FlightGear

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
FlightGear
FlightGear
Un Boeing 747-400 enlairant-se del Londres-Gatwick al FlightGear 2.5.0.
Un Boeing 747-400 enlairant-se del Londres-Gatwick al FlightGear 2.5.0.
Autor original David Murr, Curt Olson, Michael Basler, Eric Korpela[1]
Desenvolupador(s) FlightGear Developers & Contributors
Versió estable

2.12.1

/ 25 de novembre de 2013
Sistema operatiu Multiplataforma: 32-bit-64-bit Windows
Linux
Mac OS X
FreeBSD
Solaris o IRIX
Tipus Simulador de vol
Llicència GNU General Public License
Lloc web www.flightgear.org

FlightGear és un simulador de vol multiplataforma i de codi obert. Actualment és una alternativa important davant als simuladors de vol comercials com el Microsoft Flight Simulator X o l'X-Plane. FlightGear posa més èmfasi al realisme dels controls i el model físic del vol que en els gràfics així s'evita la necessitat d'utilitzar un maquinari molt potent, que sí que requereixen altres simuladors de vol. FlightGear es recolza a OpenGL i requereix màquina d'acceleració 3D.

El projecte es va iniciar el 1996 gràcies a David Murr i la primera versió va sortir el 1997 continuant el seu desenvolupament, sent la versió més recent, la 2.6.0 el febrer de 2012. El videojoc i el codi es troba sota la llicència GNU General Public License, convertint-lo en programari lliure.[2][3] El programari consta de diferents compilacions per a diversos sistemes operatius incloent-hi Microsoft Windows, Mac OS X, Linux, IRIX i Solaris.

Els productes comercials com Flight Pro Sim, Pro Flight Simulator i altres, tenen semblances singulars al FlightGear.[4]

Història[modifica | modifica el codi]

FlightGear va començar com a proposta en línia el 1996 per David Murr. Ell va proposar un nou simulador de vol desenvolupat per voluntaris a través de Internet. El simulador de vol va ser creat amb codi propi de gràfics en 3D.[5]

« ... FlightGear .. és íntegrament de codi obert — té un ric conjunt d'interfícies externes existents, i la major part de la configuració principal es pot tractar amb els arxius de text estàndard basat en XML. No fem cap intent d'enfosquir o ocultar les nostres interioritats. Això és una gran victòria per a la gent que utilitza FlightGear com una plataforma acadèmica o de recerca, o per a aquells que volen interaccionar amb les seves pròpies cabines de fabricació casolana.[6] »
— Curtis L. Olson , O'Reilly Network, 2003

FlightGear va incorporar altres recursos lliures, incloent-hi el model de vol LaRCsim de la NASA, i dades d'elevacions disponibles lliures. Els primers binaris funcionals, utilitzant el motor OpenGL pel codi de gràfics en 3D, van arribar al 1997. El desenvolupament entusiasta de noves versions en diversos anys va resultar progressivament en un simulador més estable i avançat. El 2001, l'equip va publicar noves versions beta regularment, i el 2005, la maduresa del programari va arribar a crítiques més reconegudes augmentant també la seva popularitat. El 2007 va marcar una transició formal amb el llançament de la versió 1.0.0, deu anys després de la primera publicació del FlightGear, el 1997.

El 2008, la versió 1.9.0 de FlightGear va incloure un canvi gran, es va passar del PLIB a OpenSceneGraph, causant una pèrdua temporal d'algunes característiques com els núbols 3D i les ombres, mentre s'afegia partícules, donant un revitalitzant grau de realisme a la simulació.

Característiques del FlightGear[modifica | modifica el codi]

  • Base de dades de l'escenari mundial.
  • Prop de 20.000 aeroports reals.
  • Terreny precís de tot el món, basat en la publicació més recent de les dades de terreny SRTM. L'escenari inclou tots els llacs, rius, carreteres, ferrocarrils, ciutats, pobles, terrenys...
  • Model del cel detallat i precís, amb localitzacions correctes del sol, la lluna, les estrelles i els planetes per a la data i hora especificades.
  • Sistema de modelat d'avions obert i flexible, amb una gran varietat de naus.
  • Animació instrumental extremadament fluida i suau. Modela d'una forma realista el comportament dels instruments del món real. Inclòs reprodueix de forma precisa les fallades de molts sistemes i instruments.

Codi FlightGear i binaris[modifica | modifica el codi]

FlightGear és programat gairebé en la seva totalitat en C++.[7]

El codi font actual és distribuït a través del GIT i l'aplicació s'actualitza amb el codi estable, que llavors és compilat en un executable. Tant el desenvolupament del codi, com també dels seus fitxers binaris, són creats totalment per voluntaris que donen el seu temps a FlightGear. Per crear un programa executable, el codi ha d'estar compilat, requerint tot un seguit de llibreries (vegeu secció Dependències de FlightGear), incloent-hi de generals i en alguns casos, específiques preparades segons la plataforma o sistema on s'executarà el codi. Això no obstant, des que la dificultat en el codi, ha augmentat en les últimes versions, els principals usuaris mantenidors de FlightGear han deixat que altres voluntaris més avançats, treballin en la creació de binaris disponibles en sistemes o plataformes específiques mitjançant paquets. Aquests paquets varien en la seva estabilitat, rendiment, dependències, i ara es troben amb el codi base. Per exemple, alguns fitxers binaris funcionen amb el Mac OS 9, però aquests binaris no funcionarien en les noves versions de Mac OS X, per tant s'han de modificar.

