Ratpenat orellut septentrional

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratpenat orellut septentrional
Plecotus auritus 01.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Vespertilionidae
Gènere: Plecotus
Espècie: P. auritus
Nom binomial
Plecotus auritus
(Linnaeus, 1758)
Plecotus auritus range Map.png
Il·lustració del ratpenat orellut septentrional.

El ratpenat orellut septentrional (Plecotus auritus), igual que el ratpenat orellut meridional, es caracteritza per les grans dimensions de les orelles, gairebé tan llargues com el cos.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Els seus pavellons auditius, molt fins, es toquen per sobre el front a nivell de la base i a la vora anterior, que està coberta de pèls, tenen una protuberància en forma de botó característica. El tragus és llarg, en forma de llanceta i té una amplada màxima de 5 mm. L'animal solament aixeca les orelles poc abans d'emprendre el vol, però un cop en l'aire les manté plegades enrere. En posició de dormir les plega sobre el cos i deixa que el tragus pengi.

El pelatge és llarg, marró grisós clar amb tonalitats daurades pel dors i blanquinós pel ventre. El musell és marró clar i, a tots dos costats del coll, al límit entre la coloració dorsal i la ventral, sol presentar una taca també més clara. Les orelles i les membranes alars són del mateix color que el dors i el tragus és de coloració més clara que el pavelló de l'orella. Les cries són de color gris clar i tenen el rostre fosc.

Dimensions corporals: cap + cos (41 -55 mm), cua (33 - 60 mm), avantbraç (35 -43 mm) i envergadura alar (240 - 285 mm).

Pes: 5 - 11 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos poc frondosos. Tot i que no es manté lligat als assentaments humans, també se'l pot trobar en parcs i jardins de pobles i ciutats.

Els seus refugis preferits són els forats dels troncs dels arbres, però també s'instal·la en cavitats subterrànies i edificis, especialment a l'hivern.

Costums[modifica | modifica el codi]

Sol sortir a caçar una mica tard, quan ja és ben fosc, amb un vol lent i oscil·lant però molt hàbil en espais reduïts, entre els 5 i els 6 m d'alçada.

Pot conviure amb el ratpenat de bosc.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • bonapartii, Gray, 1838
  • brevimanus, Jenyns, 1829
  • communis, Lesson, 1827
  • cornutus, Faber, 1826
  • europaeus, Leach, 1816
  • megalotos, Schinz, 1840
  • montanus, Koch, 1865
  • otus, Boie, 1825
  • peronii, I. Geoffroy, 1832
  • typus, Koch, 1865
  • velatus, I. Geoffroy, 1832
  • vulgaris, Desmarest, 1829

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • P. auritus auritus, Linnaeus, 1758.
  • P. auritus begognae, de Paz, 1994.
  • P. auritus homochrous, Hodgson, 1847.
  • P. auritus sacrimontis, G. M. Allen, 1908.
  • P. auritus uenoi, Imaizumi y Yoshiyuki, 1969.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

El ratpenat orellut meridional té el tragus del mateix color que el pavelló de l'orella i d'una amplada màxima de 6 mm.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratpenat orellut septentrional
Wikispecies-logo-en.png
Podeu veure l'entrada corresponent d'aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.