Moisei Ginzburg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Moisei Iakonlevitx Ginzburg
Moisei Ginzburg.jpg
Fotografia de Moisei Ginzburg realitzada a la dècada de 1920.
Dades biogràfiques
Nom Moisei Iakonlevitx Ginzburg
Nacionalitat Soviètica
Nascut el 4 de juny de 1892
Nascut a Russia Minsk, Imperi rus
Mort el 7 de gener de 1946 (als 53 anys)
Mort a URSS Moscú, URSS
Obra
Principals edificis Casa col·lectiva del Narkomfin a Moscou. 1929

Moisei Ginzburg (arquitecte i urbanista rus), nom complet Moisei Iakonlevitx Ginzburg, graduat a l'Institut Politècnic de Riga (1917).

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

La seva actuació es mou entre el racionalisme arquitectònic i el constructivisme, però més propera al primer, per això va participar en els Congressos del CIAM de Le Corbusier.


Societat d'Arquitectes Contemporanis[modifica | modifica el codi]

El 1925 funda amb altres arquitectes la Societat d'Arquitectes Contemporanis (OSA), amb la finalitat d'abordar col·lectivament i científicament els problemes de la producció corrent d'edificis i del desenvolupament urbà.

Revista d'Arquitectura Contemporània[modifica | modifica el codi]

L'OSA publica, a partir de 1926, la Revista d'Arquitectura Contemporània, redactada pels germans Vesnin (Leonid, Viktor, Aleksandr) i el propi Ginzburg. Allà escriu: "...fer front a la planificació de les noves ciutats. Cal cridar l'atenció de l'opinió pública sobre aquests problemes, relacionant estretament el nostre treball amb el dels companys que defineixen les nostres relacions entre els homes i les formes de producció."[1]

Obres[modifica | modifica el codi]

Casa col·lectiva del Narkomfin a Moscou, amb la col·laboració de l'arquitecte I. Milinis, 1929

Urbanisme[modifica | modifica el codi]

Desurbanisme[modifica | modifica el codi]

Encunya el concepte de "desurbanisme", com una planificació territorial tendent a llimar les dicotomies existents entre el camp i la ciutat.

La "Ciutat Verda"[modifica | modifica el codi]

Fruit dels seus treballs referent a això és el projecte de "Ciutat Verda": "Una recuperació de l'espai natural sembla tornar a proposar, encara que sigui en termes nous i aparentment nacionals, la ideologia antiurbana, un retorn a la natura com a retorn als orígens".[2] Més tard se li va encomanar la coordinació de les estructures sanitàries, turístiques i agrícoles a la Crimea meridional.[3] Cal recordar que la tuberculosi va ser una autèntica plaga la primera meitat del segle XX, encara que més ho van ser les guerres, si fem cas a l'autor de "La Muntanya Màgica".[4]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. Història de l'Arquitectura Moderna, Leonardo Benévolo
  2. Ciutat russa i ciutat soviètica,Vielli Quilici,
  3. H. Blumenfeld
  4. Thomas Mann

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Història de l'Arquitectura Moderna, Leonardo Benévolo, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1996 ISBN 84-252-1641-9
  • Ciutat russa i ciutat soviètica, Vieri Quilici, Editorial Gustavo Gili, S.A., 1978 ISBN 84-252-0738-X
  • Regional and City Planning in the Soviet Union, H. Blumenfeld, 1942

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Moisei Ginzburg