Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya
| Tipus | obra de teatre  |
|---|---|
| Autor | Xavier Romeu i Juvé i Maria Aurèlia Capmany i Farnés |
| Data de publicació | 1971 |
Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya és una obra de teatre de Maria Aurèlia Capmany i Xavier Romeu, publicada el 1971.[1]
Creat per commemorar el cinquantenari de l'assassinat de Francesc Layret, el text s'articula en forma d'un judici que aspira a aclarir els motius de la seva mort i combina les dades biogràfiques amb les del context històric per mitjà de documentació diversa (premsa, publicacions periòdiques, cartes, bibliografia). Fou estrenada clandestinament el 1970 als Amics de les Arts de Terrassa, i reposada a la Sala Villarroel de Barcelona, el 1976, i al Teatre Adrià Gual de Barcelona, el 1992, amb motiu de l'homenatge a Maria Aurèlia Capmany organitzat per l'Institut del Teatre en el primer aniversari de la seva mort; en tots tres casos sota la direcció de Josep Anton Codina.[2]
Contingut de l'obra[modifica]
Dramatitza els fets cabdals de la vida de Francesc Layret, advocat obrerista assassinat el 1920 pels pistolers de la patronal. Vuit personatges (sis homes i dues dones) relaten les circumstàncies històriques que envoltaren la seva trajectòria politicosindical i encarnen també, a més de Layret, tot un ventall de figures de l'època: Severiano Martínez Anido, Josep Pla, Fèlix Graupera, Josep Bertran i Musitu, Francesc Cambó, Lluís Companys, entre d'altres.[3]
Inclou també cançons, petites coreografies, escenes mimades o polifòniques. Formalment, revela la influència de les tècniques del teatre document —en especial Peter Weiss i Rolf Hochhuth— vigent en les experiències creatives del teatre independent de les dècades del 1960 i el 1970. Respon a la intenció de recuperar el passat històric i difondre unes idees polítiques progressistes que serveixin de model per al present. El muntatge, de petit format, exigia tan sols vuit actors i una escenografia mínima (una taula i vuit cadires), a fi de poder-lo representar en els escenaris més improvisats i eludir l'acció de la censura.[1]
Enllaços externs[modifica]
- Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya (RTVE, 1979)
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya». Diccionari de la Literatura Catalana. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya». Institut del Teatre. [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya». Vilaweb, 30-11-2010. [Consulta: 16 abril 2020].