Raoul Daufresne de la Chevalerie

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaRaoul Daufresne de la Chevalerie
Biografia
Naixement17 març 1881 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 novembre 1967 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Uccle (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófutbolista, entrenador de futbol, genet, oficial, tennista, jugador d'hoquei sobre herba, militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflictePrimera Guerra Mundial i Segona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Nacionalitat esportivaBèlgica Modifica el valor a Wikidata
Esporthoquei sobre herba
futbol
tennis Modifica el valor a Wikidata
Posició a l'equipDavanter Modifica el valor a Wikidata
Clubs professionals
Anys Equip
1903-1907 Cercle Brugge KS
1908-1912 Club Brugge KV
Participà en
1920Jocs Olímpics d'Estiu de 1920 Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGuy Daufresne de La Chevalerie Modifica el valor a Wikidata
Trajectòria
  Equip
1903–1907 Cercle Brugge
1908–1912 Club Brugge Modifica el valor a Wikidata
Medaller
Competint per Bèlgica Bèlgica
Jocs Olímpics Anells olímpics
Hoquei sobre herba
Bronze Anvers 1920 Competició per equips

El baró Raoul Constantin Joseph Ghislain Daufresne de la Chevalerie (Bruges, 17 de març de 1881 - Uccle, 25 de novembre de 1967) va ser un esportista belga, que es dedicà principalment a l'hoquei sobre herba i al futbol, que va competir a començaments del segle xx. També fou comandant en cap de les Forces belgues lliures al Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.

Carrera esportiva[modifica]

Daufresne de la Chevalerie va jugar com a davanter al Cercle Brugge entre 1903 i 1907. Alhora, entre 1905 i 1907 fou president del club, succeint a Leon De Meester.[1] El 1907 va deixar el Cercle per fitxar per l'equip rival, el Club Brugge.[2] En total va jugar 98 partits a la primera divisió i va fer 13 gols.[3]

Practicà altres esports, com l'hípica, l'hoquei sobre herba i el tennis.[3]

El 1920 va prendre part en els Jocs Olímpics d'Anvers, on va guanyar la medalla de bronze com a membre de l'equip belga en la competició d'hoquei sobre herba.[3]

Carrera militar[modifica]

Durant la Primera Guerra Mundial, Daufresne de la Chevalerie va servir com a oficial d'infanteria i va acabar la guerra com a capità. En acabar la guerra va deixar l'exèrcit per continuar les seves activitats esportives i dedicar-se al comerç. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial va ser nomenat comandant de la 17a Divisió. Després que els alemanys ocupessin Bèlgica, va ser capturat, però fou ràpidament alliberat i va fugir al Regne Unit. Allà fou comandant en cap de les Forces belgues lliures entre 1941 i 1942. Després de la guerra, va ser breument agregat militar a Txecoslovàquia i posteriorment es va retirar de l'exèrcit.[4]

Bibliografia[modifica]

  • Decat, Frank. De Belgen in Engeland 40/45: de Belgische strijdkrachten in Groot-Brittannië tijdens WOII. Tielt: Lannoo, 2007. ISBN 978-90-209-6981-8. 
  • De Vos, Luc. «The Reconstruction of Belgian Military Forces in Britain, 1940-1945». A: Europe in exile : European exile communities in Britain 1940-45. 1st. Nova York: Berghahn, 2001. ISBN 1-57181-503-1. 

Referències[modifica]

  1. ↑ Fiche du joueur sur le site cerclemuseum.be
  2. ↑ «Biographie succincte sur le site cerclebrugge.be». Arxivat de l'original el 2011-05-26. [Consulta: 17 setembre 2017].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 «Raoul Daufresne de la Chevalerie Olympic Results». sports-reference.com. Arxivat de l'original el 18 de desembre 2012. [Consulta: 17 setembre 2017].
  4. ↑ Carrière militaire sur le site Generals.dk
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Raoul_Daufresne_de_la_Chevalerie&oldid=30909382»