McDonnell Douglas F-15 Eagle

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
F-15 Eagle
F-15, 71st Fighter Squadron, in flight.JPG
USAF F-15C sobrevolant Washington, D.C.
Tipus caça de superioritat aèria, caçabombarder.
Fabricant McDonnell Douglas / Boeing
Primer vol 27 de juliol 1972
Introduït 9 de gener de 1976
Construïts F-15A/B/C/D/J/DJ: 1.198[1]

El McDonnell Douglas (actualment Boeing) F-15 Eagle és un avió de reacció de combat. Va ser dissenyat per McDonnell Douglas com a caça de superioritat aèria. Va jugar un rol important en la segona meitat de la guerra freda i encara és àmpliament utilitzat per la Força Aèria dels Estats Units.

Es creia que el dogfight era obsolet en l'edat de míssils i els experts se sorprengueren quan en la guerra del Vietnam els avançats F-105 Thunderchief foren abatuts pels més antics però maniobrables Mig-17 perquè els pilots necessitaven maniobrabilitat. El Phantom fou assignat per protegir contra els MiGs, però els mancava una arma integrada quan els míssils no eren adients.[2] Les escoles de combat Aèries milloraren les estadístiques[2] però l'experiència de combat va dur a caces de superioritat aèria àgils amb armes com el F-15 Eagle en la dècada de 1970.[3]

És considerat un dels caces moderns més reeixits amb més de 100 victòries aèries i cap derrota.[4][5]

Variants[modifica | modifica el codi]

Models bàsics[modifica | modifica el codi]

Un F-15C americà dispara un AIM-7 Sparrow, any 2005.
F-15A
Caça de superioritat aèria monoplaça amb capacitat d'operació amb clima advers i de nit. 384 construïts entre 1972 i 1979.[6]
F-15B
Versió d'entrenament biplaça, antigament anomenada TF-15A, 61 construïts entre 1972 i 1979.[6]
F-15C
Versió monoplaça millorada, 483 construïts entre 1979 i 1985.[6] Els últims 43 actualitzats amb el radar AN/APG-70 radar.
F-15D
Versió biplaça d'entrenament actualitzada. 92 construïts entre 1979 i 1985.[6]
Una vista de la cabina d'un F-15E Strike Eagle mentre recarrega combustible des d'un avió cisterna.
Mitsubishi F-15 (F-15J)
Versió del caça monoplaça construïda per a la Força Aèria Japonesa d'Autodefesna per Mitsubishi. 139 construïts sota llicència al Japó entre 1981 i 1997.[6]
F-15E Strike Eagle
Versió biplaça modernitzada optimitzada com a caçabombader i utilitzada per atacs a objectius terrestres.

Especificacions ((F-15C Eagle)[modifica | modifica el codi]

Dades obtingudes de USAF fact sheet,[7] Jane's All the World's Aircraft,[8] Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle[9]

Característiques generals:

  • Tripulació: 1 pilot
  • Llargària: 19,43 m
  • Envergadura: 13,05 m
  • Altura: 5,63 m
  • Superfície alar: 56,5 m²
  • Pes buit: 12.700 kg
  • Pes carregat: 20.200 kg
  • Pes màxim a l'enlairament: 30.845 kg
  • Planta motriu: 2× turbofan Pratt & Whitney F100
Embranzida normal: 77,62 kN
Embranzida amb postcremador: 111.2 kN d'embranzida.

Rendiment:

  • Velocitat màxima operativa: Mach 2.5 ( 2.660 km/h) a gran altitud, Mach 1.2 (1.450 km/h) al nivell del mar.
  • Radi de combat: 1.967 km (1.061 milles nàutiques) en una de patrulla aire-aire.
  • Abast en creuer: 5.550 km (3.000 mn) amb tancs de combustible suplementaris.
  • Sostre de servei: 20.000 m (65.000 peus)
  • Grimpada: 254 m/s (50.000 peus/min)
  • Càrrega alar: 358 kg/m²
  • Empenta/pes: 1,12

Aviònica:

  • Radar Raytheon APG-63 o APG-70
  • Sistema de navegació inercial
  • Dos ordinadors de missió
  • Head-up display
  • Pantalles multifunció

Armament:

  • Armes de projectils: 1× canó automàtic tipus Gatling M61A1 Vulcan de 20 mm amb 940 projectils.
  • 11 punts d'ancoratge amb una capacitat total de 7.300 kg.
2 rails alars (dobles, poder portar 2 míssils aire-aire)
4 punts forts als laterals del fusellatge
1 punt fort central sota el fusellatge
  • Pot portar una gran gamma d'armament convencional (bombes i coets) i guiat (míssils aire-aire o aire-terra, bombes guiades per làser, etc.). A més pot portar contenidors per amb contramesures (de radar i infraroigs) o il·luminadors/designadors làser per marcar objectius.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Davies and Dildy 2007, p. 249.
  2. 2,0 2,1 Gross 2002, p. 213.
  3. Gross 2002, p. 225.
  4. Davies and Dildy 2007, inside cover.
  5. Spick 2000, p. 127.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Davies 2002.
  7. "F-15 Eagle fact sheet." US Air Force, March 2008. Retrieved: 1 de setembre de 2011.
  8. Lambert 1993, p. 522.
  9. Davies 2002, Appendix 1.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gross, Charles J. American Military Aviation: The Indispensable Arm (en anglès). Texas A&M University Press, 2002. ISBN 1-58544-215-1. 
  • Davies, Steve. Combat Legend, F-15 Eagle and Strike Eagle. London: Airlife Publishing, Ltd., 2002. ISBN 1-84037-377-6.
  • Davies, Steve and Doug Dildy. F-15 Eagle Engaged, The World's Most Successful Jet Fighter. Oxford, UK: Osprey Publishing, 2007. ISBN 978-1-84603-169-4.
  • Lambert, Mark, ed. Jane's All the World's Aircraft 1993–94. Alexandria, Virginia: Jane's Information Group Inc., 1993. ISBN
  • Spick, Mike, ed. The Great Book of Modern Warplanes. St. Paul, Minnesota: MBI, 2000. ISBN 0-7603-0893-4.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: McDonnell Douglas F-15 Eagle Modifica l'enllaç a Wikidata