Ramon Rufat Llop

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRamon Rufat Llop

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1916 Modifica el valor a Wikidata
Maella (Baix Aragó - Casp) Modifica el valor a Wikidata
Mort1993 Modifica el valor a Wikidata (76/77 anys)
Vilanova i la Geltrú (Garraf) Modifica el valor a Wikidata
Secretari general de la CNT
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióanarcosindicalista, espia Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm10597334 Modifica el valor a Wikidata

Ramon Rufat Llop (Maella, Franja de Ponent, 28 de desembre de 1916 - Vilanova i la Geltrú, 3 de novembre de 1993) fou un anarcosindicalista, agent dels serveis secrets republicans i lluitador antifranquista.[1]

Biografia[modifica]

Activisme anarcosindicalista[modifica]

Poc abans de les eleccions de febrer de 1936 s'adhereix als Joventuts Llibertàries. Quan esclatà la guerra, es traslladà a Barcelona i s'integrà en la Columna Durruti[2] de milicians de la Confederació Nacional del Treball (CNT). A l'octubre 1936, és un dels fundadors de "Els Fills de la Nit",[3] un grup especial del Servei d'Informació Especial Perifèric (SIEP) als fronts d'Aragó.[4] Va ser un dels 17 membres del grup més selecte de la Intel·ligència de la Segona República Espanyola.[5] Va realitzar entre octubre de 1936 i desembre de 1938 més de 50 missions darrere de les línies feixistes a Aragó i a Catalunya,[6] abans de ser denunciat i capturat per les tropes franquistes.[7]

Clandestinitat i resistència interior[modifica]

Fou condemnat a dues penes de mort el 4 de març de 1939 per "espionatge" i per "perversitat". Després de diversos camps de concentració i simulacre d'afusellament,[8] ell aconsegueix falsificar el seu expedient carcerari i sortir de la presó el 10 d'agost de 1944.[9] Es va posar immediatament en contacte amb el Comitè Nacional del Moviment Llibertari (CNT, FAI, i FIJL). Ramon Rufat reorganitza les publicacions clandestines de la resistència interior del Moviment Llibertari.[10] Després de l'arrest de Sigfrido Catalá Tineo, Rufat és elegit secretari general de la CNT. Va continuar la lluita revolucionària en la clandestinitat fins a ser detingut al mateix temps que tots els seus companys del Comitè Nacional el 6 d'octubre de 1945 a Madrid per la Brigada Político-Social franquista.[11] Va ser condemnat aquesta vegada a 20 anys de presó, aconseguint la llibertat provisional el 1958 va escapar per començar una nova vida a França.[12] En total, va ser empresonat durant gairebé 20 anys a Santa Eulalia del Camp, Calataiud, presó de Torrero, Yeserías, Alcalá de Henares, Ocaña, i El Dueso.

L'exili i la protecció dels refugiats[modifica]

A França, va treballar per a l'Oficina de Refugiats Polítics del Ministeri d'Afers Exteriors. Participa en la creació de les revistes Polèmica[13] i Anthropos[14] i publica en diverses altres revistes en francès i espanyol. Tornant a Barcelona el 1976, descobrirà que segons els arxius ha estat afusellat dues vegades.[15] Tindrà molts problemes per reconèixer que, malgrat les seves activitats clandestines, segueix viu.[16] Molts dels seus manuscrits, textos i memòries romanen inèdits o no traduïts encara que va obtenir el Primer Premi Juan García Durán sobre el manuscrit de les seves memòries.[17]

Publicacions[modifica]

  • La filosofía del yo y del nosotros (1958)
  • En las prisiones de España (1966) 1a edició, Mèxic
  • Entre los hijos de la noche (1986) Premi Juan García Durán
  • Espions de la République (1990)
  • La oposición libertaria al régimen de Franco (1993)
  • En las prisiones de España (2003) Edició revisada i ampliada, Saragossa.

Referències[modifica]

  1. Carrasquer Launeda, Francisco «Nota necrológica: Otro aragonés de valor noble ya doblado». Alazet. Revista de Filología, Núm. 5, 1993, pàg. 213-215. ISSN: 2445-0588 [Consulta: 23 febrer 2019].
  2. Delhom, Joël «Inventario provisorio de las memorias anarquistas y anarcosindicalistas españolas». Cahiers de civilisation espagnole contemporaine, 4, 16-01-2009. DOI: 10.4000/ccec.2677. ISSN: 1957-7761 [Consulta: 23 febrer 2019].
  3. Rodríguez Velasco, Hernán «El espionaje militar republicano durante la Guerra Civil Española». Diacronie, N° 28, 4, 29-12-2016. DOI: 10.4000/diacronie.4686. ISSN: 2038-0925 [Consulta: 23 febrer 2019].
  4. «Ramón Rufat Llop (1916-1993)». Ateneu Libertari Estel Negre, 2013. [Consulta: 31 gener 2018].
  5. «Un espía aragonés al servicio de la República». Heraldo de Aragón, 1991. [Consulta: 23 febrer 2019].
  6. Rufat, Ramón «El SIEP, Servicio de Inteligencia Especial Periférico o Servicio de Espionaje Republicano durante la guerra civil». Polémica, 1986.
  7. Rufat, Ramón. Espions de la république (en fins ara inèdita en català). París: Allia, 1990, p. 356. ISBN 2904235280 9782904235283. 
  8. Barceló, Ricardo «Ramón Rufat es símbolo de una generación rota por el franquismo». El Periódico de Aragón, 2003.
  9. Rufat, Ramón. En las prisiones de España. 2a edició. Saragossa: Fundación Bernardo Aladrén, 2003, p. 355. ISBN 84-933202-1-8.  Arxivat 2019-02-23 a Wayback Machine.
  10. La oposición libertaria al régimen de Franco : memorias de las III Jornadas Internacionales de Debate Libertario.. Madrid: Fundación Salvador Seguí, 1993. ISBN 8487218113. 
  11. «Ramón Rufat Llop en las prisiones de España». La CNT y el gobierno republicano del exilio el 1945, 2008. [Consulta: 23 febrer 2019].
  12. García, Mariano «Una historia de guerrilleros, héroes y perdedores». Heraldo de Aragón, 2015.
  13. «Revista Polèmica».
  14. «Revista Anthropos». Arxivat de l'original el 2017-12-13. [Consulta: 24 febrer 2019].
  15. Rueda, Fernando «El espía que “murió” dos veces». Historia de Iberia Vieja, 22-01-2019. Arxivat de l'original el 23 de febrer 2019 [Consulta: 23 febrer 2019].
  16. Cullell, Rosa «Un ex espía de la Generalitat que depende de 'la gracia' del presidente Pujol para conseguir una pensión». El Pais, 1984 [Consulta: 23 febrer 2019].
  17. [enllaç sense format] https://www.foroporlamemoria.info/documentos/2004/rrufat_26112004.htm