Pol sobiranista
El pol sobiranista va ser una estratègia de confluència del nacionalisme basc situat a l'esquerra política del Partit Nacionalista Basc que va culminar amb la creació d'Euskal Herria Bildu i el cessament definitiu d'ETA.
La proposta d'un pol sobiranista[modifica]
A principis de 2005 va ser rebutjat pel Congrés dels Diputats d'Espanya un nou estatut polític aprovat pel Parlament Basc. Arran d'aquest fet i d'una forma més notòria des de 2008, davant la falta d'una resposta pràctica a la prohibició de sotmetre aquest estatut a una consulta,[1] en els darrers anys les forces nacionalistes a l'esquerra del Partit Nacionalista Basc (PNB) han debatut la constitució d'un pol soberanista,[2] amb la finalitat d'impulsar la independència d'Euskal Herria.
La proposta englobaria Batasuna, Eusko Alkartasuna (EA), Aralar i les bases del PNB, mostrant-se partidàries de la seva creació l'esquerra abertzale il·legalitzada i EA.[3] Tanmateix, tant EA com Aralar posaren com a condició prèvia l'allunyament de Batasuna d'ETA i el cessament de la seva activitat armada.[4]
Tanmateix, des d'alguns mitjans de comunicació, també s'apuntà la possibilitat que Batasuna busqués legalitzar-se com a part d'una coalició independentista amb partits legals a través del ja esmenat pol sobiranista.[5] Opció que descartaren tant EA[6] com l'esquerra abertzale il·legalitzada, que es comprometia en la resolució Zutik Euskal Herria a la creació d'un nou partit polític independentista i d'esquerres.[7] Alhora, des d'Aralar es va deixar clara la seva idea de no interpretar el pol sobiranista en clau de front electoral.[8]
Per la seva banda, EA va decidir donar un gir a la seva política de pactes amb el PNB mantinguda des de les eleccions al Parlament Basc de 2001, optant per presentar-se en solitari en les cites electorals de 2007 i 2009, i allunyar-se del PNB sense descartar l'opció d'adherir-se al pol sobiranista,[9] el que li va suposar l'escissió del seu sector crític.[10] Posteriorment, en una conferència política celebrada al novembre de 2009, EA va concretar la seva aposta per un acord entre forces abertzales per aconseguir la independència d'Euskal Herria.[11]
El 30 de gener de 2010 es va presentar la plataforma Adierazi EH a favor dels drets civils i polítics per a Euskal Herria.[12] Al març es va crear la xarxa social Independentistak, que agrupa independentistes pertanyents a la política, el sindicalisme i el món de la cultura i l'esport, sent el seu primer acte important la convocatòria d'un Aberri Eguna unitari entre Irun i Hendaia.[13]
D'altra banda, els sindicats ELA, LAB, ESK, Hiru, ELB, EHNE i STEE-EILAS han anat treballant conjuntament, reclamant-ne el suport davant les seves mobilitzacions de tot l'espectre de l'esquerra abertzale, inclosos partits com a EA, Aralar i Alternatiba (escissió sobiranista d'Ezker Batua-Berdeak).[14][15]
Els primers acords i l'alto el foc permanent d'ETA[modifica]
El 20 de juny, membres d'EA i excàrrecs de Batasuna van presentar a Bilbao les Bases d'un acord estratègic entre forces polítiques independentistes, signades entre "EA i l'esquerra abertzale" per col·laborar per aquest objectiu, en el qual ratificaven que «el diàleg multipartit ha de desenvolupar-se sobre la base dels Principis Mitchell», inclòs el «compromís amb renunciar a l'ús de la violència, i al rebuig a tot intent per altres a l'ús de la força, o l'amenaça d'usar-la, per intentar influir en el curs o el resultat de les negociacions multipartites».[16][17][18]
El 25 de setembre, l'esquerra abertzale il·legalitzada, EA, Aralar, Alternatiba i Abertzaleen Batasuna (AB), juntament amb els sindicats LAB, ESK, Hiru, ELB, EHNE i STEE-EILAS i altres organitzacions socials, van formalitzar a Gernika-Lumo un Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques (conegut com a Acord de Gernika)[19] en el qual es demanava a ETA «un alto-el-foc permanent, unilateral i verificable per la comunitat internacional com a expressió de voluntat per a un definitiu abandó de la seva activitat armada», així com la derogació de la Llei de Partits i de la llei antiterrorista, el cessament de «tot tipus d'amenaces, pressions, persecucions, detencions i tortures contra tota persona per raó de la seva activitat o ideologia política», l'acostament de presos als seus llocs d'origen, mesures de llibertat per a presos greument malalts, l'eliminació de la doctrina Parot i la revisió de processos judicials.[20]
