Peresós

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Peresosos
Oligocè – recent
Choloepus hoffmanni
Choloepus hoffmanni

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Pilosa
Subordre: Folivora
Delsuc et al., 2001
Verd: B. variegatus, Blau: B. tridactylus, Vermell: B. torquatus
Verd: B. variegatus, Blau: B. tridactylus, Vermell: B. torquatus
Famílies

Vegeu el text

Els peresosos (Folivora) formen un subordre d'animals mamífers d'espècies herbívores adaptades de tal manera a la locomoció arborícola que han perdut la capacitat de moure's per terra.

Descripció[modifica | modifica el codi]

El que més crida l'atenció d'aquests animals són les seves urpes llargues i corbades que els serveixen com a ganxo quan s'agafen a les branques dels arbres, també tenen utilitat defensiva. Tots els peresosos tenen tres dits en els peus, pel que fa a les mans aquest nombre oscil·la entre dos i tres, depenent del gènere (Bradypus en té tres mentre que Choloepus en presenta dues). En totes les extremitats els dits són sindàctils, és a dir, estan units. Pel que fa als braços, aquests són notablement més llargs que les potes. Els peresosos tenen un cap petit i aplanat, sense pavelló auditiu i la cua és pràcticament inexistent, encara que pot arribar als 9 centímetres. La mida d'aquests mamífers comprèn entre 40 a 75 centímetres i el pes ronda els 4,5 kg. Un altre fet distintiu és el nombre de vèrtebres del coll; en la resta de mamífers és de 7, en el cas dels peresosos és diferent segons les espècies. Són longeus, poden viure fins a dotze anys. Gairebé totes les espècies de peresosos es troben en perill d'extinció degut, sobretot, a la tala descontrolada de la selva Amazònica.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Els peresosos habiten els boscs tropicals d'Amèrica Central i del Sud on també se'ls anomena "pericos ligeros". Comparteix hàbitat amb el jaguar, el seu depredador més freqüent.

Hàbits[modifica | modifica el codi]

Com ja és sabut, els peresosos es desplacen de forma molt lenta, avançant en primer lloc un membre i després l'altre. Són totalment incapaços de romandre drets i es mouen per terra arrosegant el cos amb gran dificultat. Els peresosos, com a norma general, baixen un o dos cops per setmana a terra per a defecar i orinar. Passen gran part del dia dormint, amb el cos enrrotllat i el cap entre els braços. En aquesta posició l'animal es camufla força bé i passa desaparcebut enfront depredadors com el jaguar. A més a més, en el pelatge tenen incrustacions d'algues verdes unicel·lulars que els confereixen un color verdós que també els ajuda a ocultar-se. Són animals solitaris i silenciosos, però a vegades emeten un so greu, a manera de lamentació. Sorprenentment els peresosos neden bé i poden creuar rius per a buscar parella o nous territoris. Són mamífers d'hàbits majoritàriament nocturns.

Els peresosos didàctils poden arribar a ser força agressius, són més actius que els peresosos tridàctils. No són poc freqüents disputes serioses entre mascles i femelles dominants. Les proporcions de femelles per mascle en aquest tipus de peresós són de fins a un mascle per 10 o 20 femelles, en una àrea determinada.

Classificació[modifica | modifica el codi]

El subordre Folívora inclou les següents families.[1] S'inclouen només les espècies actuals.[2][3]

Bradypus pygmaeus - Peresós pigmeu
Bradypus torquatus - Peresós de collar
Bradypus tridactylus - Peresós de coll pàl·lid
Bradypus variegatus - Peresós de coll fosc
Choloepus didactylus - Peresós didàctil comú
Choloepus hoffmanni - Peresós didàctil de Hoffmann.
Acratocnus

Cladograma[modifica | modifica el codi]

Xenarthra
Pilosa

Megalonychidae



Bradypodidae




Cingulata



Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Peresós
  1. Mikko's Phylogeny Archive - Phyllophaga
  2. Mammal Species of the World - Bradypodidae
  3. Mammal Species of the World - Megalonychidae