Paulo Ribenboim

Paulo Ribenboim

Paulo (esquerra) amb els seus germans Hermano (centre) i Mario (esquerra) quan eren petits
Biografia
Naixement	13 març 1928 (96 anys) Recife (Brasil)
Dades personals
Formació	Universitat de Bonn (1953–1956) Universitat de Nancy (1950–1952) Universitat Federal de Rio de Janeiro (1946–1948) Colégio Andrews (1943–1945)
Tesi acadèmica	Sobre a teoria das valorizações de Krull  (1957 )
Director de tesi	Jean Dieudonné, Wolfgang Krull i Cândido Lima da Silva Dias
Activitat
Camp de treball	Matemàtiques, teoria de nombres i àlgebra
Ocupació	matemàtic, professor d'universitat
Ocupador	Queen's University (1962–) Universitat d'Illinois a Urbana-Champaign (1959–1962) Instituto Nacional de Matemática Pura e Aplicada (1956–1959) Universitat Federal de Rio de Janeiro (1952–1953) Centro Brasileiro de Pesquisas Físicas (1949–1950)
Obra
Obres destacables (2004) The Little Book of Bigger Primes
Estudiant doctoral	Andrew Granville, Karl Dilcher, Aron Simis, Murray Marshall, Tenkasi Viswanathan, Jan Minac, Malcolm Griffin, Syed Fakhruddin, Tor Gulliksen, George Maxwell, Gordon Edwards i Danielle Gondard
Família
Cònjuge	Huguette Demangelle
Premis (1995)  Premi George Polya (1969)  Membre de la Societat Reial del Canadà

Paulo Ribenboim (Recife, 13 de març de 1928) és un matemàtic brasiler.

Vida i Obra

Nascut a Recife, capital de Pernambuco, la família es va traslladar a Rio de Janeiro quan ell tenia vuit anys. Va ser escolaritzat en aquesta ciutat i el 1946 va ingressar a la universitat de Brasil (actual universitat Federal de Rio de Janeiro) en la qual es va graduar el 1948. Els anys següents va ser assistent de Maurício Peixoto a l'escola d'enginyeria fins que el 1950 va marxar a França amb una beca per estudiar amb Jean Dieudonné a la universitat de Nancy. El 1952 es va traslladar a Bonn per seguir estudiant amb Wolfgang Krull. Retornat a Brasil, el 1957 va obtenir el doctorat a la universitat de São Paulo.

En no trobar cap lloc de treball adient en el seu país, el 1959 va anar als Estats Units per a ser professor de la universitat d'Illinois a Urbana-Champaign, càrrec que va mantenir fins al 1962, quan no li va ser renovat el visat, i va marxar al Canadà on va ser professor de la universitat Queen's de Kingston (Ontario), fins que es va retirar i va passar a ser professor emèrit.

Ribenboim ha publicat més de 250 obres, entre elles 30 llibres, en els camps de la teoria de nombres i de l'àlgebra. Va ser l'editor de les Obres Escollides de Wolfgang Krull (1999). També va publicar diversos llibres divulgatius, com My Numbers, My Friends (2000), on es pregunta sobre diversos galimaties aritmètics, sobre els nombres de Fibonacci, sobre els nombres primers o sobre quina mena de nombre és ${\sqrt {2}}^{\sqrt {2}}$?.

Bibliografia

• Azevedo, Alberto; Colli, Eduardo; Toscano Melo, Severino «Paulo Ribenboim; Seis décadas de matemática» (en portuguès). Matemática Universitária, Vol. 45, 2008, pàg. 20-43. ISSN: 0102-8545.
• Guy, Richard K. Unsolved Problems in Number Theory (en anglès). Springer, 2004. ISBN 978-1-4419-1928-1. 
• Shiu, P. «My numbers, my friends. Popular lectures on number theory, by Paulo Ribenboim» (en anglès). The Mathematical Gazette, Vol. 85, Num. 504, 2001, pàg. 540-541. DOI: 10.2307/3621797. ISSN: 0025-5572.

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Paulo Ribenboim» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• «Algebra: celebrating Paulo Ribenboim's ninetieth birthday» (en anglès). Universitat de Sao Paulo, 2018. [Consulta: 24 octubre 2023].