Montserrat Ponsa i Tarrés
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 març 1937  (87 anys)el Pont de Vilomara (Bages) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, activista social, activista cultural, periodista |
| Obra | |
| Localització dels arxius | |
 | |
Montserrat Ponsa i Tarrés (El Pont de Vilomara, Bages, 9 de març de 1937) és una escriptora, activista cultural i social, reconeguda defensora dels drets dels homes i pobles. Col·labora amb la Fundació Cultura de Pau, amb France Libertés - Fondation Danielle-Mitterrand i amb Serpaj.[1] Com a periodista ha col·laborat a La Vanguardia.[2]
Als 8 anys d'edat va anar a viure amb uns parents a Granollers: Josep Perarnau, director de filats de l'empresa tèxtil Roca Umbert, i Teresa Ponsa, responsable de la Casa Cuna, un servei de l'empresa per als fills de les treballadores.[3]
L'any 1953 participa en la creació de l'equip femení del Club Bàsquet Granollers. Allà estableix relació amb l'Oriol Muntanya i Tuset, amb qui es casa el 20 de juny de 1956.[3]
Durant les dècades de 1960 i 1970 es va implicant en moviments cívics i socials a Granollers: Col·labora amb l'Associació Cultural, Cáritas, l'Assemblea de Catalunya i la Marxa per la Llibertat. També participarà, junt amb el seu marit, en la creació de la secció local de Convergència Democràtica de Catalunya en la clandestinitat.[3]
Paral·lelament porta a terme col·laboracions com a periodista en diversos mitjans de comunicació tant locals com nacionals: Granollers Comunidad Cristiana, El Correo Catalán, La Vanguardia, AVUI, Serra d'Or, o Plaça Gran, un setmanari granollerí del qual seria redactora en cap entre 1978 i 1983.[3]
Durant la dècada de 1990, la seva activitat adquireix una dimensió global ja que comença a sortir fora del país sobretot per participar en iniciatives relacionades amb la cultura de la pau a llocs com Equador, Cuba, Argentina o Brasil, establint relació amb Pere Casaldàliga. Va ser impulsora de l'Associació Amics del Poble Sahraui a Granollers.[3]
Al llarg dels anys ha establert relacions amb personalitats com Fidel Castro, Evo Morales, Gabriel Garcia Márquez o Danielle Miterrand. Aquesta darrera l'animarà a fundar l'Associació Catalunya Llibertats, a imatge de la que ella presidia, France Libertés. Entre octubre de 2009 i gener de 2010 participa a la Marxa Mundial per la Pau i la No-Violència com a representant de la Fundació Cultura de Paz que presideix Federico Mayor Zaragoza. Durant 105 dies viatgen activistes de tot el món, des de Nova Zelanda fins a l'Argentina. Les seves experiències en pro de la pau i els més desfavorits formaran part, més tard, del seu llibre Caminos de paz.[3]
Des de 2005 fins al 2009 fou jutgessa de pau a l'Ametlla del Vallès.[4]
A Granollers ha recolzat tot tipus de projectes socials, cívics i culturals com la construcció de l'Escola d'Educació Especial Montserrat Montero de Granollers, que en la seva fase d'estudi va rebre un ajut de la Comissió Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica gràcies a les seves gestions.[5] Ha estat sempre molt lligada a la capital del Vallès Oriental participant en tot tipus d'iniciatives com el Festival Internacional de Música,[6] la Fundació de l'Orquestra de Cambra de Granollers, Can Jonch Centre de Cultura per la Pau, el Comité d'Ètica i Investigació Clínica de l'Hospital General de Granollers; la Fundació Oncovallés; la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca, l'Observatori de Salut Vallès Oriental Dr. Carles Vallbona, la Fundació Martí l'Humà de la Garriga i altres.[3]
El 2017 Montserrat Ponsa va donar gran part del seu arxiu personal a l'Arxiu Municipal de Granollers.
Referències[modifica]
- ↑ «Entrevista a documentalistas.org» (en castellà). Fundación Ciencias de la Documentación. Arxivat de l'original el 2013-05-01. [Consulta: 22 agost 2012].
- ↑ Periodista a La Vanguardia
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 «Medalles de la Ciutat 2014: Montserrat Ponsa i Tarrés, Societat Coral Amics de la Unió i Editorial Alpina, 2014». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «Ponsa deixa el jutjat de pau de l'Ametlla perquè no li donen permís per un viatge solidari». Ajuntament de l'Ametlla del Vallès, 09-11-2006. [Consulta: 16 febrer 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Carles Vallbona i Calbó». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 juliol 2021].
- ↑ «El festival Internacional de Música de Granollers, 2000». Arxivat de l'original el 2021-07-09. [Consulta: 8 juliol 2021].
Enllaços externs[modifica]
- Autobiografia Arxivat 2012-06-21 a Wayback Machine.
- Bloc personal