R Cassiopeiae

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicR Cassiopeiae
Tipusestel, estrella variable, Variable Mira, estrella doble òptica, màser astrofísic, estrella amb alt moviment propi, estrella doble, estrella variable de període llarg i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)M6.5-9e[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióCassiopea Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra174,146 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi1.800 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta4,83 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)4,8 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi5,7423 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)17,485 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)82,847 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−22,94 km/s[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)23h 58m 24.8683s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)51° 23' 19.713''[2] Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

R Cassiopeiae (R Cas / HD 224490 / HR 9066 / HIP 118188) és un estel variable en la constel·lació de Cassiopea.[5] S'hi troba a 325 ± 16 anys llum de distància del sistema solar.[6]

R Cassiopeiae és una variable Mira la lluentor de la qual oscil·la entre magnitud +4,7 i +13,50 al llarg d'un període de 430,46 dies. La mesura del seu diàmetre angular (0,0223 segons d'arc) correspon a un radi 236 vegades major que el radi solar, equivalent a 1,1 ua; no obstant això, un altre estudi dona com a resultat un radi 310 vegades més gran que el del Sol.[6] El seu tipus espectral, variable, és M6-M10e i té una temperatura superficial de 3129 K.[7]

Les variables Mira són estels en els últims estadis de la seva evolució d'on prové la inestabilitat de les pulsacions en la seva superfície que provoquen canvis en el seu color i lluentor. Algunes d'elles, entre les quals es troba R Cassiopeiae, mostren emissió màser de 28SiO, amb temperatures de lluentor màxima compreses entre 10.000 i 108.800 K. Aquest tipus d'emissió es genera a una distància de l'estel de 5 a 10 ua.[8] Així mateix, R Cassiopeiae presenta forta emissió d'OH i H₂O en l'infraroig.[9]

Referències[modifica]

  1. «Revised catalog of spectra of Mira variables of types Me and Se». The Astrophysical Journal Supplement Series, novembre 1974, pàg. 271–307. DOI: 10.1086/190318.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. Benoit Famaey «Local kinematics of K and M giants from CORAVEL/Hipparcos/Tycho-2 data» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, gener 2005, pàg. 165–186. DOI: 10.1051/0004-6361:20041272.
  5. R Cassiopeiae (SIMBAD)
  6. 6,0 6,1 Woodruff, H. C.; Tuthill, P. G.; Monnier, J. D.; Ireland, M. J.; Bedding, T. R.; Lacour, S.; Danchi, W. C.; Scholz, M. «The Keck Aperture Masking Experiment: Multiwavelength Observations of Six Mira Variables». The Astrophysical Journal, 673, 1, 2008. pp. 418-433.
  7. de Beck, E.; Decin, L.; de Koter, A.; Justtanont, K.; Verhoelst, T.; Kemper, F.; Menten, K. M. «Probing the mass-loss history of AGB and red supergiant stars from CO rotational line profiles. II. CO line survey of evolved stars: derivation of mass-loss rate formulae». Astronomy and Astrophysics, 523, 2010. A18.
  8. Boboltz, D. A.; Claussen, M. J. «The Keck Aperture Masking Experiment: Multiwavelength Observations of Six Mira Variables». The Astrophysical Journal, 608, 1, 2004. pp. 480-488.
  9. R Cassiopeiae Arxivat 2016-03-04 a Wayback Machine. (The Bright Star Catalogue)