Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 - Quatre amb timoner
| Tipus | competició olímpica  |
|---|---|
| Esport | rem |
| Part de | Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 |
| Distància de l'esdeveniment | 1.750 m |
| Nombre de participants | 51 |
| Localització i Dates | |
| Localització | Sena (Normandia) 49° 26′ 05″ N, 0° 07′ 03″ E / 49.4347°N,0.1175°E |
| Data | 1900 |
| Rem als Jocs Olímpics d'estiu de 1900 
| ||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Scull individual | homes | |||||||
| Dos amb timoner | homes | |||||||
| Quatre amb timoner | homes | |||||||
| Vuit amb timoner | homes | |||||||
| ||||||||
El quatre amb timoner va ser una de les proves de rem dels Jocs Olímpics de París del 1900. Es va disputar entre el 25, el 26 i el 27 d'agost de 1900, amb la participació de 50 remers, repartits en deu embarcacions en representació de 4 nacions.
Aquesta prova estigué plena de controvèrsies a l'hora de decidir quines eren les embarcacions que havien de passar a la final. En una decisió inusual en la història dels Jocs Olímpics es va decidir que es disputessin dues finals diferents, sent considerades oficials totes dues pel Comitè Olímpic Internacional.
Medallistes[modifica]
Final A[modifica]
| Or | Plata | Bronze |
 França Cercle de l'Aviron Roubaix Henri Bouckaert Jean Cau Émile Delchambre Henri Hazebroucq Charlot (timoner) |
França Club Nautique de Lyon Georges Lumpp Charles Perrin Daniel Soubeyran Émile Wegelin timoner desconegut |
 Alemanya Favorite Hammonia Wilhelm Carstens Julius Körner Adolf Möller Hugo Rüster Gustav Moths (timoner)[1] |
Final B[modifica]
Resultats[modifica]
Semifinals[modifica]
Inicialment es classificaven per a la final els guanyadors de cadascuna de les tres semifinals a més del segon classificat de la tercera semifinal (integrada per quatre embarcacions, mentre les altres ho estaven per tres). En finalitzar les tres semifinals hi hagué protestes de les embarcions que havien quedat en segona posició a la segona semifinal i tercera a la darrera semifinal pel fet de quedar fora de la final quan havien fet millor temps que el vencedor de la primera semifinal. Finalment les sis embarcacions es dividiren en dos grups: el segon classificat de la segona semifinal i el segon i tercer de la tercera participaren en la final A, mentre els tres vencedors de les semifinals ho feren en la final B.
Semifinal 1[modifica]
| Posició | Embarcació | Remers | Nacions | Temps |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Ludwigshafener Ruder Verein | Ernst Felle Otto Fickeisen Carl Lehle Hermann Wilker Franz Kröwerath (timoner) |
Alemanya |
6' 14,0" |
| 2 | Reial Club de Regates de Barcelona | Joan Camps Mas Josep Fórmica-Corsi Ricard Margarit Calvet Orestes Quintana Antoni Vela i Vivó (timoner) |
 Espanya |
6' 38,4" |
| 3 | Club Nautique de Français | Beslaud Deslinières Peyronnie Saurel timoner desconegut |
França |
6' 40,0" |
Semifinal 2[modifica]
| Posició | Embarcació | Remers | Nacions | Temps |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Minerva Amsterdam | Coenraad Hiebendaal Geert Lotsij Paul Lotsij Johannes Terwogt Hermanus Brockmann (timoner) |
 Països Baixos |
6' 02,0" |
| 2 | Club Nautique de Lyon | Georges Lumpp Charles Perrin Daniel Soubeyran Émile Wegelin timoner desconegut |
França |
6' 06,2" |
| — | Société Nautique de la Marne | Cocuet Demaré Dorlia René Waleff timoner desconegut |
França |
DNF |
DNF: No finalitza la cursa
Semifinal 3[modifica]
| Posició | Embarcació | Remers | Nacions | Temps |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Germania Ruder Club, Hamburg | Gustav Goßler Oskar Goßler Walter Katzenstein Waldemar Tietgens Carl Goßler (timoner) |
Alemanya |
5' 56,2" |
| 2 | Cercle de l'Aviron Roubaix | Henri Bouckaert Jean Cau Émile Delchambre Henri Hazebroucq Charlot (timoner) |
França |
5' 59,0" |
| 3 | Favorite Hammonia | Wilhelm Carstens Julius Körner Adolf Möller Hugo Rüster Gustav Moths (timoner)[1] |
Alemanya |
6' 03,0" |
| 4 | Club Nautique de Dieppe | Angot Delabarre Gelée Maison timoner desconegut |
França |
6' 20,0" |
Finals[modifica]
Final A[modifica]
| Posició | Embarcació | Remers | Nacions | Temps |
|---|---|---|---|---|
 |
Cercle de l'Aviron Roubaix | Henri Bouckaert Jean Cau Émile Delchambre Henri Hazebroucq Charlot (timoner) |
França |
7' 11,0" |
 |
Club Nautique de Lyon | Georges Lumpp Charles Perrin Daniel Soubeyran Émile Wegelin timoner desconegut |
França |
7' 18,0" |
 |
Favorite Hammonia | Wilhelm Carstens Julius Körner Adolf Möller Hugo Rüster Max Ammermann (timoner)[1] |
Alemanya |
7' 18,2" |
Final B[modifica]
| Posició | Embarcació | Remers | Nacions | Temps |
|---|---|---|---|---|
|
Germania Ruder Club, Hamburg | Gustav Goßler Oskar Goßler Walter Katzenstein Waldemar Tietgens Carl Goßler (timoner) |
Alemanya |
5' 59,0" |
|
Minerva Amsterdam | Coenraad Hiebendaal Geert Lotsij Paul Lotsij Johannes Terwogt Hermanus Brockmann (timoner) |
Països Baixos |
6' 03,0" |
|
Ludwigshafener Ruder Verein | Ernst Felle Otto Fickeisen Carl Lehle Hermann Wilker Franz Kröwerath (timoner) |
Alemanya |
6' 05,0" |
Notes[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 L'equip alemany va canviar el timoner després de la semifinal. Gustav Moths va prendre part sols a la semifinal i Max Ammermann ho feu a la final. Amb tot, a la base de dades del COI sols es recull la medalla de bronze de Gustav Moths.
Referències[modifica]
- Base de dades del COI
- De Wael, Herman. Herman's Full Olympians: "Rowing 1900". Accés: 26 de febrer de 2006. Consultable a Herman's Full Olympians: "Rowing 1900" Arxivat 2005-12-15 a Wayback Machine..
- Mallon, Bill. The 1900 Olympic Games, Resultats de totes les proves amb comentaris. Jefferson, North Carolina: McFarland & Company, Inc., Publishers, 1998. ISBN 0-7864-0378-0.