Per exemple, a finals del 2007, l'últim codi rondava en la versió 0.9.11-pre1 (pre-llançament) i en la 0.9.10 (final). Això no obstant, els binaris actuals disponibles varien significativament. Exemples de binaris actuals disponibles en la versió 2.4.0:

  • Paquet pre-configurat d'uns ~410 Mb (pel Windows XP, Vista, 7)
  • Paquets pre-configurats d'uns ~400 Mb per les diverses distribucions Linux: Ubuntu (i les seves derivacions), Slackware i Gentoo.
  • Paquet pre-configurat d'uns ~480 Mb per a Mac OS X 10.5-10.7

I el codi font està disponible en tals sols 1,8 Mb empaquetat en un fitxer bzip2

Aplicacions i usos[modifica | modifica el codi]

FlightGear s'utilitza en diferents projectes en l'ensenyament i la indústria (incloent-hi la NASA), com també en cabines d'aviació casolanes.[8][9]

Programari[modifica | modifica el codi]

Requeriments[modifica | modifica el codi]

FlightGear requereix un maquinari raonable d'acceleració en 3D amb controladors OpenGL per arribar a una experiència de joc completa. Utilitzant només el renderitzatge per programari, el FlightGear típicament pot arribar a poques imatges per segon. Amb una targeta d'acceleració en 3D, el rendiment és més alt. En ordinadors amb una CPU entre 2–3 GHz, les imatges per segon poden superar els 60, que serien els necessaris per a una jugabilitat fluida en la majoria de situacions. Les imatges per segon solen variar segons la complexitat de l'escena (quan es canvia de zona a zona del mapa i el moviment de la vista de l'avió). FlightGear té suport per a targetes 3dfx.

Motors de simulació[modifica | modifica el codi]

El motor de simulació al FlightGear s'anomena SimGear. S'utilitza també com a aplicació d'usuari final en entorns acadèmics i de recerca, pel desenvolupament i concepció d'idees en la simulació del vol.

La personalització del FlightGear s'il·lustra amb una gran varietat de models de vehicles aeris disponibles, des de planadors a helicòpters, o des d'avions comercials a jets privats. Aquests vehicles han sigut creats per diferents voluntaris a pesar de que es basen en models reals comercials.

Actualment, s'utilitza un motor de terreny, el TerraGear. En els efectes exteriors s'inclouen núvols en 3D, efectes de llum i el pas de les diferents situacions naturals tant de dia com de nit.

« Un altre avantatge de FlightGear és que és completament programari lliure — és ric en una gran varietat de interfícies externes i gran part de la configuració es pot realitzar amb fitxers de texts basats en XML. No fem intents d'ocultar o amagar les nostres opinions. Aquesta és la gran victòria per a la gent que fa servir FlightGear com una plataforma acadèmica o de recerca, o per a aquells que volen que la interfície s'integri en cabines casolanes[6] »
— Curtis L. Olson , O'Reilly Network, 2003

Models de Vol Dinàmics[modifica | modifica el codi]

Els Models de Vol Dinàmics (o en anglès Flight Dynamics Models (FDM)) són els mètodes de com un vehicle aeri és simulat en el programari. FlightGear utilitza una gran varietat de projectes de model de vol importats o escrits internament. Tota aeronau ha de ser programada per utilitzar un d'aquests models. Actualment FlightGear és l'únic simulador de vol gràfic que utilitza tots els FDM. Els vehicles de FlightGear utilitzen un dels tres models de dades principals JSBSim, YAsim o UIUC, a partir de la versió 0.9.10. Els models UIUC i YASim van ser desenvolupats específicament pel FlightGear. Les primeres versions de FlightGear utilitzaven un model FDM basat en LaRCsim de la NASA, que va ser reemplaçat després amb FDM més flexibles. FDM especialitzats, com més models més lleugers que els propis vehicles aeris poden ser programats lliurement, o es poden utilitzar codis FDM externs.

