Itàlia Viva

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióItàlia Viva
(it) Italia Viva Modifica el valor a Wikidata
LemaViva l'Italia Viva! Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtIV Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticasocioliberalisme
europeisme
tercera via
minarquisme
reformisme
liberalisme Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticacentrisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Separat dePartit Democràtic Modifica el valor a Wikidata
Creació18 setembre 2019
FundadorMatteo Renzi Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaMatteo Renzi Modifica el valor a Wikidata
Lloc webitaliaviva.it Modifica el valor a Wikidata
Facebook: italiaviva Twitter (X): italiaviva Instagram: italiaviva Youtube: UCKt-o-Aq8dcfW_yX-hM6guA Modifica el valor a Wikidata

Itàlia Viva (IV) és un partit polític liberal a Itàlia fundat el setembre de 2019.[1] El partit està liderat per Matteo Renzi, un antic primer ministre d'Itàlia i antic secretari del Partit Democràtic (PD).[2] A partir de 2021, Italia Viva és membre del Partit Demòcrata Europeu.[3]

Història[modifica]

El 16 de setembre de 2019, en una entrevista a la Repubblica, Renzi va anunciar la seva intenció de deixar el PD i crear un nou partit.[4] El mateix dia, en una altra entrevista en el programa de televisió nocturn Porta a Porta, va anunciar oficialment Italia Viva.[5] En l'entrevista també va confirmar el seu suport al govern de Conte.[6] Així, el van seguir inicialment 24 diputats i 12 senadors del PD. Tres senadors més es van incorporar respectivament procedents de Força Itàlia (FI), del Partit Socialista Italià (PSI) i del M5S, mentre que un diputat es va incorporar des de la Llista Cívica Popular, augmentant les xifres a 25 diputats i 15 senadors totals.[7] Més endavant s'incorporaria un eurodiputat, obtenint així representació al Parlament Europeu.[8]

L'escissió va ser fortament criticada des de diferents sectors, Zingaretti del PD la va descriure com un "error",[9]  mentre que Dario Franceschini ho va qualificar de "gran problema",[10] Beppe Grillo, fundador de l'M5S, "d'acte de narcisisme" [11] i el primer ministre Conte també va declarar la seva perplexitat, dient que Renzi "hauria d'haver-lo informat abans del naixement del govern".[12]

La columna vertebral del nou partit es va basar en gran manera en Retorn al Futur, un moviment liberal que va liderar Renzi dins del PD entre el 2018 i el 2019,[13] considerat ja llavors com el pas inicial d'un nou partit.[14]

Al gener de 2021 el partit va retirar el seu suport al govern de Conte, provocant una crisi política [15] que acabaria amb la formació del nou govern de Mario Draghi.[16] Posteriorment, per a les eleccions de 2022 van formar una coalició amb Acció de Carlo Calenda,[17] amb la qual obtindrien el 7.79% dels vots, amb 21 diputats i 9 senadors.[18] Tot i que inicialment van formar un grup parlamentari conjunt i pretenien federar els partits,[19] fruit de diferències polítiques i dels mals resultats en les eleccions regionals de Llombardia, Laci i Friül-Venècia Júlia, les dues organitzacions van abandonar la idea d'unificar els partits,[20] trencant el pacte i els grups parlamentaris conjunts.[21] Una part d'Itàlia Viva es va escindir creant els Popolari Europeisti Riformatori,[22] que acabaria poc després integrant-se en Acció.[23] Així, la seva presència institucional baixaria als 9 diputats, 7 senadors i 1 eurodiputat, lluny de les xifres inicials.

