Principis i pràctiques de la medicina oriental
(lzh) 東醫寶鑑  | |
|---|---|
 | |
| Tipus | obra literària |
| Fitxa | |
| Autor | Heo Jun (en)  |
| Llengua | xinès clàssic |
| Publicació | Dinastia Joseon, 1613 |
| Dades i xifres | |
| Tema | traditional Korean medicine (en) |
| Gènere | enciclopèdia |
Principis i pràctiques de la medicina oriental (en coreà Donguibogam o Dongui Bogam, 東醫寶鑑, literalment Espill de la Medicina de l'Est[1]) és una enciclopèdia de medicina escrita i editada per Heo Jun i altres experts coreans en l'àmbit de la medicina. El 2009 la UNESCO el va registrar a la Memòria del Registre Mundial.[2]
Heo Jun, que va ser el metge de la Cort del rei Seonjo de Joseon, va rebre l'ordre d'escriure'l per part del rei el 1596[3] per a alleujar els patiments dels súbdits que havien patit durant l'època tant la fam com la sequera. El propi Heo Jun recollí les herbes medicinals que creixien a la Península de Corea i va fer proves clíniques en humans per mesurar l'eficàcia curativa d'aquestes.[2]
Aquest llibre costà quinze anys en ser escrit a causa de les interrupcions que suposava les invasions japoneses de Corea (1592 - 1598),[3] sent acabat el 1610, sent supervisat per Nae-jung Lee, Ji-hwan Lee i el Ji-mi Yun, i amb un prefaci escrit per Jung-koo Lee.[4] El rei que li encomanà la creació del llibre no va viure per a veure-ho, al morir abans per una malaltia.[3] L'enciclopèdia fou publicada el 1613 pel Centre Mèdic de la Família Reial del Regne Joseon (1392-1910)[1] sent impresa amb blocs de fusta i es va popularitzar al Japó i la Xina.[2]
Fou utilitzat per dones de la Cort coreana. Fou reimprès diverses vegades per diverses regions de Corea durant els segles posteriors a la seua publicació.[1] Fou reimprès trenta vegades a la Xina i dos vegades al Japó. El doctor Landis, un estatunidenc, va traduir parcialment el llibre a l'anglès.[3]
Es conserven exemplars al Jangseogak (l'arxiu de l'Acadèmia d'Estudis Coreans),[1] al Kyujanggak,[4] i a la Biblioteca Nacional de Corea.[2]
El 2009 la UNESCO nomenà l'obra com a part del Patrimoni de la Humanitat.[5] Amb el nomenament fet per la UNESCO els metges i els practicants de la medicina oriental tradicional discutiren sobre com interpretar-ho: els primers afirmaven que solament s'havia d'entendre el nomenament per la seua importància històrica, no com a valor científic, i els segons afirmaven la importància com a text científic.[6]
Continguts[modifica]
El llibre consisteix en 25 volums[1] escrits en hangul.[3]
Dividí en cinc categories el llibre:[2]
- Naegyeong (Internes)
- Oehyeong (Externes)
- Japbyeong (Diverses malalties)
- Tangaek (Sucs d'herbes)
- Ximgu (Acupuntura)
Heo Jun va escriure els noms de les herbes en coreà perquè la gent comuna poguera entendre el llibre.[2]
Les doctrines de les que bevia són el taoisme i el donar més pes a la part psicològica que al tractament mèdic en sí.[4]
El llibre parlà de les herbes trobades per Corea, al contrari que els llibres de medicina anteriors que solien vindre de la Xina, i parlà d'aliments saludables.[3] Destaca també que Donguibogam promoguera la medicina preventiva i la sanitat pública a càrrec de l'estat, idees molt avançades que tingueren presència important a partir del segle xix.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Korean of Dongui Bogam Unveiled». Korea Times, 2011 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Principles and Practice of Eastern Medicine». World Digital Library. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 «An ancient medical text gains worldwide recognition». Korean Press, 2009 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «동의보감». Doopedia. [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Mirror of Eastern Medicine Becomes UNESCO Heritage». Korea Times, 2009 [Consulta: 28 març 2018].
- ↑ «Doctors Clash Over Mirror of Eastern Medicine». Korea Times, 2009 [Consulta: 28 març 2018].