Nicolás de Pablo Hernández
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1897 Àvila (Espanya) |
| Mort | 20 agost 1936 (38 anys) Badajoz (Espanya) |
| Sepultura | cementiri de San Juan |
 Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 24 febrer 1936 – 2 febrer 1939 Legislatura: tercera legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz | |
| Diputat a les Corts republicanes | |
Representa: Partit Socialista Obrer Espanyol 27 desembre 1933 – 7 gener 1936 Legislatura: segona legislatura de la Segona República Espanyola Circumscripció electoral: Badajoz | |
 Diputat al Congrés dels Diputats | |
| | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Madrid |
| Ocupació | polític, agent de negocis |
| Partit | Partit Socialista Obrer Espanyol |
Nicolás de Pablo Hernández (Àvila, 25 d'octubre de 1897 - Badajoz, 20 d'agost de 1936) va ser un polític espanyol, diputat a Corts per la província de Badajoz pel PSOE i afusellat a la ciutat de Badajoz per les tropes revoltades el 20 d'agost de 1936, poc després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola.[1]
Biografia[modifica]
Afiliat des de la seva joventut al Partit Socialista, es va presentar com a candidat a Corts per Badajoz en les eleccions del 14 de novembre de 1933, en una llista en la qual també figuraven Margarita Nelken i Francisco Largo Caballero.[2] A les eleccions generals espanyoles de 1936 va aconseguir l'acta de diputat, en la llista per Badajoz del PSOE encapçalada per Margarita Nelken i integrada en el Front Popular.[3]
Articulista habitual de la publicació Vanguardia Obrera, Nicolás de Pablo era un apassionat orador. De fet, va pronunciar el 14 d'abril de 1936, durant un acte públic, un encès discurs en el Teatre Minayo de Badajoz en el qual instava a “exterminar les dretes”.[4]
Després de l'esclat de la Guerra civil espanyola, De Pablo es va mantenir durant el setge de Badajoz organitzant la resistència del bàndol republicà. Quan la ciutat va caure en mans del bàndol nacional, el 14 d'agost de 1936, i tement la repressió que ja havien estat objecte altres dirigents esquerrans, va fugir juntament amb l'alcalde de la ciutat, Sinforiano Madroñero Madroñero, cap a Portugal, aconseguint travessar la frontera. A Campo Maior van ser localitzats per efectius de seguretat portuguesos, i a causa de la cooperació del règim militar d'António de Oliveira Salazar amb Franco, lliurats a les tropes revoltades, que van afusellar tots dos a Badajoz, sense judici previ, el 20 d'agost, enfront del frontó on actualment es troba l'Institut Zurbarán.[5]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Congrés dels Diputats «PABLO HERNANDEZ, NICOLAS DE» Consultat el 26 d'abril de 2010
- ↑ ARXIU HISTÒRIC DE LA PROVÍNCIA DE BADAJOZ, Secció Estadística, Lligall 139, Secció Provincial d'Estadística de Badajoz, proclamació de candidats i escrutini, Eleccions Generals del 19 de novembre de 1933
- ↑ ARXIU HISTÒRIC DE LA PROVÍNCIA DE BADAJOZ, Secció Estadística, Lligall 134, Secció Provincial d'Estadística de Badajoz, relació de candidats proclamats per a les Eleccions de Diputats de 16 de febrer de 1936.
- ↑ Diari Hoy, 15 d'abril de 1936.
- ↑ Diputación de Badajoz. Publicaciones.