Nu sobre fons vermell (Pablo Picasso)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaNu sobre fons vermell
Tipuspintura Modifica el valor a Wikidata
CreadorPablo Picasso Modifica el valor a Wikidata
Creació1906
Gènerenu Modifica el valor a Wikidata
Materialpintura a l'oli
llenç (suport pictòric) Modifica el valor a Wikidata
Mida81 (alçària) × 54 (amplada) cm
Col·leccióCol·lecció Jean Walter i Paul Guillaume (París) Modifica el valor a Wikidata
Història
DataHistorial d'exposicions
2016-2016Apollinaire : le regard du poète, Musée de l'Orangerie (catàleg: 131) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventariRF 1963-74 Modifica el valor a Wikidata

Nu sobre fons vermell (Nu sur fond rouge) és un oli sobre tela de 81 × 54 cm pintat per Pablo Picasso l'any 1906 i dipositat al Museu de l'Orangerie de París.[1]

Context històric i artístic[modifica]

L'any 1929, Paul Guillaume comprava a Ambroise Vollard aquest Nu sobre fons vermell, obra que palesa la ràpida maduració de l'art de Picasso i anuncia les investigacions del cubisme. Michel Hoog data la pintura a finals del 1906.[2]

Waldemar George discernia en aquest quadre (que ell titulava La Noia de la cabellera) la imminència del cubisme:

«
"... el potencial bèl·lic de Picasso és clarament perceptible. El pintor apareix armat de cap a peus i disposat a afrontar els perills del combat que lliurarà contres les Parques. Picasso havia perdut el seny o potser obeïa una ordre misteriosa quan dinamità l'edifici encara estable de la morfologia i de la lògica llatines?"[3]
 »

Descripció[modifica]

Si bé hi subsisteixen elements naturalistes de l'època rosa (com el gest de la mà esquerra, que sembla subjectar un floc de cabell), la qualitat escultural de la figura i el fons de color roig viu sobre el qual es retalla indiquen un estadi avançat dins d'aquest període. Els volums són tractats com formes geomètriques simples i els modelats s'han endurit. L'actitud agraciada de la model es compensa amb el tractament radical i la simplificació geomètrica de les formes del cos, el qual tendeix a la distorsió en el cas del plec exagerat del colze dret.[4] Els trets facials també són més durs (encara que millorats amb línies corbes), més deformats, en una estilització que denota la influència de l'art primitiu[1] com és el cas dels ulls (dues escletxes inexpressives negres que donen a la cara l'aspecte d'una màscara).[4] És evident que Picasso a l'època ja coneixia l'antic art ibèric i les escultures i les màscares africanes,[1] els quals van tenir un paper decisiu en la forma en què l'artista va triar per a representar la figura humana.[4]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Pierre Georgel, José Francisco Yvars, Jean-Pierre Labiau, 2002. De Renoir a Picasso: obres mestres del Musée de l'Orangerie, París. Barcelona: Fundació "la Caixa". ISBN 8476647808. Pàgs. 234-235.
  2. ↑ Musée de l'Orangerie. Catalogue de la Collection Jean Walter et Paul Guillaume, París, Réunion des musées nationaux (1984), 1990, núm. 70, pàg. 160.
  3. ↑ Waldermar George, La grande peinture contemporaine à la collection Paul Guillaume, París, Éditions des Arts à Paris, s. d. (1929), pàg. 122.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Museu de l'Orangerie (francès) i (anglès)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Nu_sobre_fons_vermell_(Pablo_Picasso)&oldid=32060587»