Quítxua
Tipus | família lingüística, llengua, macrollengua i llengua viva |
---|---|
Distribució geogràfica | Andes i Amazonia occidental |
Nadius | 8.900.000 |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies | |
Subdivisions | |
Quechua I
Quechua II
| |
Distribució geogràfica | |
Codis | |
ISO 639-1 | qu |
ISO 639-2 | que |
ISO 639-3 | que |
Codi Glottolog | quec1387 |
El quítxua és una familia de llengües indígenas d'Amèrica del Sud. És parlada per uns 10 milions de persones a Colòmbia, Equador, el Perú, Bolívia, Xile i l'Argentina. En quítxua la llengua s'anomena Runa Simi (que vol dir 'la llengua de l'home') i, en castellà, quechua al Perú i a Bolívia, quichua a l'Equador, a Colòmbia i a l'Argentina.
Són llengües aglutinants molt regulares, que utilitzen multitud de prefixos, infixos i sufixos per a modificar el significat de l'arrel. La variació dialectal és actualment bastant forta, a causa de la incomunicació tradicional entre les diferents àrees en què es parla. S'hi poden identificar dos grups dialectals principals: el central o waywash, parlat a la regió central del Perú, i el perifèric o wamp'uy, parlat a l'àrea de Cusco, a Bolívia, a l'Equador i a l'Argentina.
Història
El quítxua va ésser adoptat pels inques com la seva llengua i fou expandit per les conquestes inques i aviat es convertí en la llengua estàndard de comunicació a tots els Andes. La conquesta espanyola i, especialment, l'Església Catòlica, en promogué l'ús com a lingua franca per a la predicació a tota l'àrea andina. Amb l'arribada de la dinastia borbònica, però, es prohibí l'ús de la llengua oficialment. Els processos d'independència dels estats sud-americans, liderats per l'aristocràcia criolla, no modificaren la situació i, en general, el quítxua (com les altres llengües indígenes) fou deixat de banda de les reivindicacions nacionals. Els darrers anys hi ha una certa revalorització del quítxua a les comunitats indígenes del Perú, Bolívia i l'Equador.
Com que el quítxua no tenia escriptura abans de la conquesta, ens han arribat pocs testimonis de la literatura anteriors al 1530, només alguns fragments recollits pels primers cronistes. De l'època colonial cal destacar-ne el teatre, especialment l'obra Apu Ollantay, punt culminant de la literatura quítxua del segle XVII, o l'Atawallpaq puchukakuyninpa wankan ("La tragèdia de la fi d'Atahualpa"), de temàtica indígena, així com les versions de mites clàssics com el rapte de Prosèrpina.
Classificació
El lingüista històric Joseph Greenberg classificà el quítxua dins d'una família hipotètica que anomenà "ameríndia", la qual molts lingüistes consideren dubtosa. Greenberg el va classificar dins del subgrup andina, on també són l'aimara i l'araucà, entre moltes altres. Convencionalment, tanmateix, el quítxua és classificada com a família en si.
Malgrat que es solgui parlar del quítxua com una unitat, actualment és més típic entre experts descriure'l com una família de llengües diferents. De totes maneres, no hi ha acord sobre com dividir-la; el quítxua és un exemple de continu dialectal, un fenomen d'un conjunt de varietats lingüístiques, cadascuna intel·ligible amb les varietats parlades a prop però de poca mútua intel·ligibilitat amb varietats més llunyanes. Per això, no hi ha divisions entre els dialectes (o bé les llengües) quítxua.
Gramàtica
Ordre dels mots:
- SOV: Uwiha pumata qhawan : L'ovella mira el puma
Casos:
- El quítxua té un sistema de casos molt ric. Prenem com a exemple el substantiu wasi, 'casa'. A partir d'aquest es poden afegir sufixos per expressar diferents funcions en les frases:
- Nominatiu --: '-' - wasi: 'la casa'
- Acusatiu -ta: '-' - wasita: 'la casa'
- Comitatiu -wan: 'amb' - wasiwan: 'amb la casa'
- Datiu -paq: 'a' - wasipaq: 'a la casa'
- Genitiu -p: 'de' - wasip: 'de la casa'
- Perlatiu/causatiu -rayku: 'per' - wasirayku: 'per la casa'
- Casos locatius:
- -pi: 'a' - wasipi: 'a la casa'
- -piwan: 'al costat' - wasipiwan: 'al costat de la casa'
- -kama: 'fins a' - wasikama: 'fins a la casa'
- -nta: 'a' - wasinta: 'per/a través de la casa'
- -manta: 'des de' - wasimanta: 'des de la casa'; Qusqumanta 'des de Cuzco'
- -man: 'cap a' - wasiman: 'cap a la casa'
Nombre:
- El plural dels noms es fa afegint-hi el sufix -kuna: wasikuna: 'cases'. Així, wasikunamanta seria 'des de les cases'.
Vegeu també
- Aimara (amb el que han sorgit diverses propostes d'una connexió genètica)
- Llengües ameríndies
- Domingo de Santo Tomás, religiós dominic espanyol que va redactar la primera gramàtica del quítxua.
- Llengües del Perú