Ratpenat nasofoliat de São Tomé
Macronycteris thomensis  | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 44689 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Chiroptera |
| Família | Hipposideridae |
| Gènere | Macronycteris |
| Espècie | Macronycteris thomensis (Bocage, 1891) |
| Nomenclatura | |
| Protònim | Hipposideros thomensis |
| Distribució | |
 | |
El ratpenat nasofoliat de São Tomé (Macronycteris thomensis)[1] és una espècie de ratpenat de la família dels hiposidèrids.[2] És endèmic de l'illa de São Tomé, al golf de Guinea, davant de la costa occidental d'Àfrica. Els seus hàbitats naturals són les coves i els boscos humits de plana tropicals o subtropicals.
Taxonomia[modifica]
Fou descrit el 1891 pel zoòleg portuguès José Vicente Barbosa du Bocage, com a Hipposideros thomensis, amb un nom específic que fa referència a l'illa de la qual és endèmic. Anteriorment era inclòs en M. commersoni,[3] però avui en dia es considera que aquesta altra espècie només es troba a Madagascar.[2] Tant commersoni com thomensis foren classificats en el gènere Hipposideros fins al 2017, quan foren transferits a Macronycteris, un gènere recuperat de l'oblit, basant-se en proves moleculars.[1]
Ecologia[modifica]
El ratpenat nasofoliat de São Tomé habita boscos tropicals humits primaris i secundaris de plana. Així mateix, se'l pot trobar en plantacions i altres hàbitats transformats per la presència humana. Se l'ha vist niant en coves, túnels de lava, esquerdes a les roques i tubs d'extracció d'aigua.[3] Cria una vegada a l'any, durant la temporada de pluges. La femella dona a llum una sola cria després d'uns quatre mesos de gestació. La cria pot arrapar-se a la mare quan surt a buscar menjar. El deslletament es produeix cap a les catorze setmanes. S'alimenta d'insectes grossos, com ara escarabats i cigales.[4]
Estat de conservació[modifica]
És endèmic de l'illa de São Tomé, al golf de Guinea. Se'l considera un animal comú i se n'han trobat nius de fins a cent individus. Com que no hi ha cap motiu per pensar el contrari i no s'ha identificat cap amenaça particular, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) el classifica com a espècie en «risc mínim».[3]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Foley, N. M.; Goodman, S. M.; Whelan, C. V.; Puechmaille, S. J.; Teeling, E. «Towards navigating the Minotaur's labyrinth: cryptic diversity and taxonomic revision within the speciose genus Hipposideros (Hipposideridae)» (en anglès). Acta Chiropterologica, vol. 19, 1, 2017, pàg. 1-18. DOI: 10.3161/15081109acc2017.19.1.001.
- ↑ 2,0 2,1 Simmons, Nancy B. «Order Chiroptera». A: Wilson, Don E.; Reeder, DeeAnn (editors). Mammal Species of the World (en anglès). 3a edició. Johns Hopkins University Press, 16 novembre 2005, p. 377. ISBN 978-0-8018-8221-0. OCLC 62265494.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «The IUCN Red List of Threatened Species» (en anglès). International Union for Conservation of Nature and Natural Resources. [Consulta: 26 abril 2009].
- ↑ «Hipposideros commersoni: Commerson's roundleaf bat» (en anglès). ADW. [Consulta: 16 octubre 2016].
