Mixel Garicoitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sant Miquel Garicoitz

Dibuix del sant, d'una estampa devocional
Prevere i fundador
Nom secular Mixel (Mikel) Garicoitz;
grafia francesa: Michel Garicoïts
Naixement 15 d'abril de 1797
Donaixti-Ibarre (Baixa Navarra; Pirineus Atlàntics, França)
Defunció 14 de maig de 1863
L'Estela-Bètharram (Pirineus Atlàntics)
Enterrament Santuari de la Mare de Déu de Bètharram (capella de S. Michel Garicoïts)
Commemoració en Església Catòlica Romana
Beatificació 14 de maig de 1923, Roma per Pius XI
Canonització 6 de juliol de 1947, Roma per Pius XII
Festivitat 14 de maig
Fets destacables Fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor
Orde Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram

Mixel Garicoitz, conegut a França com a Michel Garicoïts (Ibarre (Donaixti-Ibarre, Baixa Navarra), 15 d'abril de 1797 - Betharram, 14 de maig de 1863) va ésser un prevere basc francès, fundador de la congregació dels Pares del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram. És venerat com a sant per l'Església Catòlica Romana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en 1797 a un mas d'Ibarre, llogarret de la diòcesi de Baiona (França), en una família camperola molt devota. De petit va manifestar la seva vocació de sacerdot, però per ajudar la família, que no tenia recursos per pagar-li els estudis, va treballar fins als quinze anys com a criat en una casa rica. Va fer la primera comunió llavors i va començar a estudiar a la parròquia de Saint-Palais i a Baiona. Ingressà al seminari de Dax i va sobresortir-hi per ciència i pietat; els seus companys l'anomenaven "l'altre Lluís Gonzaga".

Va ésser ordenat prevere el 20 de desembre de 1823, i enviat al poble de Kanbo (Cambó-les-Bains) en qualitat d'auxiliar del rector, que ja era molt gran. Va renovar la vida de la parròquia i hi promogué la comunió freqüent i la devoció al Sagrat Cor. En 1826, el bisbe de Baiona el nomenà professor de filosofia i administrador del seminari major de la diòcesi, que era a Bètharram (avui L'Estela-Bètharram, Pirineus Atlàntics), vora un conegut santuari marià. Amb el temps, Mixel va ésser nomenat director del mateix seminari.

Fundació dels Pares Baionesos[modifica | modifica el codi]

A Bètharram, Garicoitz també era capellà del santuari, popular lloc de pelegrinatge. El contacte amb la gent va fer-li venir la idea de la necessitat d'una congregació de preveres que es dediquessin a l'apostolat popular i l'ensenyament. Amb cinc sacerdots més va projectar la fundació des de 1835 i el 1841 van anomenar-la Institut dels Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús de Bètharram. Els primers missioners de l'institut van recórrer predicant la Gascunya, Iparralde i el Bearn.

A més, s'obriren col·legis d'ensenyament primari i secundari a Bètharram, Maule-Lextarre, Ortès i Auloron Santa Maria, que aviat es feren famosos per la qualitat de l'educació. Consolidada la fundació, s'estengué més enllà, a França i altres estats europeus i, des de 1856, a Buenos Aires, on hi havia una important colònia basca i bearnesa, des d'on es difongué a altres llocs d'Argentina i Paraguai.

Garicoitz va morir el 14 de maig de 1863, encara sense haver vist l'aprovació de la congregació, que es donaria en 1875.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Mixel Garicoitz fou beatificat el 15 de març de 1923 per Pius XI i canonitzat el 6 de juliol de 1947 per Pius XII.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mixel Garicoitz