Montserrat Vergé i Grau
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1949  (74/75 anys)Manresa (Bages) |
| Activitat | |
| Ocupació | dirigent esportiva |
| Ocupador | Consell de l'Esport Escolar de Barcelona (1981–) |
Premis
| |
Montserrat Vergé i Grau (Manresa, Bages, 1949) és una promotora i dirigent esportiva catalana.[1][2]
Practicà diversos esports, especialment la natació, seguint les petjades del seu pare Joan Vergé. Fou inscrita abans com a sòcia del Club Natació Manresa que en el registre civil, pel seu pare, president honorari a perpetuïtat, que va presidir el club en diferents èpoques deixant una gran empremta, aconseguint que l'any 1958 es convertís en el segon club d'Espanya a disposar d'una piscina coberta. Més enllà de la natació, esport al qual estigué molt lligada, Vergé també practicà altres esports, com el bàsquet i el voleibol, que compaginava amb les classes de ballet.[2][1]
L'any 1969 va obtenir el títol de monitora de natació del Col·legi Català d'Entrenadors, el d'auxiliar nacional de natació de la Federació Espanyola i el de socorrista de la mateixa Federació Espanyola. Quan va arribar el moment d'accedir a la universitat, es traslladà a Barcelona. Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, on es llicencià en Filosofia. Exercí com a monitora de natació al col·legi Lestonnac i amb el temps, fins i tot, va engegar un equip de competició del mateix col·legi.[2][1]
Fruit de la seva dedicació i empenta, l'any 1981 va entrar a formar part del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona, on es dedicà a la promoció de la natació escolar, i on desenvolupà una gran tasca, especialment en favor de l'esport femení. Més endavant, va passar a encarregar-se de la Secretaria Tècnica del Consell, amb una dedicació especial al foment de l'esport femení i de disciplines aleshores minoritàries, com la natació sincronitzada, la gimnàstica, el patinatge artístic, el voleibol o el bàsquet, aconseguint que, en aquest darrer esport, hi hagués gairebé el mateix nombre d'equips femenins que de masculins. Va obtenir bons resultats en futbol i futbol sala, com també en els equips mixtos en les categories inferiors a dotze anys. Va formar part del consell directiu i va obrir un camí a moltes més dones que, seguint el seu exemple, han pres responsabilitats de gestió en l'àmbit de l'esport escolar a Barcelona. Igualment és reconeguda la seva tasca com a jutge esportiu per resoldre les incidències reglamentàries i disciplinàries de les competicions escolars. Darrerament, des del seu càrrec de vicepresidenta social, ha estat cabdal en desenvolupament dels projectes del Consell de l'Esport Escolar de Barcelona.[2][1]
El 2009 rebé l'Institut Barcelona Esports de l'Ajuntament de Barcelona li lliurà el premi Dona i Esport Mireia Tapiador per la seva tasca en favor de l'esport.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Montserrat Vergé i Grau». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Surroca, Joan Manel «Biografia del Premi Dona i Esport MireiaTapiador: Montserrat Vergé Grau». Quadern Dones i Esport. Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona, Núm. 4, 2010, pàg. 11-13. Arxivat de l'original el 21 de desembre 2019 [Consulta: 21 desembre 2019].