Moacyr Scliar

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMoacyr Scliar

(2003) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pt) Moacyr Jaime Scliar Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 març 1937 Modifica el valor a Wikidata
Porto Alegre (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 febrer 2011 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Porto Alegre (Brasil) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Accident vascular cerebral Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat Federal de Rio Grande do Sul Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, metge Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereNovel·la, conte, assaig, crònica i literatura infantil i juvenil Modifica el valor a Wikidata
Premis
Lloc webscliar.org… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0778558 Modifica el valor a Wikidata

Moacyr Jaime Scliar (Porto Alegre, 23 de març de 1937 - 27 de febrer de 2011) va ser un escriptor i metge brasiler, la literatura del qual es va caracteritzar per tractar temes de la identitat jueva de la Diàspora, especialment sobre el fet de ser jueu al seu país, Brasil.

Biografia[modifica]

Descendent d'una família jueva que havia immigrat al Brasil des de Besaràbia l'any 1919, Moacyr Scliar va nàixer en el barri de Bom Fim, on es concentra la comunitat jueva de Porto Alegre. Era fill de José i Sara Scliar. Va estudiar al Colégio Iídiche i al Colégio Nossa Senhora do Rosário (catòlic) de la seua ciutat.

El 1962 es va graduar en Medicina per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul i a l'any següent comença la seua carrera en aquesta disciplina. Es va especialitzar en el camp de la Sanitat Pública. L'any 1970 realitza un curs de postgraduat en medicina a Israel, i finalment, va ser nomenat Doctor en Ciències per l'Escola Nacional de Saúde Pública. Va impartir classe de Medicina i Comunitat en la Universitat Federal de Ciències de la Salut de Porto Alegre.

Es va casar amb Judith Vivien Oliven el 1965. El seu fill, Roberto, va nàixer el 1979.[1] Scliar era seguidor de l'equip de futbol Cruzeiro de Porto Alegre. A la seua mort, els jugadors del Cruzeiro van tindre un gest d'homenatge cap a l'escriptor.[2]

Carrera literària[modifica]

Scliar va ser un autor prolífic que va publicar al voltant d'un centenar d'obres en portugués. Al llarg de la seua carrera va tocar diversos gèneres literaris, tals com les històries curtes, la novel·la, el llibre infantil i juvenil, o l'assaig.

Comptava amb un estil irònic i senzill, la qual cosa li va aportar un públic ampli de lectors. L'any 2003 va entrar a l'Academia Brasileira de Letras, després d'haver aconseguit importants guardons literaris com el Premi Jabuti (1988, 1993 i 2009), el de l'Associació Paulista de Crítics d'Art (1989) o el de la Casa de las Américas (1989).

Les seues obres es caracteritzaven per recurrent tema de la immigració jueva a Brasil, junt a altres qüestions com ara el socialisme, la medicina o la vida de la classe mitjana. Ha estat traduït a dotze idiomes.

La seua novel·la més coneguda fora de Brasil va ser Max e os Felinos (Max i els gats), publicada l'any 1981. Narra la història d'un jove alemany[3] qui abandona Berlín després d'atraure l'atenció dels nazis per haver tingut un afer amb una dona casada. En la seua fugida cap al Brasil, el seu vaixell s'enfonsa i es troba a soles en una barca junt a un jaguar transportat a la bodega de l'embarcació.[4]

Quan l'any 2002 l'escriptor canadenc Yann Martel va reeixir amb la novel·la La vida de Pi (guanyador del Premi Man Booker), va ser acusat d'haver plagiat Max i els gats per la similitud entre els plantejaments. Però, Sclair va comentar que els mèdia havien extrapolat al tractar el cas i que ell mai no va tindre la intenció de polemitzar amb Martel.

