Margarida Gonzaga de Màntua

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Margarida de Màntua (1591-1632)

Margarida Gonzaga o «de Màntuade Màntua (en italià Margherita Gonzaga di Mantova) fou una princesa italiana de la casa de Gonzaga que va néixer a Màntua (Itàlia) el 2 d'octubre de 1591 i va morir Nancy el 7 de febrer de 1632. Era la filla gran i quart fill de Vincenç I de Màntua (1562-1612), duc de Màntua i de Montferrat, i d'Elionor de Mèdici (1567-1611), ella mateixa filla de Francesc I de Mèdici. Era per tant la neboda de Maria de Mèdici, la segona esposa d'Enric IV, rei de França i de Navarra.

Va ser casada, el 26 d'abril de 1606 a Nancy França, a Enric, marquès de Pont (Pont-à-Mousson) i futur Enric II de Lorena el Bo, Duc de Lorena i de Bar, vidu des de 1604 de Caterina de Borbó. Van tenir quatre fills dels que dos (dues noies) van sobreviure:

Després de la mort del seu marit el 1624, sense tenir descendència masculina, el seu usdefruit va quedar constituït amb el marquesat de Nomeny i la terra de Létricourt. Es va retirar a la cort de França, i va defendre davant el seu cosí Lluís XIII de França la causa de la seva filla Nicolaua de Lorena, apartada, el 1625, de la successió i del govern de Lorena per les intrigues del seu oncle i sogre Francesc II de Lorena i del seu propi marit i cosí Carles IV. Va tornar a Lorena després de l'ocupació dels ducats per les tropes franceses.

Va morir el 1632 quan tenia 41 anys. Un monument religiós, edificat sobre el pujol de Sion, entre el convent i el poble de Vaudémont, recorda la seva memòria.

Matrimoni i fills[modifica | modifica el codi]

El 26 d'abril de 1606 es va casar a Nancy amb Enric II de Vaudemont, fill del duc de Lorena Carles III (1543-1608) i de Clàudia de Valois (1547-1575). D'aquest matrimoni en nasqueren quatre filles:

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]