Ramon Godó i Lallana
Ramón Godó i Lallana | |||||||||||
Nom original | (es) Ramón Godó Lallana | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||
Naixement | 11 de maig de 1864 Bilbao | ||||||||||
Mort | 20 de setembre de 1931 (als 67 anys) Barcelona | ||||||||||
Diputat al Congrés dels Diputats | |||||||||||
29 d'abril de 1899 – 30 de març de 1907 | |||||||||||
Circumscripció | Igualada[1] | ||||||||||
Activitat | |||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||
Ocupació | Empresari | ||||||||||
Partit | Partit Liberal | ||||||||||
Altres | |||||||||||
Títol | Comtat de Godó | ||||||||||
Fills | Carlos Godó Valls | ||||||||||
Pare | Carles Godó i Pié i Antonia Lallana | ||||||||||
|
Ramon Godó Lallana (Bilbao, 11 de maig de 1864 — Barcelona, 20 de setembre de 1931) primer comte de Godó, fou un empresari i polític català, fill de Carles Godó i Pié i nebot de Bartomeu Godó i Pié, fundadors del diari La Vanguardia.
Biografia
Ramón Godó nasqué l'any 1864 a Bilbao, fill de Carles Godó i Pié i Antonia Lallana, durant l'època en què el seu pare i el seu oncle gestionaven les delegacions comercials a Bilbao i Oviedo de l'empresa familiar dels Godó. Amb la crisi de la Tercera Guerra Carlina retornaren tots a Barcelona.
El seu pare morí l'any 1897 i ell es féu càrrec de la propietat del diari La Vanguardia. Ramón Godó va fundar l'any 1912 la Paperera Godó per trencar el monopoli imposat per "La Papelera Española" i així subministrar paper al seu diari. Va impulsar l'expansió i influència del diari, que va establir la seva seu al carrer Pelai de Barcelona.
Alhora, milità al Partit Liberal, amb el que fou escollit diputat pel districte d'Igualada a les eleccions generals espanyoles de 1899, 1901, 1903 i 1905.[2] Fou el primer Comte de Godó, títol que va rebre l'any 1916 de mans del rei Alfons XIII.
Ramon Godó Lallana era un home coix, amb un problema de sordesa i quasi cec d'un ull, però amb una gran intel·ligència i talent per a les finances.[3] Fou pare de Carlos Godó Valls, segon Comte de Godó, que l'any 1965 instaurà un premi periodístic amb el seu nom, en ocasió del centenari del seu naixement.
Una plaça a Copons, localitat on Ramon Godó Lallana tenia una casa, s'anomenà en honor seu.[4]
Vegeu també
Referències
- ↑ José Varela Ortega. El poder de la influencia: geografía del caciquismo en España (1875-1923), p.720.
- ↑ Fitxa de Ramón Godó al Congrés dels Diputats
- ↑ Cinco Dias, 125 años de Barcelona y la familia Godó
- ↑ AnoiaEnViu, Plaça Major porxada i nucli antic de Copons
Enllaços externs
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ramon Godó i Lallana |
- Godó a enciclopedia.cat