Oreillyita

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralOreillyita

Contacte entre el corindó ric en crom i Cr, separats per una zona d’oreillyita Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCr₂N Modifica el valor a Wikidata
EpònimSuzanne Y. O'Reilly Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusriu Kishon, districte de Haifa, Israel
Classificació
Categoriaelements natius
Propietats
Sistema cristal·lítrigonal
Estructura cristal·linaa = 4,7853(5) Å; c = 4,4630(6) Å
Grup puntual3m (3 2/m) - hexagonal escalenoedral
Grup espacialspace group P-31m (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Densitat6,64 g/cm3 (calculada)
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2020-030a Modifica el valor a Wikidata
Any d'aprovació2020
SímbolOry
Referències[1]

La oreillyita és un mineral de la classe dels elements natius. Rep el nom en honor a Suzanne Y. O'Reilly (nascuda a 1946), professora de geologia a la Universitat Macquarie, a Sydney, Austràlia.

Característiques[modifica]

La oreillyita és un nitrur de fórmula química Cr₂N. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2020, sent publicada per primera vegada el mateix any. Cristal·litza en el sistema trigonal.

Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions mineralògiques del centre de microscopia, caracterització i anàlisi de la Universitat d'Austràlia Occidental, a Perth (Austràlia), amb el número de catàleg: 1174-c_ff, i al Museu d'Història Natural de la Universitat de Florència, a Itàlia, amb el número de catàleg: 3364/i.

Formació i jaciments[modifica]

Va ser descoberta al riu Kishon, dins el districte de Haifa (Israel), on es troba en un volum subèdric entre el corindó i el crom natiu, tractant-se de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oreillyita
  1. «Oreillyite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 20 agost 2021].