Ràdio FM

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ràdio portàtil, que funciona amb piles, exclusivament per la banda de FM (anys vuitanta).

La Ràdio FM no vol dir res més que funciona a través de Freqüència Modulada.

La banda FM comercial fa servir les freqüències dels 87,5 MHz als 108 MHz. En aquesta banda hi retransmeten la majoria d'emissores de ràdio a Catalunya.


Crítica[modifica | modifica el codi]

La ràdio que actualment rebem es basa en tecnologia analògica. Durant les darreres dècades s'han anat aportant millores a la ràdio analògica com el so estèreo (ràdio FM) o la possibilitat de transmissió de dades via RDS (Radio Data System). Malgrat aquestes aportacions, la ràdio analògica continua presentant certes limitacions, tant de qualitat de so com de capacitat de transmissió de dades.

Respecte a la qualitat de l'FM convencional, quan es tracta de recepció en moviment, es requereixen alts nivells de recepció per a gaudir de senyal de qualitat (relació S/N superior a 50 dB), i sovint hi ha sorolls, distorsions i cancel·lacions del senyal que dificulten la seva correcta recepció. Entre aquestes distorsions, cal esmentar l'efecte Doppler (moviment) que provoca la pèrdua de separació estèreo.

D'altra banda, el sistema FM no va ser dissenyat d'origen per a la transmissió i serveis de dades. La capacitat de transmissió de dades via RDS (Radio Data System) és només de 1187,5 bps, dels que un 50% corresponen a dades d'emissora. Així doncs, hi ha una gran limitació en el conjunt d'aplicacions per baixa velocitat de transmissió.

Finalment, la banda d'FM també presenta una elevada saturació de l'espectre. Si es vol donar cobertura a tota Catalunya, atesa la variada orografia del territori i el gran nombre de zones d'ombra a les quals no arriben les cobertures dels grans centres emissors, són necessaris molts centres emissors petits repartits per Catalunya. Això implica que si es vol un senyal lliure d'interferències, no es poden assignar les mateixes freqüències a dos centres emissors propers, amb la qual cosa no es poden configurar xarxes isofreqüència. Per tant, estem davant d'un problema de saturació d'espectre i que provoca freqüents problemes d'interferències, especialment en moviment.[1]

Per solucionar totes aquestes limitacions i defectes està disponible el conjunt d'estàndards DAB (DAB+ i DMB) per a emissores grans que es poden unir en un múltiple i per a emissores petites (locals i rurals) s'està desenvolupant el DRM+.

Pàgines relacionades[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. DAB - Introducció

Bibliografia[modifica | modifica el codi]