Planisferi de Caverio
 |
A aquest article li manca una segona llegida per acabar de revisar la traducció. Col·laboreu-hi! |
El planisferi de Caverio o Canerio , [1] va ser dibuixat entre 1504-1505 pel cartògraf genovès Nicolaus de Caverio o Nicolo Caverio, representant el món conegut pels occidentals en 1502-1504. Pren com a model el Planisferi de Cantino, lleugerament actualitzat, amb la major part de les seves anotacions topogràfiques a portuguès. Es conserva en el Departament de mapes i plànols de la Biblioteca Nacional de França.
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
El planisferi consta de deu fulls de pergamí, il·luminades i ensamblades en un mapa de 2,25 × 1,15 metres. Porta la signatura: Opus Nicolay de Caverio Januensis . És un mapa dels coneguts com portolà s, carta de navegació en la qual es representen mitjançant línies rutes loxodròmiques. Segons el costum de l'època, les banderes representen els dominis de cada Estat però, menys polític que el planisferi de Cantino elimina la línia de demarcació que estableix l'Tractat de Tordesillas i qualsevol lusió a jurisdiccions polítiques. Com a novetat, «veritable revolució tecnològica per als mapes de navegació", [2] les latitud és s'indiquen al marge esquerre mitjançant una escala graduada des dels 55 graus sud als 70 graus nord.
Amèrica del Nord es representa en tres segments diferenciats: Grenlàndia i la costa est de Terranova, l'interior ve indicat per la presència de grans arbres verds, totes dues amb bandera portuguesa, i molt més a l'oest la Florida i la península de Yucatán. Retallada per la vora superior de la fulla, Grenlàndia podria pertànyer tant al continent asiàtic com l'americà, una possibilitat que queda completament descartada en el planisferi de Martin Waldseemüller.
Al sud-est de la Florida es troben les Antilles, amb la llegenda «Les Antilhas del Rei de Castella», amb Hispaniola i la Isabela (Cuba). A l'oest es troba un golf conté nombroses petites illes. La costa baixa immediatament per formar la península de Yucatán, escamotejant gran part de Mèxic. Yucatán, potser explorat per marins portuguesos de manera clandestina, no figurava en el planisferi de Cantino i prova que el mapa de Caverio no és una simple adaptació d'aquell.
El dibuix i la toponímia de la costa d'Amèrica del Sud es basa en gran part en els resultats de les expedicions de Américo Vespucci i Fernando de Noronha entre 1502-1504. L'interior de Brasil es representa amb turons, arbres verds i grans lloros de color vermell que recorden els de Cantino.
La costa africana es descriu amb gran precisió (una girafa, un lleó i un elefant caracteritzen l'interior del continent), les llegendes col·locades al costat de Calcuta i Cochin, Índia descriuen el comerç amb els ports de l'Índic. No obstant això, el Mar Roig es dibuixa de forma menys precisa que en el planisferi de Cantino.
Història [modifica]
L'abundància d'inscripcions en portuguès suggereix que va poder haver-se realitzat a Portugal. La recollida d'informacions proporcionades per Fernando de Noronha en 1504 indica una data probable de realització entre 1504-1505. D'altra banda, la manca de continuïtat en les costes d'Amèrica Central i del Sud, demostra que el seu autor no li havien arribat encara notícies dels viatges de Juan de la Cosa als golfs de Darién i Urabá el mateix any 1504.
El planisferi de Caverio és la font principal del mapa de Martin Waldseemüller, publicat el 1507, i va ser utilitzat també en la confecció d'altres mapes del primer quart del segle XVI, en què es troba la mateixa incorrecta configuració de la Florida , el Golf de Mèxic i la península de Yucatán.
Forma part de les antigues col·leccions del Servei Hidrogràfic de la Marina conservades a la Biblioteca Nacional de França.
Vegeu també [modifica]
Notes [modifica]
Fonts [modifica]
- Jerry Brotton, Trading Territories: Mapping the Early Modern World , Cornell University Press, 1998, ISBN 0801434998, pàg. 76
- Dennis Reinhartz i Gerald D Saxon editors, Mapping and Empire: Soldier-Engineers on the Southwestern Frontier , Universitat de Texas Press, 2005, ISBN 0292706596, pàg. 4
- Eviatar Zerubavel, Terra Cognito , Transaction Publishers, 2003, ISBN 0765809877, pàg. 98
- J. Siebold, Slide # 307 Monograph: Caverio World Map [1], en anglès.
- Charles George Herbermann, The Waldseemüller Map of 1507 , en Historical Records and Studies , United States Catholic Historical Society, 1899, pàg. 335-338 [2] en anglès.
- William Henry Babcock, Legendary Islands of the Atlantic, A Study in Medieval Geography , Ahir Publishing, 1922, ISBN 0836969634, pàg. 146
- John L Allen ed., North American Exploration , U of Nebraska Press, 1997, ISBN 080321023X, pàg. 198-199
- VV. AA., Cartografia històrica de la trobada de dos mons , Institut Nacional d'Estadística, Geografia i Informàtica, Mèxic i Institut Geogràfic Nacional, Espanya, 1992, ISBN 84-7819-044-9, pàg. 66-67, 70.
Enllaços externs [modifica]
- Reproducció del planisferi de Caverio en Gallica
