Primera Guerra Macedònica

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Primera Guerra Macedònica
Guerres macedòniques / Segona Guerra Púnica
Dates 214 - 205 aC
Territori Macedònia i Il·líria
Resultat Estancament i Tractat de Fenice
Bàndols
República Romana
Lliga Etòlia
Pèrgam
Esparta
Elis
Messènia
Regne de Macedònia
Lliga Aquea
Comandants en cap
Marc Valeri Leví
Àtal I de Pèrgam
Macànides
Filip V de Macedònia

La Primera Guerra Macedònica va ser el primer dels tres conflictes militars que van enfrontar al Regne de Macedònia amb la República de Roma. La guerra va ser lliurada entre el 214 aC i el 205 aC, i iniciada per la pretensió de Felip V de Macedònia de participar en la segona guerra Púnica en suport de Cartago.

Inicialment, Felip V va prendre la iniciativa, va construir una flota i va intentar prendre el control d'Il·líria, buscant obtenir una base d'operacions per poder penetrar a Itàlia. Per tal d'evitar la unió de les forces helenopúniques en sòl itàlic, la República Romana impuls una aliança entre la Lliga Etòlia, el Regne de Pèrgam i la pròpia República contra Felip V, forçant mantenir una estratègia defensiva. El 207 aC el pas de les Termòpiles fou fortificat pels etolis i Filip va forçar el pas i derrotant els etolis.

Desenvolupant-se favorablement per a Roma la guerra contra Cartago, i després de perdre el suport de la lliga Etòlia contra Macedònia, el Senat romà propici un tractat de pau, signat a la ciutat de Fenice al 205 aC, conegut com la Pau de Fenice. El tracte estipulava la fi de les hostilitats entre la República Romana i el Regne de Macedònia, el reconeixement d'Il·líria com a territori macedònic, la renúncia de Macedònia d'auxiliar a Cartago, i el control romà sobre algunes ciutats de la costa d'Il·líria. Posteriorment el Regne de Macedònia i la República Romana es van enfrontar en dues noves guerres, conflictes coneguts com les guerres macedòniques.