant al ministre de la Guerra per a proposar els ascensos a coronel de Fernandez Silvestre, i a comandant d'Ovilo. Allà continuà actuant, i allà assolí tots els seus ascensos i recompenses com les grans creus del Mèrit Militar i de Maria Cristina, medalles, creus i passadors de quasi totes les categories per mèrits de guerra.

Nomenat ajudant del rei, va romandre a Espanya un parell d'anys, i al ser anomenat comandant general de Melilla, deixà aquest lloc d'honor per a continuar a l'Àfrica els serveis al seu país. En morir Fernandez Silvestre era general de divisió, grau al que havia ascendit el 29 de juny de 1919.

Hi ha una opinió molt generalitzada que degut al desastre d'Annual, se suïcidà, cosa que no anava amb el seu tarannà d'home valent. Una altra opinió, és que es defensà junt als seus oficials fins a morir. Cap de les dues versions es pogué ratificar, ja que mai s'arribà a trobar el seu cadàver, i corregué la brama que havia sobreviscut al desastre i avergonyit pel seu fracàs desaparegué sense deixar cap rastre.

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Tom 23, pag. 822-823 de l'enciclopèdia Espasa.