El 30 d'octubre Alternatiba va celebrar la seva primera Assemblea Nacional, en la qual van apostar per la confluència estratègica dels partits sobiranistes d'esquerres que van signar l'Acord de Guernica.[21] Dues setmanes després, l'esquerra abertzale il·legalitzada va fer un oferiment a EA i Aralar per concórrer plegats a les eleccions de Navarra[22] que, després de ser rebutjat per Aralar, va ampliar al conjunt d'agents polítics i independents de Nafarroa Bai (NaBai).[23] Aquest oferiment no només no va ser acceptat sinó que finalment va propiciar l'expulsió d'EA, en negar-se aquesta formació a trencar el seu acord estratègic independentista, la qual cosa, unida a la marxa prèvia de Batzarre, va suposar la nova coalició NaBai integrada per Aralar, PNB i alguns independents.[24][25]
El 10 de gener de 2011, quatre mesos després d'anunciar el seu cessament d'accions armades ofensives, ETA va anunciar en un nou comunicat la seva decisió de declarar un alto-el-foc «permanent, general i verificable»[26] que va ser acollit amb escepticisme pel govern espanyol i la majoria de les forces polítiques, però que els signants de l'Acord de Guernica van considerar un pas positiu i «d'indubtable valor» en el procés de pau i de solucions democràtiques per a la normalització política.[27]
El 16 de gener, Alternatiba, EA i l'esquerra abertzale il·legalitzada van signar l'acord estratègic polític-social Euskal Herria ezkerretik (Euskal Herria des de l'esquerra) per treballar de manera conjunta i prioritària en la defensa de la sobirania d'Euskal Herria des del rebuig a les «estratègies i expressions violentes», però des d'una perspectiva d'esquerres «que busqui una transformació profunda del model socioeconòmic». L'acord quedava circumscrit a Navarra, Biscaia, Guipúscoa i Àlaba, i recollia la intenció de «confrontar a la dreta en tots els àmbits» i generar «alternatives que superin i transcendeixin els actuals sistemes de dominació».[28][29] Els tres grups signataris van convidar a Aralar perquè col·laborés amb ells, respectant el caràcter diferenciat de cada força política.[30]
Les coalicions electorals i el cessament definitiu d'ETA[modifica]
A finals de març, EA anuncià que a Navarra es presentaria a les eleccions forals i municipals en una nova coalició formada amb la plataforma ciutadana Herritarron Garaia (HG),[31][32] mentre que al País Basc arribà a un acord electoral amb Alternatiba.[33] Aquesta nova coalició finalment es concretà en Bildu.[34]
En les eleccions municipals, forals i autonòmiques de maig d'aquest any, Bildu va quedar com a segona força política al País Basc (darrere del PNB) i quarta a Navarra (darrere de NaBai). Per les eleccions generals de novembre, van proposar la creació d'un front sobiranista al costat del PNB i Aralar.[35] Aralar acordà participar-hi junt amb les forces de Bildu, mentre que el PNB rebutjà formar part d'aquesta aliança electoral, quedant així constituïda la coalició sobiranista d'esquerres més gran de la democràcia: Amaiur.[36]
El 20 d'octubre de 2011, tres dies després de la celebracin de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià,[37][38] ETA anuncià el cessament definitiu de la seva activitat armada en un comunicat en el qual també va fer «una crida als governs d'Espanya i França per a obrir un procés de diàleg directe» destinat a solucionar «les conseqüències del conflicte».[39]
El 2012 Sortu, partit inicialment prohibit pel Tribunal Suprem, va ser legalitzat pel Tribunal Constitucional.[40] Sortu, EA, Aralar, AB i Alternatiba van establir una unitat d'acció estratègica i nacional basada en la defensa d'Euskal Herria i la seva construcció, l'assoliment de la pau, l'oficialitat del basc i l'impuls a un model econòmic sobirà, just i ecològic.[41] Aquesta aliança política va culminar amb la creació al juny de la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu).[42]
Referències[modifica]
- ↑ Iñaki Iriondo: EA hizo un apuesta de alto riesgo y ha ganado, Gara, 24 de maig de 2011.
- ↑ La izquierda abertzale apuesta por crear un «polo soberanista para desplazar» al PNV, Diario Vasco, 15 de novembre de 2008.
- ↑ EA invita a Ezker Abertzalea a buscar juntos la independencia sin violencia Arxivat 2011-11-04 a Wayback Machine., Gara, 6 de setembre de 2008.
- ↑ Carlos Garaikoetxea, «Con la situación actual de violencia es imposible el polo soberanista», Diario Vasco, 9 d'agost de 2009.
- ↑ Polo norte soberanista, El País, 13 d'agost de 2009.
- ↑ Garaikoetxea señala que estamos en un momento "histórico" para lograr la paz, notícia del web d'EA, 29 d'octubre de 2010.
- ↑ La izquierda abertzale trabaja en un nuevo proyecto organizativo Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine., Gara, 28 d'octubre de 2010.
- ↑ Patxi Zabaleta, «Es un error llevar un polo soberanista a las elecciones», Diario Vasco, 23 de novembre de 2008.
- ↑ EA dice que la actuación de Interior está siendo "poco prudente" y cree que se está "crispando" la situación, Europa Press, 25 d'agost de 2009.