Resultats electorals[modifica]

Eleccions legislatives[modifica]

Cambra dels Diputats
Any Líder Vots % Diputats Senadors +/−
2022
Matteo Renzi
 Coalició IV-Acció
9 / 400
7 / 200
 Disminució16

Referències[modifica]

  1. ↑ «Former Italy PM Renzi leads breakaway from PD, still backs government» (en anglès). Reuters.
  2. ↑ «Renzi: "Il nome del nuovo partito sarà Italia viva. In Parlamento siamo più di 40"» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  3. ↑ «Italia Viva - Website of the European Democrats» (en anglès americà), 08-03-2023. [Consulta: 6 març 2024].
  4. ↑ «Renzi lascia il Pd: “Uscire dal partito sarà un bene per tutti. Anche per Conte”» (en italià), 16-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  5. ↑ Politica, Redazione. «Renzi: «Il nome della nuova sfida che stiamo per lanciare sarà Italia viva»» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  6. ↑ «Matteo Renzi lascia il Pd e fonda nuovo partito: telefona a Conte e annuncia l'addio al Pd, Le ragioni della svolta in una intervista a Repubblica» (en italià), 16-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  7. ↑ «Strappo Pd, Renzi: con me 40 parlamentari, 25 a Camera e 15 a Senato - Tgcom24», 22-09-2019. Arxivat de l'original el 2019-09-22. [Consulta: 6 març 2024].
  8. ↑ «Parlamento europeo, Italia Viva aderisce ai liberali di Renew» (en italià), 12-02-2020. [Consulta: 6 març 2024].
  9. ↑ «Scissione di Renzi dal Pd, Zingaretti: "Errore, mi dispiace". Cuperlo: "M'hanno lasciato solo. Mi piacerebbe che Civati tornasse"» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  10. ↑ «Franceschini, Renzi? It's a big problem - Ultima ora - Ansa.it» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  11. ↑ Santarpia, Valentina. «Grillo: «Renzi ha agito d’impulso come Salvini, basta narcisismi»» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  12. ↑ «Doveva dirlo prima. La "perplessità" di Conte sulla scissione di Renzi» (en italià), 17-09-2019. [Consulta: 6 març 2024].
  13. ↑ «I Comitati «Ritorno al futuro», vicini a Renzi, a quota 400 in tutta Italia, 32 nel Lazio» (en italià), 25-11-2018. [Consulta: 6 març 2024].
  14. ↑ «Renzi non crede più nel Pd: sta preparando il suo partito» (en italià), 23-05-2018. [Consulta: 6 març 2024].
  15. ↑ Amaro, Sam Meredith,Silvia. «Italy's government in crisis after former PM pulls support for ruling coalition» (en anglès), 13-01-2021. [Consulta: 6 març 2024].
  16. ↑ Legorano, Marcus Walker and Giovanni «Italy’s Prime Minister Conte to Resign Amid Struggle Against Covid-19 and Recession» (en anglès). WSJ.
  17. ↑ «Elezioni politiche 2022: le news del 11 agosto. Calenda-Renzi, il patto c'è» (en italià), 11-08-2022. [Consulta: 6 març 2024].
  18. ↑ «Resultados de las elecciones en Italia 2022, en RTVE.es» (en castellà). [Consulta: 6 març 2024].
  19. ↑ Pacifici, Stefano. «Renzi e Calenda preparano la federazione per novembre» (en italià), 03-10-2022. [Consulta: 6 març 2024].
  20. ↑ «Il Terzo Polo è già finito» (en italià), 13-04-2023. [Consulta: 6 març 2024].
  21. ↑ «Terzo polo: senatori Azione migrano nel Misto, Iv gruppo a sé. Calenda esulta: “Habemus Papam”. Ma si complica il “divorzio” alla Camera» (en italià), 08-11-2023. [Consulta: 6 març 2024].
  22. ↑ «Azione, Calenda lancia fronte repubblicano con socialisti e liberali» (en italià). [Consulta: 6 març 2024].
  23. ↑ «Carlo Calenda annuncia: "Bonetti e Rosato entrano in Azione"» (en italià), 29-01-2024. [Consulta: 6 març 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Itàlia_Viva&oldid=33382708»