Motor principal del transbordador espacial
De Viquipèdia
| Motor principal del transbordador espacial (Space Shuttle Main Engine) |
|
 Ignició de prova d'un motor principal del transbordador espacial; la zona lluent de la part inferior de la imatge és un diamant de xoc |
|
| País d'origen | Estats Units |
| Primer vol | 12 d'abril del 1981 |
| Fabricant | Pratt & Whitney Rocketdyne |
| Estat | en servei |
|
|
|
| Propel·lent | LOX / Hidrogen líquid |
| Cicle | Combustió esglaonada |
| Ràtio d'àrea de tovera | 77 |
| Rendiment | |
|---|---|
| Impuls (buit) | 2,18 MN al 104.5% de l'empenyiment dissenyat |
| Impuls (nivell del mar) | 1,78 MN |
| Pressió de cambra | 18,9 MPa al 100% de potència |
| Isp(buit) | 452,5 segons |
| Isp(nivell del mar) | 363 segons |
Els motors principals del transbordador espacial (SSME, de l'anglès Space Shuttle Main Engines) són motors de coet de combustible líquid reutilitzables manufacturats per Rocketdyne. Cada ascens d'un transbordador espacial a l'òrbita terrestre és impulsat per tres dels catorze motors SSME utilitzats actualment pel programa de transbordadors espacials de la NASA.[1] Després de cada vol, es treuen els tres SSME de l'orbitador, se'ls inspecciona i se'ls reequipa perquè siguin utilitzats de nou en un vol posterior. Els SSME també són denominats RS-24 en contextos d'enginyeria.
Referències[modifica]
- ↑ John Shannon. «Shuttle-Derived Heavy Lift Launch Vehicle», 17 de juny del 2009.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Motor principal del transbordador espacial |
  |
Açò és un esborrany sobre astronàutica. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
|
||||||||||||||||||||||||||||||
