Pere March (poeta)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPere March
Biografia
Naixement1338 Modifica el valor a Wikidata
València Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1413 Modifica el valor a Wikidata (74/75 anys)
Balaguer Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSant Jeroni de Cotalba Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsAusiàs March Modifica el valor a Wikidata
PareJaume March I Modifica el valor a Wikidata
GermansJaume March II Modifica el valor a Wikidata

Pere March (València, nascut entre 1336 i 1338 – Balaguer, 1413) va ser un poeta valencià medieval, també conegut com a Mossén Pere March. Fill de Jaume March I, Senyor d'Eramprunyà, i de Guillemona d'Esplugues.

Va lluitar al costat del seu germà Jaume March II contra Pere I el Cruel i va ser fet presoner a la batalla de Nájera (1367) pel Príncep Negre d'Anglaterra. Es va establir a València i fou tresorer del duc reial de Gandia. Del seu segon matrimoni el 1395 amb Elionor Ripoll[1] neta del senyor del Genovés) va néixer Ausiàs March, una de les màximes referències de la poesia en català de tots els temps. Fou precisament a Ausiàs a qui anomenà fill primogènit en el seu testament atorgat a Xàtiva (1413).[2] Pere March acudí la ciutat de Balaguer en una missió de caràcter incert relacionada amb l'alçament de Jaume II d'Urgell en contra de Ferran d'Antequera. Morí en aquesta ciutat, amb 75 anys, el 7 de juny de 1413. L'any següent el seu cos fou traslladat i soterrat al monestir de Sant Jeroni de Cotalba.

De Pere March, de qui es conserven cinc obres morals, va dir el Marqués de Santillana: Mosén Pere March el viejo, valiente y noble caballero, fizo asaz fermosas cosas, entre las quales escribió proverbios de grant moralidat.

Obra[modifica]

Poemes conservats de Pere March:[3][4]

  • A vos, madona, qui sabets
  • A vos, mout aut senyor
  • Al punt c’om naix comensa de morir
  • Blanxa y bella n'es la costa
  • Cest falç de mon no·l presi un puges
  • Cest qui ço fay d'on li deu seguir dan
  • Dompna·m platz ben arreada
  • Dona val tan com de far mal c’estra
  • Jo·m maravelh com no·s ve qui hulhs ha
  • Mon car senyor N'Amfos
  • Tots grans senyors qui be vol avenir

Referències[modifica]

  1. ↑ Filla de Pere de Ripoll i de Jaumeta de Constantí i neboda del conseller reial Berenguer de Ripoll, camarleng de Pere el Cerimoniós el 1372 i Senyor d'Alcàntara.
  2. ↑ Obras completas del doctor D. Manuel Milá y Fontanals, Catedrático que fué de literatura en la Universidad de Barcelona, Coleccionadas por el Dr. D. Marcelino Menéndez y Pelayo, de la Real Academia Española, tom tercer, Estudios sobre Historia, Lengua y Literatura de Cataluña. 1890. pp.159-160
  3. ↑ Università di Napoli Federico II (italià)
  4. ↑ Mallocaweb (català)

Enllaços externs[modifica]

Vegeu texts en català sobre Pere March (poeta) a Viquitexts, la biblioteca lliure.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pere_March_(poeta)&oldid=31790693»