  • JSBSim - el model de vol dinàmic per defecte des del 2000. Creat per Jon Berndt.
  • YASim - un FDM usant mètodes de càlcul diferents. Es va introduir en la versió 0.7.9 al 2002. Creat per Andy Ross. Actualment és l'únic model FDM de FlightGear que proveeix de simulació a aeronaus d'ales giratòries (o rotorcraft), creat per Maik Justus.
  • UIUC - un altre FDM, creat per la UIUC Applied Aerodynamics Group de la Universitat de Illinois a Urbana-Champaign, també utilitza el LaRCsim.[10]

Dependències de FlightGear[modifica | modifica el codi]

FlightGear utilitza el motor de gràfics 3D OpenGL

A diferència dels títols de programari privatiu, el principal punt a favor és simplement el llançament del codi font. Per fer-ho utilitzable, ha de ser compilat en plataformes específiques. Les llibreries de programari per crear FlightGear han canviat al pas del temps. La principal ha sigut SimGear, que és el motor de simulació de base pel FlightGear. TerraGear no és una dependència, sinó simplement un nom per a les dades de terreny per defecte del programa de FlightGear. L'OpenAL s'utilitza per al programari del so/àudio, incloent-hi suport per SDL (des de la versió 0.9.5).[11] El PLIB s'utilitza en les rutines de suport de maquinari, anteriorment utilitzada per al suport de so que posteriorment ho fes a través de OpenAL. L'OpenGL s'utilitza per les rutines de gràfics 3D integrats, però l'acceleració de maquinari (anomenat DirectX) no és suportat. L'OpenSceneGraph també està integrat en FlightGear. Finalment, el Simple DirectMedia Layer és una biblioteca de programari que s'utilitza també. Algunes de les dependències varien depenent de la plataforma on el codi sigui compilat. Els usuaris de FlightGear poden compilar el codi ells mateixos o trobar un tercer per l'alliberament dels binaris, si no es troben entre els disponibles en el projecte.

Xarxa i multi-pantalla[modifica | modifica el codi]

El FlightGear permet diverses opcions de xarxa per comunicar-se amb altres companys. Hi ha disponible un protocol multijugador per utilitzar el FlightGear en una xarxa local en un entorn de múltiples vehicles. Això pot ser utilitzat en vol en formació o simulació de torres de control. El joc en multijugador aviat es va ampliar per permetre jugar a través d'Internet. Altres característiques inclouen mapes de Google en moviment que permeten als usuaris a observar on són els altres jugadors.[12]

FlightGear pot ser sincronitzat per permetre un entorn multi-monitor. Si totes les instàncies s'estan executant en la mateixa velocitat constant, és possible obtenir una bona sincronització entre les pantalles.

Programari addicional[modifica | modifica el codi]

Una comparativa de la versió de FlightGear 1.0 el 2008 i una fotografia de l'Aeroport de San Francisco

Hi ha programes que estan integrats en FlightGear (dependències) per realitzar diferents funcions. Alguns s'inclouen en l'alliberament de FlightGear per a una plataforma específica, però realitzades pel projecte, mentre que altres són distribuïts de forma independent, però són hostatjats pel projecte FlightGear.

Un programari addicional important és la interfície real per al llançament d'un arxiu executable de FlightGear. Per a la majoria dels seus primers anys de vida FlightGear es va realitzar només a través d'interfícies de línia d'ordres. No obstant això, el Llançador de Control de FlightGear ha estat inclòs en el llançador de FG des del 0.9.3 al 2003. KFreeFlight és un llançador pel KDE. FGTools és una alternativa de llançament per a Windows, i FGKicker és un llançador basat en GTK+.

Altres programes importants són els editors de dades del terreny. Atlas és un suport gràfic de mapes per a FlightGear; Kelpie Flight Planner és un planificador de vol basat en Java pel FlightGear. FlightGear Scenery Designer és un editor d'escenari pel FlightGear per treballar amb les dades del terreny. El World Custom Scenery Project és un projecte de personalització de l'escenari. Taxidraw és un editor de pistes d'aterratge i de rodatge. FGComés un projecte de VOIP per simular la ràdio del control de trànsit aeri al Flightgear que ara es coneix com a GUI FGCOMgui. FGCom utilitza el servidor lliure Asterix.

Galeria[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: FlightGear Modifica l'enllaç a Wikidata

Llista d'avions[modifica | modifica el codi]

Aquesta és la llista d'avions de FlightGear inclosos en el programa. Aquesta llista no inclou els avions creats per tercers.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «FlightGear — Simulador de Vol».
  2. Barr, Joe. «FlightGear takes off», 4 desembre 2006. [Consulta: 2007-06-25].
  3. Flight Pro Sim. Flight Gear. 
  4. «FlightProSim statement». FlightGear. [Consulta: 2010-12-04].
  5. FlightGear History
  6. 6,0 6,1 Wen, Howard. «Flying the Open Skies with FlightGear». O'Reilly Network, 11 desembre 2003. [Consulta: 2008-03-04].
  7. FlightGear source analyses. Ohloh. 
  8. «Applications for the Simulator». [Consulta: 2007-09-03].
  9. Llista completa de projectes educatius i professionals a la wiki de Flightgear
  10. «Aircraft Dynamics Models for Use with FlightGear». UIUC Applied Aerodynamics Group at University of Illinois at Urbana-Champaign. [Consulta: 2007-06-26].
  11. «FlightGear v0.95 Released». LockerGnome. [Consulta: 2007-06-24].
  12. «Flying high with FlightGear». Free Software Magazine, 2006.