Nathan Davis
 Excavacions a Cartago portades a terme per Nathan Davis. Gravat de 1858 al Illustrated London News  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1812 |
| Mort | 1882 (69/70 anys) Florència (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Nathan Davis (1812-1882) va ser un viatger i arqueòleg afeccionat britànic, conegut per la seva activitat al jaciment de Cartago. Va publicar Cartago and her remains (1861).[1]
Origen[modifica]
Els suggeriments que Davis era americà no són acceptats actualment. Va ser britànic, nascut a Londres amb origen jueu i més tard es va convertir al cristianisme.[2]
Activitat com a missioner[modifica]
Prop de la trentena, Davis treballava per a la London Society for Promoting Christianity Among the Jews (LSPCJ).[3] El seu lligam amb aquesta societat va acabar per menyscabar la seva reputació, segons Moses Margoliouth.[4] Davis va donar suport a Margoliouth i a Alexander M'Caul en la seva aproximació a l'activitat missionera, en detriment de les visions alternatives de Charlotte Elizabeth Tonna i Stanislaus Hoga.[5]
Davis va passar uns quants anys a l'Àfrica del Nord, a Tunis, com a missionari. De 1838 a 1843 va treballar-hi per la LSPCJ.[4] Va viure primer a Douar el Chott prop de Tunis.[6] A la seva Voice from North Africa (1844), Davis va atacar alguns britànics sota sospita de filo-semitisme, el que li va costar els seu càrrec a la LSPCJ.[7][8]
El 1844 Davis va viatjar a Escòcia, i després va tornar a Tunis com a missioner per l'Església escocesa fins al 1848. Feia la seva feina amb escarni i va ofendre la comunitat jueva local, raó per la qual va ser transferit a Gibraltar el 1849 on va romandre un any abans de tornar a Londres.[4]
El 1852 Davis, treballant encara per l'Església d'Escòcia com a missioner amb els jueus de Londres, va editar la Revista cristiana hebrea.[4] Esdevingué un membre inconformista del clergat cristià.
Feina pel British Museum[modifica]
De 1856 a 1858 Davis va ser contractat pel Museu Britànic per tal de fer excavacions a Cartago i Utica. Quan Jane Franklin va anar a veure la família Davis el 1858, vivien a Gammarth. Van coïncidir aleshores amb Gustave Flaubert.[9]
Amb el suport d'Anthony Panizzi, Davis fou finançat per la British Foreign Office per les seves excavacions, un fet inusual.[10] El cònsol danès Christian Tuxen Falbe, i el britànic Thomas Reade ja havien excavat a Cartago.[11] El 1857 ja van arribar al museu caixes d'en Davis; n'hi hi havia cinquanta una el 1858, i en van arribar més el 1860.
Entre les descobertes antigues més importants hi havia paviments musius romans i inscripcions púniques. Augustus Wollaston Franks va escriure sobre aquestes troballes cap al 1859.[12] Amb les inscripcions hi va treballar William Sandys Wright Vaux amb Emanuel Oscar Menahem Deutsch i van publicar el llibre Inscriptions in the Phoenician Character (1863) on presentaven traduccions en llatí i transcripcions en alfabet hebreu.
Darrers anys[modifica]
Poc abans de morir Davis va tornar a visitar Tunis. Va morir a Florència el 6 de gener de 1882 de congestió pulmonar.[13]
Posteritat[modifica]
El seu Ruined Cities within Numidian and Carthaginian Territories va ser jutjat pel Theodor Mommsen com un treball pèssim sobre l'arqueologia i l'epigrafia llatina de l'Àfrica del Nord.[14]
Obres[modifica]
Davis va escriure:[15]
- Tunis, or Selections from a Journal during a Residence in that Regency, Malta, 1841.
- A Voice from North Africa, or a Narrative illustrative of the … Manners of the Inhabitants of that Part of the World, Edinburgh [1844?]; another ed., dated 1844, Edinburg.
- Israel's true Emancipator, two letters to Nathan Marcus Adler, London, 1852. Under the pseudonym "E. H. C. M." (i.e. Editor of the Hebrew Christian Magazine).[16]
- Amb Benjamin Davidson, Arabic Reading Lessons, Londres [1854].
- Evenings in my Tent, or Wanderings in Balad, Ejjareed, illustrating the … Conditions of various Arab Tribes of the African Sahara, 2 vols., Londres, 1854.
- Carthage and her Remains, Londres, 1861.
- Ruined Cities within Numidian and Carthaginian Territories, Londres, 1862.
Notes[modifica]
- ↑ Thompson Cooper. Men of the Time: A Dictionary of Contemporaries. G. Routledge and sons, 1872, p. 287.
- ↑ Freed, Joann. Bringing Carthage Home: The Excavations of Nathan Davis, 1856-1859 (en anglès). Oxbow Books, for the Department of Classical, Near Eastern and Religious Studies, University of British Columbia, 2011, p. 11. ISBN 978-1-84217-992-5..
- ↑ Freed, p. 19
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Michael R. Darby. The Emergence of the Hebrew Christian Movement in Nineteenth-Century Britain. Brill, 5 octubre 2010, p. 145–6. ISBN 90-04-18455-4.
- ↑ Michael R. Darby. The Emergence of the Hebrew Christian Movement in Nineteenth-Century Britain. Brill, 5 octubre 2010, p. 149. ISBN 90-04-18455-4.
- ↑ Freed, p. 30.
- ↑ Nathan Davis. A Voice from North Africa; Or, A Narrative Illustrative of the Religious Ceremonies, Customs, and Manners of the Inhabitants of that Part of the World. Paton and Ritchie, 1844, p. 194–5.
- ↑ Michael R. Darby. The Emergence of the Hebrew Christian Movement in Nineteenth-Century Britain. Brill, 5 octubre 2010, p. 139. ISBN 90-04-18455-4.
- ↑ Freed, p. 31 and p. 34.
- ↑ Freed, p. 37
- ↑ Michel Le Gall. The Maghrib in Question: Essays in History and Historiography. University of Texas Press, 5 juliol 2010, p. 20. ISBN 978-0-292-78838-1.
- ↑ Archaeologia Or Miscellaneous Tracts Relating to Antiquity. Soc., 1860, p. 202.
- ↑
«Davis, Nathan». A: Leslie Stephen. Dictionary of National Biography. 14. Londres: Smith, Elder & Co, 1888.
- ↑ Wilmanns, Gustav Heinrich. Corpus inscriptionum Latinarum. 8, 8, (en llatí). Berolini: Apud Georgium Reimerum., 1881, p. XXIV.
- ↑ Aquest article incorpora text d'una publicació que es troba actualment al domini públic: «Davis, Nathan». A: Leslie Stephen. Dictionary of National Biography. 14. Londres: Smith, Elder & Co, 1888.
- ↑ Samuel Halkett. Dictionary of Anonymous and Pseudonymous English Literature. Ardent Media, 1971, p. 178. GGKEY:XNNP1DZ3NZG.
