Poesia escènica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de llibrePoesia escènica
Tipussèrie de llibres Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
AutorJoan Brossa i Cuervo Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Brossa a la 2a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, 1983

Poesia esènica és el corpus d'obres teatrals de Joan Brossa i Cuervo, publicat entre el 1973 i el 1983. Escrites entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre.[1][2] Obtingué els premis Ciutat de Barcelona 1978, Crítica Serra d'Or d'obres completes 1979, i Nacional de Cultura de teatre 1998.

Escassament representades, s'han fet muntatges de peces concretes o d'una tria: Quiriquibú, estrenat el 1976, amb direcció de Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells, al Teatre l'Aliança del Poble Nou, i Cantonada Brossa, estrenat el 1999 per un col·lectiu de directors, al Teatre Lliure de Barcelona, entre els més destacats.[3]

Estil artístic[modifica]

De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d'intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals. Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia:[4]

  1. L'experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l'espai i el temps escènics, acompanyada d'una revisió dels gèneres tradicionals per estrafer-los, parodiar-los o homenatjar-los.
  2. La investigació entorn del teatre accional sorgit dels poemes, les accions dadaistes i les formes espectaculars més marginals, secundada per una revaloració de les manifestacions parateatrals.

Les situacions absurdes, en què s'escamoteja el sentit i es tendeix a l'essencialització, evidencien les dificultats de la comunicació i reclamen la complicitat de l'espectador. L'acció dramàtica s'emmarca en un espai plàstic, cromàtic i sensorial que defuig el realisme.[5]

Temàtica de l'obra[modifica]

Amb graus diversos d'abstracció, tracta temàtiques d'abast tant col·lectiu com individual (el sentit de la vida, les relacions humanes, les formes d'opressió), i, tot i la seva heterogeneïtat formal, mantenen una comuna unitat expressiva. Afí als plantejaments dramatúrgics del teatre del grotesc de Vsévolod Meierhold, beu de múltiples fonts i referents cultes i populars: des de la cultura menestral catalana fins a les avantguardes literàries i plàstiques del segle XX —en especial, el dadaisme i el surrealisme—, passant per la commedia dell'arte, el wagnerisme, el transformisme, el cinema, el circ, la màgia, el music-hall, els titelles, l'striptease, entre molts altres.[6]

Brossa crea, amb tots aquests materials, una mitologia pròpia d'una gran coherència, que parteix de la integració de llenguatges artístics i de l'experimentació i la transgressió de les formes i els continguts. El conjunt s'organitza formalment en dos blocs: l'anomenat «teatre literari», que consta de 85 peces escrites entre el 1944 i el 1965; i el «teatre d'acció», que és integrat per 236 peces agrupades en cinc reculls: Postteatre (1946-62), Normes de mascarada (1948-50 i 1954), Fregolisme o monòlegs de transformació (1965-66), Striptease i teatre irregular (1966-67) i Accions musicals (1962-78).[4]

Referències[modifica]

  1. Bordons, Glòria. Poesia Escénica. Joan Brossa (teatre, 1973-1983, Barcelona)
  2. «La poesia escènica de Joan Brossa». UAB. [Consulta: 22 abril 2020].
  3. Serra, Laura. «El Brossa serà la casa de la poesia escènica». Ara, 09-04-2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  4. 4,0 4,1 «Poesia escènica». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 22 abril 2020].
  5. Planas, Eduard. «La poesia de l'escena». UOC. [Consulta: 22 abril 2020].
  6. Joan Brossa, Pim-Pam-Pum. A: Poesia escènica 1966-1978, Barcelona: Edicions 62, 1983, vol. 6, p. 234.