Partit Demòcrata Europeu
| Partit Demòcrata Europeu Europäische Demokratische Partei European Democratic Party Parti démocrate européen Partito democratico europeo Partido Demócrata Europeo |
|
|---|---|
![]() |
|
| Partit polític europeu | |
| President | François Bayrou i Francesco Rutelli |
| Líder al Parlament Europeu | Graham Watson |
| Fundació | 9 de desembre de 2004 |
| Seu | 103 Avenue F. Rooseveltlaan 1050 Brussel·les, Bèlgica |
| Ideologia | Centrisme, Social-liberalisme |
| Representació | 14 diputats al Parlament Europeu |
| Grup al Parlament Europeu | Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa |
| Partit Internacional | Aliança dels Demòcrates |
| Publicació oficial | No |
| Lloc web | www.pde-edp.net |
El Partit Demòcrata Europeu és un partit polític europeu iniciat el 14 d'abril del 2004 per François Bayrou i Francesco Rutelli (que són els 2 co-presidents) i fundat oficialment el 9 de desembre del 2004 a Brussel·les sota la presidència d'honor de Romano Prodi.
Taula de continguts |
Membres del Partit Demòcrata Europeu [modifica]
Aquest partit polític agrupa als següents:
| Estat | Nom (llengua del país) | Nom (català) | abr. | MPEs |
|---|---|---|---|---|
| Mouvement des Citoyens pour le Changement | Moviment dels Ciutadans pel Canvi | MCC | 0 | |
| Mouvement Démocrate1 | Moviment Demòcrata | MoDem | 7 | |
| Marian Harkin | 1 | |||
| Darbo Partija | Partit del Treball | DP | 5 | |
| Cesta změny | Camí del Canvi | CZ | 0 | |
| Euzko Alderdi Jeltzalea Partido Nacionalista Vasco |
Partit Nacionalista Basc | EAJ-PNV | 1 | |
| Ευρωπαϊκό Κόμμα Evropaiko Komma |
Partit Europeu | EK | 0 | |
Notes al peu [modifica]
- 1:Amb el trencament de la Unió per a la Democràcia Francesa (membre del PDE), es formaren dos partits el Nou Centre, com a independent al Parlament Europeu; i el Moviment Demòcrata, que és membre del PDE.
Partits membres de països no membres de la UE [modifica]
| Estat | Nom (llengua original) | Nom (Català) | abr. |
|---|---|---|---|
| Alleanza Popolare | Aliança Popular | AP |
D'aquests, els que tenen més poder al seu àmbit són el Partit Nacionalista Basc (primera força política al País Basc), el Partit del Treball (primera força política a Lituània) i La Margarida (membre de l'Olivera, al govern en Itàlia).
Els altres o bé formen part d'altres partits polítics (com Moviment dels Ciutadans pel Canvi) o be tenen el suport popular al voltant d'un 5-7% (cas d'Unió per a la Democràcia Francesa o de Nous Horitzons) o, en el cas del Camí del Canvi, són partits marginals (0,3% dels vots al seu àmbit).
Història [modifica]
Fundació [modifica]
10 partit polítics de diferents zones d'Europa es reuniren el 9 de maig de 2004 a la seu de la Unió per a la Democràcia Francesa a París per a celebrar el Dia d'Europa i per a posar les bases per a la creació d'un nou partit polític europeu de caire eurofederalista. Aquests partits eren de centre-dreta i de centre-esquerra i venien de zones com Itàlia, Letònia, la República Txeca, Polònia, Bèlgica i Catalunya.
« Falta una gran corrent política que no sigui ni conservadora ni socialista i que porti l'ideal europeu ». Declarà el president de l'UDF, François Bayrou. « És el gran moviment polític demòcrata que decidim construir junts », precisà. « Es tractaria d'un gran partit demòcrata, que vulgui la unió sota el control i amb la participació dels ciutadans ».
Alguns dels interventors que havien participat en la creació del Partit Popular Europeu (PPE), que reuneix a les dretes conservadores en el Parlament Europeu, varen lamentar que aquest grup hagués acceptat en la formació a corrents sobiranistes i nacionalistes.
Per la seva part, el català Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Unió Democràtica de Catalunya, subratllà que « el problema d'Europa per a avançar cap a una Europa federal estava, avui, en què no tenim un partit europeista ». Ell també es va declarar partidari d'una " gran força central o centrista, europeista i profundament social ».
Resultats electorals [modifica]
Europees 2004 [modifica]
A les eleccions al Parlament Europeu del 2004, aquest partit, dins de la coalició d'ALDE (Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus) va obtenir el 3,8% dels vots, és a dir, 5.879.740 vots; això va comportar l'obtenció de 25 eurodiputats.
|
