Margarida d'Anglaterra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Santa Margarida d'Escòcia, o
Margarida d'Anglaterra

Vitrall a la capella del Castell d'Edimburg
reina dels escocesos
Nom secular Margaret
Naixement ca. 1046
Castell Réka, Mecseknádasd (Transdanúbia del Sud, Hongria)
Defunció 16 de novembre de 1093
Castell d'Edimburg (Escòcia), a l'actual Capella de Santa Margarida
Enterrament Dunfermline Abbey (Fife, Escòcia) (restes desaparegudes)
Commemoració en Església Catòlica Romana, Comunió anglicana
Canonització 1250, Roma per Innocenci IV
Lloc de pelegrinatge Dumfermline, Capella d'Edimburg
Festivitat 16 de novembre (fins a 1969, 10 de juny)
Fets destacables Reina consort d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia i mare de Santa Matilde i Sant Edmon
Iconografia Com a reina, amb un llibre
Patronatge Escòcia, Dumfermline; relacions anglo-escoceses

Santa Margarida d'Escòcia o d'Anglaterra (Mecseknádasd?, Hongria, 1045 - 16 de novembre de 1093), fou una reina consort d'Escòcia, esposa de Malcolm III d'Escòcia. És venerada com a santa per les esglésies catòlica i anglicana.

Vida[modifica | modifica el codi]

Margarida va ésser filla del príncep anglès Eduard l'Exiliat, fill d'Edmon II d'Anglaterra Costella de Ferro. Probablement nasqué al castell Réka, Mecseknádasd, a la regió de Transdanúbia, a Hongria. No es coneix ben bé d'on provenia la seva mare Àgata. Va tenir un germà, Edgard, i una germana, Cristina.

Malcolm III i Margarida, al Forman Armorial, ca. 1562 (National Library of Scotland)

Quan el seu oncle Eduard el Confessor, rei d'Anglaterra, va morir el 1066, vivia a Anglaterra; el seu germà, Edgard Ætheling va reclamar el tron, sens èxit. Quan els normands van conquerir el regne anglès, la vídua Àgata va deixar Northúmbria amb els seus fills i va embarcar cap al continent. Una tempesta, però, va desviar el vaixell fins a Escòcia, on van rebre la protecció del rei Malcolm III. El lloc on es diu que van desembarcar rep el nom de St. Margaret's Hope, prop de North Queensferry.

Malcolm era probablement vidu i va decidir d'esposar un dels membres de l'antiga família reial anglosaxona. Així, va casar-se amb Margarida. Des de llavors, com a mostra de suport al seu nou cunyat, va fer algunes incursions militars a la Northúmbria, sense resultats pràctics.

Margaret i Malcolm van tenir vuit fills, sis nois i dues noies:

  1. Edward, mort el 1093.
  2. Edmund d'Escòcia
  3. Ethelred d'Escòcia, abat de Dunkeld
  4. el rei Edgard d'Escòcia
  5. el rei Alexandre I d'Escòcia
  6. el rei David I d'Escòcia
  7. Edith d'Escòcia, també coneguda com a Matilda, que es va casar amb Enric I d'Anglaterra
  8. Maria d'Escòcia, casada amb el comte de Boulogne Eustaqui III.

Malcolm III i el seu fill gran van ser morts lluitant contra els anglesos en Alnwick Castle, el 13 de novembre de 1093. Edmund va ser deixat viu perquè portés la notícia de les morts a la seva mare: Margarida era malalta i, va morir només tres dies després, el 16 de novembre de 1093.

Imposarà a l'església escocesa les normes romanes, com la divisió en diòcesis, el sistema parroquial i l'ordenament dels monjos a l'estil continental. Va promoure els assentaments de monjos benedictins anglesos a Escòcia. També permeté l'establiment de molts refugiats anglosaxons als Lothians, cosa que hi impulsaria el comerç, però es trobà amb una forta oposició a Moray, pàtria de Macbeth.

Margarida va contribuir a què la cultura anglesa tingués un cert paper a Escòcia, en detriment de la gaèl·lica, especialment a les regions meridionals. D'altra banda, va promoure els eclesiàstics gaèl·lics i l'ús del gaèl·lic s'incrementà a les terres del nord. No obstant això, a partir de llavors, els reis escocesos van considerar important la seva herència anglosaxona, en part per a legitimar les seves aspiracions al tron anglès i el domini sobre alguns territoris anglòfons del sud del regne.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Santa Margarida va ser canonitzada el 1250 per Innocenci IV com a reconeixement de la seva santedat i fidelitat a l'Església, i de la seva tasca de reforma religiosa. A més, va destacar per la seva caritat envers els necessitats, especialment orfes i pobres. Considerada una governant exemplar, va tenir gran influència en el seu espòs i els seus fills.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarida d'Anglaterra Modifica l'enllaç a Wikidata