Ratpenat bru dels graners

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratpenat bru dels graners
Eptesicus serotinus.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Vespertilionidae
Gènere: Eptesicus
Espècie: E. serotinus
Nom binomial
Eptesicus serotinus
(Schreber, 1774)
Mapa de distribució de E. serotinus
Mapa de distribució de E. serotinus

El ratpenat bru dels graners (Eptesicus serotinus) és una espècie europea d'aspecte robust.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Té ales allargades i una cua que sobrepassa poc més de 3 mm de l'uropatagi. Les orelles són relativament curtes: doblegades endavant arriben a la meitat de la distància entre l'ull i l'extrem del musell. El tragus, de forma més o menys linear i amb la punta arrodonida, fa aproximadament 1/3 de la llargada de l'orella i presenta un petit lòbul a la base.

Pelatge llarg, de color marró fumat pel dors i de color marró grogós pel ventre, amb una línia de demarcació mal definida entre les dues coloracions. Les orelles i el musell són negres, i el patagi de color marró negrós. Les cries presenten tonalitats més fosques que els adults.

Dimensions corporals: cap + cos (62 - 82 mm), cua (39 - 65 mm), avantbraç (48 - 58 mm) i envergadura alar (315 - 380 mm).

Pes: 15 - 35 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Ocupa hàbitats diversos, però els que més freqüenta són les llacunes salobres costaneres, els horts i altres llocs habitats, on s'amaga en construccions humanes, forats dels arbres i esquerdes de les roques.

Costums[modifica | modifica el codi]

Ix a caçar al capvespre, amb un vol lent, entre els 6 i els 10 m d'altura, que descriu corbes amples.

A l'estiu les femelles poden formar petites colònies de cria que gairebé mai no excedeixen la vintena d'individus.

Sinònims[modifica | modifica el codi]

  • gabonensis, Trouessart, (1897).

Subespècies[modifica | modifica el codi]

  • E. serotinus serotinus, Schreber, (1774).
  • E. serotinus andersoni, Dobson, (1871).
  • E. serotinus boscai, Cabrera, (1904).
  • E. serotinus horikawai, Kishida, (1924).
  • E. serotinus pachyomus, Tomes, (1857).
  • E. serotinus pallens, Miller, (1911).
  • E. serotinus pashtonus, Gaisler, (1970).
  • E. serotinus shirazensis, Dobson, (1871).
  • E. serotinus turcomanus, Eversmann, (1840).

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

  • Els nòctuls de la mateixa mida tenen el tragus en forma de bolet.
  • Els ratpenats del gènere Myotis de la mateixa mida tenen el tragus acabat en punta.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]