Pentadecanal
| Substància química | tipus d'entitat química  |
|---|---|
| Massa molecular | 226,229666 Da |
| Trobat en el tàxon | Mitracarpus hirtus, Anthemis aciphylla, Porophyllum gracile, Porophyllum ruderale, Commiphora rostrata, herba de l’Esperit Sant, camamilla romana, Aplysina fistularis, Aplysina lacunosa, Ceraeochrysa smithi, Hamamelis virginiana, Helichrysum ambiguum, mango comú, Mikania banisteriae, Mikania congesta, tabaquera, Pelargonium endlicherianum, Polygala senega, Porphyra tenera, Protium heptaphyllum, Scytosiphon lomentaria, Smenospongia aurea, Laurencia dendroidea, Laurencia filiformis, Zingiber mioga, bilimbi, estepa de Creta, Magnolia officinalis, camamilla, Chamomilla recutita, llapó punxenc, Murraya paniculata, ruda vera, Mikania parviflora, Mikania cordifolia, Persicaria minor, Persicaria hydropiperoides, Solanum erianthum, Chrysocephalum ambiguum i Streptomyces
|
| Estructura química | |
| Fórmula química | C₁₅H₃₀O |
 | |
| SMILES canònic | |
| Identificador InChI | Model 3D |
El pentadecanal és un compost orgànic de la classe dels aldehids que està constituït per una cadena lineal de quinze carbonis amb un grup carbonil en un dels seus extrems. La seva fórmula molecular és . Hom el troba en els éssers vius. S'empra en perfumeria.[1]
Estat natural[modifica]
S'ha aïllat, entre altres, en els olis essencials de l'arbre Cinnamomum micranthum,[2] d'Achillea lycaonica, de Centaurea dichroa, del cogombre o Cucumis sativus, de Stachys swainsonnii, [3] de la llimona,[2] de clementina[4] i de mango.[5]
Se n'ha trobat en alguns aliments, com el formatge parmesà[6] o el pollastre rostit.[7]
Propietats[modifica]
El pentadecanal és un sòlid transparent o groc pàl·lid. Té un punt de fusió de 24–25 °C i un d'ebullició de 284–286 °C. És soluble en etanol i insoluble dins d'aigua (0,1556 mg/L a 25 °C).[8]
S'ha observat que estimula l'oviposició de les femelles de Sesamia nonagrioides, una papallona nocturna.[9]
Usos[modifica]
L'ús del pentadecanal és en perfumeria on es fa servir per aportar una olor fresca floral.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 ARCTANDER, STEFFEN. Perfume & flavor chemicals (aroma chemicals) vol .ii.. [Place of publication not identified]: LULU COM, 2019. ISBN 0-244-78356-X.
- ↑ 2,0 2,1 Shmuel Yannai. Dictionary of food compounds with CD-ROM. Second edition, 2013. ISBN 978-1-4200-8352-1.
- ↑ Lipids, lipophilic components and essential oils from plant sources. Nova York: Springer, 2012. ISBN 978-0-85729-323-7.
- ↑ González Mas, M.C.; i col «Análisis no dirigido del aceite esencial de las variedades de mandarino Clemenules y Clemenpons». Levante Agrícola, 4t trimestre 2015, pàg. 232.
- ↑ Pino, Jorge A.; Mesa, Judith; Muñoz, Yamilie; Martí, M. Pilar; Marbot, Rolando «Volatile Components from Mango (Mangifera indica L.) Cultivars». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 53, 6, 19-02-2005, pàg. 2213–2223. DOI: 10.1021/jf0402633. ISSN: 0021-8561.
- ↑ B C Weimer. Improving the flavour of cheese. Cambridge: Woodhead, 2007. ISBN 978-1-84569-305-3.
- ↑ Steven C. Ricke. Achieving sustainable production of poultry meat. Volume 1, Safety, quality and sustainability, 2017. ISBN 978-1-351-11412-7.
- ↑ PubChem. «Pentadecanal» (en anglès). [Consulta: 17 desembre 2022].
- ↑ Earl N. Burton, Peter V. Williams. Crop protection research advances. Nova York: Nova Science Publishers, 2008. ISBN 978-1-60456-040-4.