Partit Liberal Italià

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Liberal Italià
Secretari general Benedetto Croce
Raffaele Costa
Fundació 1861
Dissolució 6 de febrer de 1994
Seu Via Frattina
00186 Roma
Publicació oficial L'Opinione
Ideologia Liberalisme
Afiliació europea Partit dels Liberals Demòcrates i Reformistes Europeus

Partit Liberal Italià (italià Partito Liberale Italiano) va ser un partit polític italià de caràcter liberal. Va existir entre 1943 i 1994 i ha estat refundat l'any 2004. Va ser un partit minoritari però de gran ascendència intel·lectual.

Historia[modifica | modifica el codi]

Constitució del PLI i governs d'unitat nacional[modifica | modifica el codi]

Com antecedent assenyalar la creació d'un Partit Liberal ja en l'any 1921 que aviat va ser prohibit. El PLI va ser creat el 1943 i va participar activament en la resistència italiana i en els governs d'unitat nacional dirigits per Ivanoe Bonomi i Ferrucio Parri. En aquest període el Partit Liberal donarà dos presidents a la república: Enrico De Nicola i després Luigi Einaudi. A més cal assenyalar que en el referèndum sobre la manera de govern (república o monarquia) el PLI va defensar la monarquia, opció que seria derrotada.

Escisió radical[modifica | modifica el codi]

Sota l'adreça de Giovanni Malagodi, el PLI va adoptar una dura oposició als partits de centre-esquerra. Aquesta política va acabar amb el consens existent en el partit. Així, alguns dirigents joves ho van abandonar creant el Partit Radical en el 1955. La política de Malagodi va dur a l'oposició durant tots els anys seixanta al PLI. El partit es va convertir en una formació marginal dintre del panorama polític d'aquella època. En els anys setanta es va aguditzar la crisi. Per això Malagodi va dimitir en el 1972. Malgrat el canvi de lideratge, el 1976 el partit va tocar fons amb l'1,6% dels vots. Això va dur a la secreataria a Valerio Zanone que mantindria el càrrec durant més de nou anys.

Pentapartito i dissolució[modifica | modifica el codi]

En els anys 80 el PLI va formar part d'una coalició governant de cinc partits italians. En aquesta coalició s'incloïen els partits més importants menys el Partit Comunista Italià. Amb l'inici dels processaments per corrupció dels polítics italians, el PLI va veure reduït el seu nombre de simpatitzants. Així en el Congrés de 1994 el partit acorda la seva dissolució. Ja el 1993 havien començat a abandonar el partit destacats dirigents com Zanone.

Diàspora liberal i refundació[modifica | modifica el codi]

Els exponents del PLI van confluir en cinc moviments o partits:

A més d'això cinc partits cal destacar la refundació del propi PLI realitzada el 2004. Aquest nou PLI és proper a les posicions neoliberals i aquesta adherit a la Casa de les Llibertats, coalicción de centre-dreta. Això allunya al nou PLI dels dirigents històrics, en la seva majoria més propers a la coalicción de centre-esquerra.

Secretaris generals[modifica | modifica el codi]

2004-...[modifica | modifica el codi]