Remigi Palmero i Ruà
| Remigi Palmero | ||
|---|---|---|
 |
||
| Dades biogràfiques i tècniques | ||
| Nom de naixement | Remigi Palmero i Ruà | |
| Altres noms | Palmero | |
| Naixement | 23 de gener de 1950 | |
| Lloc d'origen |  Alginet, País Valencià |
|
| Gènere(s) | pop, rock, bossa nova | |
| Ocupació | artista | |
| Instruments | guitarra elèctrica | |
| Anys en actiu | més de 40 (des de 1964?) | |
| Discogràfiques | independent | |
| Artistes relacionats | Els 5 Xics Bustamante Els Pavesos In Fraganti Terminal Sur Òscar Briz Amanida Peiot |
|
|
|
||
| Fender Telecaster | ||
Remigi Palmero és un cantant i guitarrista valencià, pioner -junt amb Pep Laguarda i Juli Bustamante-[1] de l'anomenat rock mediterrani[2] durant els anys de la Transició; actualment fa carrera en solitari com a «transautor».[3]
A més de la plena dedicació a la música, Palmero també treballa en el camp de la creació gràfica i és mestre de ioga des del 91, en el qual arribà a fundar una associació anomenada Turya-València junt amb la seua companya, Carmen Gandia.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
Vinculat des de ben xicotet a l'ambient artístic i musical per circumstàncies familiars, als catorze anys va debutar amb els Brots, una orquestra local; més avant formaria part de conjunts com els Ribersons, Els Cinc Xics o Els Pavesos i acompanyaria a solistes com Eduard Bort o Juli Bustamante, amb el qual acabaria co-liderant el grup In Fraganti.
L'alcudià Òscar Briz (seguidor, admirador i, finalment, col·laborador de Palmero) li va dedicar la primera cançó del seu segon disc en valencià, PurDesig: una rumba titulada Remigi.
[modifica] Discografia
A banda d'algunes gravacions no especificades en EMI-Odeon amb Els 5 Xics entre 1970 i 1976, la seua producció comprèn almenys quatre discs com a artista titular i mitja dotzena llarga de col·laboracions en recopilatoris o gravacions d'altres artistes, especialment del ja esmentat Bustamante:
- Els Cinc Xics: Todas sus grabaciones (RO 51432, ?)
- Remigi Palmero i Bon Matí: Humitat relativa (Puput-Zafiro, 1979), amb L'olor a garrofa
- In Fraganti: No Tengo Nada / Plata Y Negro SG (Blau, 1983)
- In Fraganti: Si Fueras Tu / Hotel Universo SG (Blau, 1984)
- Diversos autors: Un poc de rock (DM, 1987), on col·labora amb els Bongos Atómicos
- Remigi Palmero: Provisions (Xiu-xiu Produccions, 1987), amb la col·laboració de Carles Barranco
- Remigi Palmero: Afuera adentro (PDI, 1989), senzill
- Remigi Palmero: Emparín (Difusió Mediterrània, 1992), senzill
- Remigi Palmero: Línia de foc (EGT-Discmedi, 1994), inclou una nova versió de L'olor a garrofa
- Diversos autors: Cántame mis canciones (Columna, 1998), disc d'homenatge a Jackson Browne
- Remigi Palmero: Sense comentaris (LaCasaCalba, 2007), gravat a sa casa només amb la veu i la guitarra
[modifica] Col·laboracions
- Bustamante: Cambrers (Ànec, 1981)
- Bustamante: Cargo de mi (DM, 1986)
- Terminal Sur: Viajero (PDI, 1989)
- Bustamante: Salón Fujiyama (GA, 1988)
- Julio Bustamante: Material volátil (?, 2005)
[modifica] Bibliografia
- Albert, M.J. i Lluch, G.: Provisions (Generalitat Valenciana, València 1987)
- Palmero, Remigi: Cançons-Canciones 1976-1988 (Uberto Stabile Editor, València 1988)
- Palmero, Remigi: Línia de foc (cançons i poemes) (Edicions de la Guerra, València 1994)
[modifica] Enllaços externs
- LaLlum.org fitxa i brevíssima biografia de Palmero
- YouTube.com vídeos de Remigi en directe
[modifica] Blocosfera
- Jove i en valencià per Rafa Xambó
- Remigi Palmero per Vicent Partal
- Remigi Palmero i l'arròs a banda per Donat Putx
[modifica] Referències
- ↑ Bustamante y Remigi Palmero en la UPV en el web del 20 Minutos
- ↑ Remigi Palmero fitxa en LaLlum.org
- ↑ Remigi Palmero, transautor mediterrani en el bloc de LaCasaCalba
