Partit Demòcrata Europeu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Partit Demòcrata Europeu
Europäische Demokratische Partei
European Democratic Party
Parti démocrate européen
Partito democratico europeo
Partido Demócrata Europeo
Partit Demòcrata Europeu
Partit polític europeu
President François Bayrou i Francesco Rutelli
Secretari general {{{secretari general}}}
Líder al Parlament Europeu Graham Watson
Fundació 9 de desembre de 2004
Seu 103 Avenue F. Rooseveltlaan
1050 Brussel·les, Bèlgica
Ideologia Centrisme, Social-liberalisme
Representació 14 diputats al Parlament Europeu
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa
Partit Internacional Aliança dels Demòcrates
Publicació oficial No
Lloc web www.pde-edp.net

El Partit Demòcrata Europeu és un partit polític europeu iniciat el 14 d'abril del 2004 per François Bayrou i Francesco Rutelli (que són els 2 co-presidents) i fundat oficialment el 9 de desembre del 2004 a Brussel·les sota la presidència d'honor de Romano Prodi.

Membres del Partit Demòcrata Europeu[modifica | modifica el codi]

Aquest partit polític agrupa als següents:

Estat Nom (llengua del país) Nom (català) abr. MPEs
Bèlgica Bèlgica (Valònia) Mouvement des Citoyens pour le Changement Moviment dels Ciutadans pel Canvi MCC 0
França França Mouvement Démocrate1 Moviment Demòcrata MoDem 7
Irlanda Irlanda Marian Harkin 1
Lituània Lituània Darbo Partija Partit del Treball DP 5
República Txeca República Txeca Cesta změny Camí del Canvi CZ 0
Espanya Espanya Euzko Alderdi Jeltzalea
Partido Nacionalista Vasco
Partit Nacionalista Basc EAJ-PNV 1
Cyprus Xipre Ευρωπαϊκό Κόμμα
Evropaiko Komma
Partit Europeu EK 0

Notes al peu[modifica | modifica el codi]

Partits membres de països no membres de la UE[modifica | modifica el codi]

Estat Nom (llengua original) Nom (Català) abr.
San Marino San Marino Alleanza Popolare Aliança Popular AP

D'aquests, els que tenen més poder al seu àmbit són el Partit Nacionalista Basc (primera força política al País Basc), el Partit del Treball (primera força política a Lituània) i La Margarida (membre de l'Olivera, al govern en Itàlia).

Els altres o bé formen part d'altres partits polítics (com Moviment dels Ciutadans pel Canvi) o bé tenen el suport popular al voltant d'un 5-7% (cas d'Unió per a la Democràcia Francesa o de Nous Horitzons) o, en el cas del Camí del Canvi, són partits marginals (0,3% dels vots al seu àmbit).

Història[modifica | modifica el codi]

Fundació[modifica | modifica el codi]

10 partits polítics de diferents zones d'Europa es reuniren el 9 de maig de 2004 a la seu de la Unió per a la Democràcia Francesa a París per a celebrar el Dia d'Europa i per a posar les bases per a la creació d'un nou partit polític europeu de caràcter eurofederalista. Aquests partits eren de centredreta i de centreesquerra i venien de zones com Itàlia, Letònia, la República Txeca, Polònia, Bèlgica i Catalunya.


« Falta una gran corrent política que no sigui ni conservadora ni socialista i que porti l'ideal europeu ». Declarà el president de l'UDF, François Bayrou. « És el gran moviment polític demòcrata que decidim construir junts », precisà. « Es tractaria d'un gran partit demòcrata, que vulgui la unió sota el control i amb la participació dels ciutadans ».

Alguns dels interventors que havien participat en la creació del Partit Popular Europeu (PPE), que reuneix a les dretes conservadores en el Parlament Europeu, varen lamentar que aquest grup hagués acceptat en la formació a corrents sobiranistes i nacionalistes.

Per la seva part, el català Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Unió Democràtica de Catalunya, subratllà que « el problema d'Europa per a avançar cap a una Europa federal estava, avui, en què no tenim un partit europeista ». Ell també es va declarar partidari d'una " gran força central o centrista, europeista i profundament social ».

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Europees 2004[modifica | modifica el codi]

A les eleccions al Parlament Europeu del 2004, aquest partit, dins de la coalició d'ALDE (Aliança dels Liberals i Demòcrates Europeus) va obtenir el 3,8% dels vots, és a dir, 5.879.740 vots; això va comportar l'obtenció de 25 eurodiputats.