Poesia escènica

Poesia escènica

Tipus	sèrie de llibres
Fitxa
Autor	Joan Brossa i Cuervo
Llengua	català

Brossa a la 2a Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, 1983

Poesia esènica és el corpus d'obres teatrals de Joan Brossa i Cuervo, publicat entre el 1973 i el 1983. Escrites entre el 1945 i el 1978, aplega en sis volums la creació escènica de Brossa com un tot articulat que obre i tanca la dedicació del poeta al teatre. Obtingué els premis Ciutat de Barcelona 1978, Crítica Serra d'Or d'obres completes 1979, i Nacional de Cultura de teatre 1998.

Escassament representades, s'han fet muntatges de peces concretes o d'una tria: Quiriquibú, estrenat el 1976, amb direcció de Fabià Puigserver i Guillem-Jordi Graells, al Teatre l'Aliança del Poble Nou, i Cantonada Brossa, estrenat el 1999 per un col·lectiu de directors, al Teatre Lliure de Barcelona, entre els més destacats.

Estil artístic

De gèneres, temàtiques, influències i extensió molt diferents, les peces brossianes comparteixen una unitat d'intenció de fons, una profunda elaboració del llenguatge i una contínua exploració de velles i noves formes teatrals. Dues són les línies de força de la seva dramatúrgia:

1. L'experimentació, de signe avantguardista, al voltant de les possibilitats del llenguatge, l'espai i el temps escènics, acompanyada d'una revisió dels gèneres tradicionals per estrafer-los, parodiar-los o homenatjar-los.
2. La investigació entorn del teatre accional sorgit dels poemes, les accions dadaistes i les formes espectaculars més marginals, secundada per una revaloració de les manifestacions parateatrals.

Les situacions absurdes, en què s'escamoteja el sentit i es tendeix a l'essencialització, evidencien les dificultats de la comunicació i reclamen la complicitat de l'espectador. L'acció dramàtica s'emmarca en un espai plàstic, cromàtic i sensorial que defuig el realisme.

Temàtica de l'obra

Amb graus diversos d'abstracció, tracta temàtiques d'abast tant col·lectiu com individual (el sentit de la vida, les relacions humanes, les formes d'opressió), i, tot i la seva heterogeneïtat formal, mantenen una comuna unitat expressiva. Afí als plantejaments dramatúrgics del teatre del grotesc de Vsévolod Meierhold, beu de múltiples fonts i referents cultes i populars: des de la cultura menestral catalana fins a les avantguardes literàries i plàstiques del segle XX —en especial, el dadaisme i el surrealisme—, passant per la commedia dell'arte, el wagnerisme, el transformisme, el cinema, el circ, la màgia, el music-hall, els titelles, l'striptease, entre molts altres.

Brossa crea, amb tots aquests materials, una mitologia pròpia d'una gran coherència, que parteix de la integració de llenguatges artístics i de l'experimentació i la transgressió de les formes i els continguts. El conjunt s'organitza formalment en dos blocs: l'anomenat «teatre literari», que consta de 85 peces escrites entre el 1944 i el 1965; i el «teatre d'acció», que és integrat per 236 peces agrupades en cinc reculls: Postteatre (1946-62), Normes de mascarada (1948-50 i 1954), Fregolisme o monòlegs de transformació (1965-66), Striptease i teatre irregular (1966-67) i Accions musicals (1962-78).