Ratpenat de musell llarg

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Ratpenat de musell llarg
Myotis.jpg

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Chiroptera
Família: Vespertilionidae
Gènere: Myotis
Espècie: M. myotis
Nom binomial
Myotis myotis
Borkhausen, 1797
Mapa de distribució de M. myotis
Mapa de distribució de M. myotis
Subespècies
  • M. myotis myotis, Borkhausen, (1797)
  • M. myotis macrocephalicus, Harrison y Lewis, (1961)

El ratpenat de musell llarg (Myotis myotis) és l'espècie més gran del gènere Myotis, d'aspecte robust i ales amples.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Tal com indica el seu nom, té un musell allargat, de forma més o menys cònica. Les orelles fan entre 26 i 28 mm de llargada i si es dobleguen endavant sobrepassen entre 3 i 5 mm l'extrem del musell. El tragus és llarg (gairebé arriba a la meitat de l'orella), ample a la base i acabat en punta.

El pelatge és espès i curt. Al dors adopta tonalitats marrons grisoses clares, de vegades una mica vermelloses, mentre que el ventre és blanc grisós. El musell, les orelles i el patagi són de color gris marronós. Les cries són més fosques que els adults, de color gris cendra.

Dimensions corporals: cap + cos (65 - 84 mm), cua (40 - 60 mm), avantbraç (55 - 68 mm) i envergadura alar (350 - 450 mm).

Pes: 18 - 45 g.

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Boscos i altres àrees amb una cobertura arbòria o arbustiva prou desenvolupada, tant a les planes com a la muntanya, però no a grans altituds.

Típicament cavernícola, s'allotja en coves humides.

Costums[modifica | modifica el codi]

Surt tard a la nit, quan ja fa estona que s'ha post el sol i si fa fred o plou prefereix quedar-se amagat. Generalment caça a 5-10 m d'alçada, si bé també pot fer-ho arran de terra, amb un vol lent i pesat fàcil de reconèixer.

Colònia de ratpenats de musell llarg.

Molt gregari, forma colònies de centenars d'individus, que es pengen de les parets i el sostre de les coves en raïms molt compactes, de vegades associats amb altres ratpenats cavernícoles, com els ratpenats de ferradura, el ratpenat de musell agut i el ratpenat de cova.

Espècies semblants[modifica | modifica el codi]

El ratpenat de musell agut presenta sovint un floc de pèls blanquinosos al front i té les orelles una mica més curtes (no superen els 26 mm).

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratpenat de musell llarg