Altres obres ressenyables de Moacyr Sclair són, entre d'altres O ciclo das águas, A estranha nação de Rafael Mendes, O exército de um homem só o O centauro no jardim, la qual va ser inclosa en la llista del National Yiddish Book Center com un dels 100 millors llibres de temàtica jueva dels darrers dos segles.

Adaptacions al cinema[modifica]

La seua obra Um Sonho no Caroço do Abacate va ser duta a la pantalla gran el 1998 per Lucas Amberg. El film, titulat "Caminho dos Sonhos", parla de la història de Mardo, el fill d'una nissaga de jueus lituans que s'estableixen en el barri del Bom Retiro de São Paulo, a la dècada dels 60. Mardo (Edward Boggiss) s'apassiona per Ana, una estudiant negra; ambdós es topeten amb la discriminació a l'escola on estudien els prejudicis de les seues famílies.

El 2002, André Sturm va adaptar Sonhos Tropicais, la història d'un metge de Rio de Janeiro que combat la febre groga davant la resistència de la població a vacunar-se, i d'una jove jueva polonesa emigrada al Brasil en busca d'una vida millor que s'acaba prostituint per sobreviure.

Obra literària[modifica]

Contes[modifica]

  • O carnaval dos animais. Porto Alegre, Movimento, 1968
  • A balada do falso Messias. São Paulo, Ática, 1976
  • Histórias da terra trêmula. São Paulo, Escrita, 1976
  • O anão no televisor. Porto Alegre, Globo, 1979
  • Os melhores contos de Moacyr Scliar. São Paulo, Global, 1984
  • Dez contos escolhidos. Brasília, Horizonte, 1984
  • O olho enigmático. Rio, Guanabara, 1986
  • Contos reunidos. São Paulo, Companhia das Letras, 1995
  • O amante da Madonna. Porto Alegre, Mercado Aberto, 1997
  • Os contistas. Rio, Ediouro, 1997
  • Histórias para (quase) todos os gostos. Porto Alegre, L&PM, 1998
  • Pai e filho, filho e pai. Porto Alegre, L&PM, 2002
  • http://www.historiasnaocontadas.com.br. Rio de Janeiro, Agir, 2009.

Novel·la[modifica]

Llibres infantils i juvenils[modifica]

Cròniques[modifica]

  • A massagista japonesa. Porto Alegre, L&PM, 1984
  • Um país chamado infância. Porto Alegre, Sulina, 1989
  • Dicionário do viajante insólito. Porto Alegre, L&PM, 1995
  • Minha mãe não dorme enquanto eu não chegar. Porto Alegre, L&PM, 1996. Artes e Ofícios, 2001
  • O imaginário cotidiano. São Paulo, Global, 2001
  • A língua de três pontas: crônicas e citações sobre a arte de falar mal. Porto Alegre

Assajos[modifica]

  • A condição judaica. Porto Alegre, L&PM, 1987
  • Do mágico ao social: a trajetória da saúde pública. Porto Alegre, L&PM, 1987; SP, Senac, 2002
  • Cenas médicas. Porto Alegre, Editora da Ufrgs, 1988. Artes&Ofícios, 2002
  • Enígmas da culpa. São Paulo, Objetiva, 2007

Traduccions al Català[modifica]

  • Scliar, Moacyr; trad. Pere Comellas Casanovas. Els lleopards de Kakfa [«Leopardos de Kafka»]. 1a ed.. Barcelona: Raig Verd, 2012. ISBN 9788415539131. 

Premis[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.releituras.com/mscliar_bio.asp Arxivat 2020-02-22 a Wayback Machine.
  2. ↑ «www.clicrbs.com.br». [Enllaç no actiu]
  3. ↑ Levin, Janet «Moacyr Scliar». Jewish Renaissance, 12, 1, octubre 2012, pàg. 19.
  4. ↑ Mitgang, Herbert. "Books of The Times; Fleeing the Nazis With a Jaguar That May Be Real", The New York Times, July 11, 1990.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Moacyr_Scliar&oldid=32626581»