Pau Carrió i Llucià
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1981  (42/43 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Institut del Teatre |
| Activitat | |
| Ocupació | director de teatre, dramaturg, compositor |
Pau Carrió i Llucià (Barcelona, 1981) és un dramaturg i director teatral català.
És llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l'Institut del Teatre de Barcelona el 2004.[1][2] Ha estat vinculat principalment al Teatre Lliure, del qual va formar part de la direcció artística.[1] Abans havia treballat com a ajudant de direcció d'Àlex Rigola i Oriol Broggi, i a banda del teatre, també ha estat actiu en altres camps com els videoclips o la música.[2]
La seva primera col·laboració amb el Teatre Lliure va ser el 2006 com a director de l'espectacle Davant de l'home: Thomas Bernhard d'Esteve Soler. Des d'aleshores ha dirigit diverses vegades al Lliure, entre 2011 i 2012 va ser responsable de coordinació, direcció i dramatúrgia del cicle Cartes lliures, del qual van sorgir espectacles com Cartes des de Tahrir, a La Seca Espai Brossa, i Cartes impertinents, al Lliure.[1]
Altres espectacles que ha dirigit al Lliure són, Crim i Càstig de F. Dostoievski i algunes versions de les obres de William Shakespeare Victòria d'Enric V (2014) o Hamlet (2016), que va rebre el Premi Butaca al millor actor protagonista i va ser reeditada el 2017, o sessions poètiques com Només uns versos (2010) i Tinta d'Ambrosia (2016).[1][3] Així mateix, ha traduït i dirigit Ivan i els gossos de Hattie Naylor, considerat el millor espectacle de la seva carrera i que va merèixer rebre el premi Crítica Serra d'Or al millor espectacle teatral.[4][1] També ha fet produccions per a la La Perla 29, com Hedda Gable de Henrik Ibsen (2009), a la Biblioteca de Catalunya, o la versió de L'hostalera de Carlo Goldoni (2017),[1][5] o al festival Grec, on va estrenar una versió de Nit de Reis o el que vulguis de William Shakespeare.[1]
El 2019 va guanyar el XIII Premi Quim Masó de producció teatral per Testimoni de guerra,[6] una obra escrita pel mateix Carrió que està basat en la vida dels fotògrafs i periodistes de guerra Kevin Carter i Marie Colvin, que es va estrenar posteriorment a Temporada Alta i al Teatre Nacional de Catalunya, i que ha estat considerat un retorn als orígens de Carrió, quan va estrenar Ivan i els gossos.[7][4]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Pau Carrió». Sala Beckett. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ 2,0 2,1 «Bernhard: Davant de l'home». Teatre Lliure, abril 2005. Arxivat de l'original el 5 de desembre 2014. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ «Tinta d’ambrosia 3 Poetes catalans». La Vanguardia, 04-06-2016.
- ↑ 4,0 4,1 Gomila, Andreu «Pau Carrió torna a començar». El Temps, 04-02-2021.
- ↑ «'L'Hostalera', un clàssic de Goldoni al Teatre Biblioteca de Catalunya». Barcelona Cultura, 11-01-2017. [Consulta: 23 març 2021].
- ↑ Castillón, Xavier «Pau Carrió rep el premi Quim Masó». El Punt Avui, 16-10-2019.
- ↑ «Pau Carrió: “El teatre ens acosta a realitats extremes”». Betevé, 28-01-2021.