Pàndar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Pàndar, personatge de la Ilíada d'Homer. Fill de Licaó, és un famós arquer. Participa en la guerra de Troia del costat dels troians. Apareix per primera vegada al cant IV de la Ilíada. Fereix amb una fletxa Menelau, sabotejant així una treva que podria haver acabat amb el lliurament pacífic d'Hèlena als aqueus. Són els déus, que desitgen la destrucció de Troia, els qui l'inciten a violar la treva. Més endavant fereix també amb una fletxa Diomedes, i actua com auriga de Eneas. Mor a mans de Diomedes, que el colpeja amb l'espasa a la cara, tallant-li la llengua.

En diverses obres medievals, com el Roman de Troie, el Filostrat d'Atenes de Boccaccio, o el poema "Troilus and Criseyde" de Chaucer, Pàndar actua com a intermediari en els amors entre la seva neboda Crèssida i el príncep troià Troilus. Aquesta llegenda no forma part de la mitologia grega, sinó que va ser inventada al segle XII. A la versió que Shakespeare va escriure en la seva obra "Troilus and Cressida" (1609), Pàndar és mostrat com a luxuriós i degenerat.

Pàndar és també el nom d'un company de Eneas a l'Eneida, de Virgili.