- ↑ Text íntegre del comunicat dels crítics d'EA, Diario Vasco, 2 de juny de 2009.
- ↑ «Propuesta base de Eusko Alkartasuna para la activación de un acuerdo soberanista a favor de la independencia de Euskal Herria», 21 de novembre de 2009.
- ↑ Adierazi EH reivindica ante el mundo los derechos civiles y políticos Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine., Gara, 31 de gener de 2010.
- ↑ Manifest d'Independentistak Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine., 27 de febrer de 2010.
- ↑ Unidos por la movilización contínua, El País, 27 de juny de 2010.
- ↑ Batasuna, EA y Alternatiba secundan la huelga del dia 27 en Euskadi y Navarra[Enllaç no actiu], ABC, 25 de gener de 2011.
- ↑ EA y la izquierda abertzale abogan por crear un estado vasco "por vías pacíficas", El Correo, 20 de juny de 2010.
- ↑ Izquierda abertzale y EA suscriben un acuerdo histórico para confrontar con el Estado Arxivat 2010-06-22 a Wayback Machine., Gara, 20 de juny de 2010.
- ↑ «Bases de un acuerdo estratégico entre fuerzas políticas independentistas», 20 de juny de 2010.
- ↑ «Acord per a un escenari de pau i solucions democràtiques», 25 de setembre de 2010.
- ↑ Els signants de l'Acord de Guernica demanen un "alto-el-foc permanent" a ETA[Enllaç no actiu], Xornal.com, 1 de novembre de 2010.
- ↑ Alternatiba iniciará contactos con partidos de izquierdas Arxivat 2012-01-18 a Wayback Machine., Deia, 30 d'octubre de 2010.
- ↑ La izquierda 'abertzale' llama a EA y Aralar a conformar "un sujeto electoral unitario" en Navarra, El País, 14 de novembre de 2010.
- ↑ Izquierda abertzale pide reunión con NaBai para estudiar un acuerdo electoral Arxivat 2013-10-05 a Wayback Machine., ABC, 15 de gener de 2011.
- ↑ Los socios de NaBai se enrocan en sus posturas y la coalición se da por rota[Enllaç no actiu], Gara, 4 de febrer de 2011.
- ↑ Aralar y PNV concurrirán en Navarra bajo la marca 'Nafarroa Bai 2011' Arxivat 2011-07-28 a Wayback Machine., EiTB, 1 d'abril de 2011.
- ↑ Declaración de ETA, El País, 10 de gener de 2011.
- ↑ El Acuerdo de Gernika llama a la ciudadanía a ser "motor y parte activa" de la nueva situación Arxivat 2011-01-12 a Wayback Machine., Gara, 11 de gener de 2011.
- ↑ Izquierda abertzale oficial, EA y Alternatiba presentan el embrión de su proyecto político Arxivat 2011-12-18 a Wayback Machine., Noticias de Navarra, 17 de gener de 2011.
- ↑ «Euskal Herria ezkerretik. Acuerdo por el cambio político y social enre independentistas y soberanistas de izquierda» Arxivat 2012-01-28 a Wayback Machine., 16 de gener de 2011
PDF
- ↑ Invitación de Batasuna, EA y Alternatiba a Aralar, Diario Vasco, 28 de gener de 2011.
- ↑ EA presentará el sábado en Estella su acuerdo con Herritarron Garaia, El País, 22 de març de 2011.
- ↑ EA y HG acuerdan activar "un nuevo sujeto político" entre abertzales, Europa Press, 26 de març de 2011.
- ↑ EA y Alternatiba abren la vía a una coalición abertzale de izquierda Arxivat 2012-01-17 a Wayback Machine., Gara, 30 de març de 2011.
- ↑ Bildu acude a las elecciones con un proyecto a largo plazo Arxivat 2012-08-25 a Wayback Machine., Gara, 4 d'abril de 2011.
- ↑ Bildu intenta un frente soberanista para el 20-N, pero el PNV lo rechaza, El País, 6 d'agost de 2011.
- ↑ Nace Amaiur, la mayor alianza abertzale desde la Transición, Público, 3 d'octubre de 2011.
- ↑ Los principales protagonistas de la conferencia de paz en San Sebastián, El País, 17 d'octubre de 2011.
- ↑ La Conferencia de Paz pide a ETA una declaración de cese definitivo de la violencia, Diario Vasco, 17 d'octubre de 2011.
- ↑ «ETA anuncia el cese definitivo de su actividad armada». Gara, 20-10-2011 [Consulta: 29 gener 2019]. Arxivat 2012-01-12 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2012-01-12. [Consulta: 29 gener 2019].
- ↑ «El Tribunal Constitucional legaliza Sortu al anular el fallo del Supremo», Público, 20-06-2012.
- ↑ «La unidad abertzale y de izquierdas da otro paso superando fronteras», Gara, 29-04-2012.
- ↑ «Presentada Euskal Herria Bildu como "referente de los que denuncian el inmovilismo de los gobiernos ante la oportunidad"», La Vanguardia, 10-06-2012.
