Nubar Paixà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nubar Pasha

Retrat del polític egipci Nubar Pasha
Naixement Gener de 1825
Esmirna (Imperi Otomà
Defunció 14 de gener de 1899
París (França)
Nacionalitat Egipte Egipte
Ocupació Polític
Conegut per Primer Ministre Egipci

Nubar Pasha (en àrab: بوغوص نوبار باشا) (Esmirna, Imperi Otomà, Gener de 1825París, França, 14 de gener de 1899) fou un polític egipci.

Pertanyia a una família cristiana i fou educat a Suïssa i França, retornà a la seva pàtria el 1842, sent anomenat dos anys més tard secretari del seu parent Bogos-Bey, ministre de Comerç. Després desenvolupà el mateix càrrec al costat d’Ibrahim-Pasha, al que acompanyà en els seus viatges a Europa i a Constantinoble, i després entrà al servei d’Abbas Pasha, que li concedí el títol i la jerarquia de bei.

El 1850 fou enviat a Londres amb una missió diplomàtica que desenvolupà satisfactòriament, i el 1853 se l’anomenà plenipotenciari a Viena. A la mort del virrei Abbas Pasha, el seu successor Küçük Mehmed Said Paşa l’encarregà el (1856) l'organització del transit egipci a través de la India i feu construir la primera línia fèrria egípcia. No obstant l’èxit aconseguit en la seva delicada missió, caigué en desgràcia, però al cap d’un any el virrei tornà a cridar-lo al seu costat i li encarregà d’unes negociacions a Viena.

Mort Said Pasha (1863), el seu successor Isma'il Pasha li encarrega moltes missions diplomàtiques importants, com les negociacions per la construcció del canal de Suez, que portà a cap amb tant d’èxit que se li concedí el títol de Pasha. Al seu retorn a Egipte (1864) fou nomenat ministre d’Obres públiques i el 1866 de Relacions exteriors, negociant amb la Sublim Porta els tractats relacionats a la situació d’Egipte en l’Imperi Turc i arranjant l'organització del tribunals internacionals.

A partir de 1870 s’aproximà visiblement a Anglaterra, els interessos dels quals afavorí cada vegada més en detriment de les aspiracions de França; el 1872 fou breument visir (equivalent a primer ministre) abandonant el govern el 1874 per tornar a ell el 1875. Pel gener de 1876 es traslladà a Europa de on fou cridat el 1878 per encarregar-se de la presidència del Consell (28 d'agost de 1878), en la que donà carteres a l’anglès Charles Rivers Wilson i al francès Blignières. El 1879, Wilson i ell, que llavors era primer ministre, foren víctimes d’un greu atemptat de la multitud en els carrers del Caire, incident que fou el precursor directe de la revolta i de la consegüent ocupació d’Egipte per les tropes angleses el 1882. Llavors va deixar la direcció del govern (23 de febrer de 1879). L’any següent (1883) el khedive li’n retirà els poders i hagué de dimitir, sent deposat també aquell poc temps després.

Elevat de nou a la presidència el 10 de gener de 1884, destacà per la seva complaença vers el govern anglès, el que no fou obstacle perquè el representant d’aquest país, que volia apoderar-se del servei de policia d’Egipte, li fes la més forta oposició, aconseguint ensorrar-lo el 9 de juny de 1888.

Del 16 d'abril de 1891 fins al 12 de novembre de 1895 tornà a ser cap del govern egipci. Va morir quatre anys després.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nubar Paixà

]