Paula Pagès i Monserdà
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1830 Barcelona |
| Mort | 28 febrer 1866 (35/36 anys) Barcelona |
| Causa de mort | Causes naturals (Mort materna ) |
| Activitat | |
| Ocupació | hisendada |
| Família | |
| Cònjuge | Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo (1850–1866) |
| Fills | Rafael Masó i Pagès |
Paula Pagès i Monserdà (Barcelona, 1830 – Barcelona, 28 de febrer de 1866)[1] fou una hisendada catalana i integrant de la nissaga Masó, família destacada en l'establiment i la promoció del Noucentisme a Girona durant els segles xix i xx.[2]
Vida i llinatge[modifica]
Paula Pagès i Monserdà va néixer a Barcelona l'any 1830.[3] Fou filla única de Narcís Pagès Oliver i Rosselló, advocat i terratinent de Sant Julià de Ramis[4] establert a Cap i Casal i de Paula Moncerdà i Pagès, també santjulianenca i nascuda a Barcelona l'any 1804.[2] Contragué matrimoni el 20 de maig de 1850 amb l'empresari naval i col·leccionista d'art Gaudenci Masó i Ruiz de Espejo a l'Església de Santa Maria del Pi barcelonina.[2][4] Com a hereva universal del seu patrimoni familiar, aportà a aquesta unió un conjunt molt significatiu de propietats i terrenys a la província de Girona: els masos Moncerdà, Perpinyà, Gelada i Pagès al terme de Sant Julià de Ramis; els mas Oliver (conegut popularment com a Hostal del Cap de Pou), la Casa Gabella i la Casa Fleca de can Rosselló a l’antic terme de Sarrià de Pont Major; així com la Casa Oliver a Cassà de la Selva.[2]
Atesa la seua posició econòmica i influent, les noces estigueren apadrinades per l'alta societat barcelonina: Gaietà Maria d’Amat i d’Amat (Baró de Maldà), Serafí González de Javea (Cònsol General de l'Imperi del Brasil) i el pare de Gaudenci Masó.[2] L’any abans del casament, el 1849, Gaudenci Masó va matricular la gran fragata Paulita en honor de Pagès i Monserdà.[2]
-
Llibreta brodada per Paula Pagès, c. 1850, on anotava les dates dels naixements i les morts de la família
Malgrat que es preserva poca informació sobre la seva influència com a terratinent i en el llinatge familiar,[5] se sap que visqué al carrer Escudellers de Barcelona i el 1857 es traslladà a la vila barcelonina de Sarrià (o a Sarrià de Ter).[2][4] Tingué 6 fills: Rafael, Arturo (o Maturo)[2], Rosalia, Alfons i els bessons Francesc de Paula i Carme —el naixement dels quals li provocà la mort de sobrepart el 28 de febrer de 1866, a 36 anys.[4] Les seues propietats foren més endavant administrades pel seu marit, Gaudenci Masó, que es traslladà a Girona.[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Defuncions. 1866. Llibre 1. Foli 247. Registre núm.985. (pdf.pàg.96)». arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Gil Tort, 2019, p. 39-46.
- ↑ Carmona, Alba «Les dones de la família Masó». Diari de Girona, 05-03-2021 [Consulta: 25 març 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Juan Casademont, Isabel. «Santiago Masó Valentí». Fons Especials - Biblioteca de la Universitat de Girona, n.d. [Consulta: 24 març 2021].
- ↑ Vàzquez, Eva. «La Casa Masó, vista amb els ulls de les seves dones». El Punt Avui, 08-03-2021. [Consulta: 24 març 2021].
Bibliografia[modifica]
- Gil Tort, Rosa Maria. Elles també hi eren. Història de les dones de la Casa Masó (1830-2015). Girona: Curbet Edicions. Fundació Valvi, 2019.